dissabte, 31 de gener de 2015

PIC DE BASTIMENTS


Imprevista i no planejada...a vegades encertada, a vegades "cagada". Dissabte al matí, dia merescut de descans després d'haver treballat fort durant la setmana, despertador a les 9.00 del matí, un petit plaer...em desperto, obro el mòvil, whatsapp d'en Xevi, molt temptador. S'ha llevat a una hora una mica més decent i mentre conduia al Matagalls pel mirall anava veient un color blanc intens que l'anava temptant i dins seu un rellotge que anava fent "tic-tac, tic-tac", ara que està tant de moda. Canvi de plans. Cop de volant, "freno" de mà i cap a casa a buscar els esquís. T'apuntes?

Jo que sóc feble de ment i caic ràpid en les temptacions li dic que ja pot passar per casa. Encara vaig amb "pijama" però el sí ja l'he donat. La Gemma no ha caigut a la temptació. La previsió del temps no era bona per avui, amb en Russi, que havíem parlat de fer alguna cosa, precisament ho vam aplaçar pel temps. El truco per si canvia d'idea, ja que jo també ho he fet. "Miau", ha pujat al seu turó per veure que tal pintava el Pirineu i ha vist vent...total que s'ha liat amb les juntes del wàter, ja que pel que es veu té pèrdues. Si el meu "gurú" ha vist vent des del seu turó, alerta, que en Xevi potser m'està fotent en una altra encigalada. Pujo amb el "pijama" dalt del meu turó per veure que tal està el Pirineu. El meu turó és una mica més temerari que el d'en Russi. Es diu teulada, tot i que amb les "pantumfles" s'hi camina prou bé. M'han faltat els prismàtics per assegurar el "tiro"...ara tinc dubtes.

El dimoni està fent de les seves i m'està dient que si em quedo a treballar passaré més tranquil la setmana...sobretot amb el vent que fa allà dalt...però ha arribat tard...avui el dimoni també tenia el desperador posat a les 9:00 del matí!!! Haver-se llevat més d'hora.


Un salt, una revolada, una ajuda de la Gemma i a dos de deu ja estic a punt dins el cotxe d'en Xevi. El primer objectiu, modest torna a ser el Taga o el Puigestela. Aquest cop anem a treure el cap al refugi Montserrat des d'Ogassa. "Marremiauuu". Si fóssim octubre portaria el cistell i encara baixaria algun cep!!! Fora d'aquí!!! No hi ha pas neu. El "dimoniet" ara ja comença a fotre's de mi...A grans mals, grans remeis. No diuen que a Vallter ha caigut "paketron"? Doncs encara tenim temps de salvar els mobles, amb una pujada per pistes.

Quan arribem allà però, surt l'"angelet", que aquest sí que ha posat el despertador tard...a les 12:00!!! Però ha fet feina. Ho ha deixat tot blanc. Posem pells a l'aparcament de baix i sortim per la traça del torrent encessos com bengales direcció al Bastiments. Al coll de la Marrana trobem en Jordi amb els snowblades que ja vol baixar, ell s'ha llevat abans que jo. Nosaltres cremem els últims cartutxos i malgrat que el dia s'ha anat tapant seguim fins dalt el Bastiments, on algun cop de vent ens recorda que som a...Vallter!!! De totes maneres no ens podem pas queixar...ja que l'"angelet" ha fet feina tot i llevar-se tard. Neu pols a dojo i les pales molt carregades. A la pujada tot i haver-hi traça n'hem fet de nova més a l'esquerra evitant les acumulacions. La baixada però la fem pel centre de la pala, disfrutant de valent!!! Ho remato baixant la primera canal a l'esquerra del coll de la Marrana amb neu pols de somni.

Potser al final, tants àngels, tants dimonis, tanta neu pols a Vallter... potser sí que ha estat un somni.


Xevi i Samuel

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Boníssim el relat ben humorat! Ben cert i fil per randa el que passava pel cap...jo que ja pensava que "tenia la mala", pam, "Això és Canadà?", ens preguntavem tot pujant.
Bocabadats contemplant el paisatge.
Super bona jornada al final amb bona companyia i plans de retirar-se esquiant ja :)

Xevi

Samuel ha dit...

Retirar-se esquiant que no és el mateix que retirar-se de l'esquí!!!

El Bastiments és així com dóna gust fer-lo!!!