A vegades el cor pot més que el cap...i avui ha estat un dia d'aquests. Previsió de vent assegurada així que no valia la pena anar lluny...i el somni de tornar a esquiar el Taga sempre hi és. Tampoc cal posar-se melancòlic perquè gràcies al manà diví no fa pas cap disbarat d'anys que es van poder fer molt bones esquiades al Taga, Puigestela i companyia.
Així doncs anem a treure el cap a la cara nord per Pardines...no cal ni arribar el poble..."rana"...ja perdem 1-0. Girem cua i per l'hora que és i el vent que fa, anem a fer el xafarder per Bruguera a veure que tal el coll de Jou...Trobem neu a la pista i resguardats del vent anem pujant, fent una mica d'esquí de fons i de supervivència. Quan la cosa s'animava...fi de la neu. Pells fora i avall. Llàstima per la poca neu i el vent, perquè el cel ha estat blau i radiant!!!
Xevi, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada