PIC DE PEDRONS I PIC DELS LLACS

La filosofia és la mateixa, trepitjar nous cims, però el dissabte després de la nevada d’uns 20 cm del dia anterior no sembla el millor dia per investigar, més aviat tenim ganes de baixar per aquesta catifa blanca que ho cobreix tot i el Pic de Pedrons que fa anys que no hem fet sembla una bona opció. Per variar una mica el recorregut la idea era començar des de Pas de la Casa, però amb neu a la carretera des de Puymorens i llargues cues de cotxes fan que ens parem abans i comencem des del petit aparcament abans de la frontera. 

Pugem enfilats sobre la vall per les carenes fins a buscar els grans lloms que baixen del cim. Força gent a la zona però ben distribuïda. Arribem prop del cim on sota la neu nova n'hi ha una mica de dura i gel amagat. Traiem esquís i fem cim a peu. No fem tota la carena d’anada i tornada, doncs està pujant molta gent i no cabrem aquí dalt. Baixem, recuperem esquís i fem la primera baixada del dia, ara sí cap a Pas de la Casa fins a les primeres edificacions, amb neu pols bona. Per aquí no hi ha baixat ningú encara. Tornem a posa pells i remuntem per una traça solitària fins gairebé sota al cim. Ara la intenció és baixar la vessant est, que ja feia molt bona pinta quan pujàvem. Alla per casualitat trobem la Marta, que amb en Noel i en Dani estan petant de valent la zona. Baixem els quatre junts per una bona pala amb neu de la bona i d’aquí anem buscant les millors zones fins a baix al torrent. Ells tenen el cotxe a Puymorens, nosaltres remuntem per la vora de la carretera amb esquís als peus fins al cotxe, amb un somriure d’orella a orella. No sabíem si el temps acompanyaria...per això també vam agafar el banyador...xup xup i estovar-se una mica en aigües sulfuroses.

L’endemà, havent assaborit la neu pols, toca buscar un cim nou. El vespre anterior hem mirat una mica mapes d’Andorra i surten un parell de possibles cims, el Pic dels Llacs o el Pic dels Llops. El dels Llacs sembla més atractiu, tot i que de Llac ni un, més que tot per les vistes sobre el Port de Cabús i ja direcció a la Pica d’Estats. Així doncs enfilem fins al Coll de la botella sota el telefèric de Pal. La sortida comença bé, amb una baixada d’uns 200 metres. Un cop a baix, seguim una pista nevada i travessem alguns camps fins que ens plantem a les bordes de Setúria. Estem sols i molt tranquils. El cim es veu lluny i amb el tou de neu que hi ha obrir traça serà una feina àrdua i feixuga. Però xino xano anem guanyant cota, fins que ens plantem sota la pala on anem traçant “zetes” fins que 20 metres sota el coll traiem esquís i pugem a peu, doncs les pells de la Gemma es desenganxen i ja les arrossega...Darrera nostra ara comença a venir gent, un grup de sis o set que aprofiten la nostra traça. Nosaltres seguim amunt fins dalt el Pic dels Llacs, doncs sembla que es pot baixa bé amb els esquís als peus. 

Fem cim amb un dia encara força serè, però ja es comencen a acostar els senyals de canvi de temps, núvols prims que van deixant gris el cel. Traiem pells i avall. El grup que venia darrera nostra ha girat al coll i ens han “estrenat” la pala...bé més avall hi ha espai nou per tots. De fet com més avall millor la neu, ja que aquesta part superior estava més compactada, mentre que més avall és manté pols freda.

Esquiem bé i de valent altra cop fins les bordes de Setúria. Allà comença la part més dura de la sortida, remuntar altra cop els 200 metres fins al cotxe. El problema són les pells de la Gemma...ja no enganxen gens. Remuntar a peu és una “pal”, així que fem algunes proves. Fora pells i les dues ganivetes als peus. Bé mentre la pendent és poca, però la solució és insuficient...següent prova. Trec el cordino de 10 metres, un parell de voltes i a fer de “husky”una estona...arribem al cotxe literalment trinxats, però satisfets, doncs crec que feia 25 anys que no havia estat a la zona del port de Cabús des que el vam travessar amb els pares quan era poc més que una pista “infumable”.

Gemma i Samuel