dissabte, 13 de desembre de 2014

ROC MELÉ I CAP DE LA COMETA DEL FORN


Aprofitant que la previsió d'avui encara és bona, marxem cap Andorra a veure si fem una bona esquiada. De neu n'hi ha, però ens queda el dubte si el vent haurà fet molt mal. La primera intenció era fer el Montmalús des de Grau Roig, per assegurar neu des de les pistes, però quan passem per la frontera Andorra-França veiem les pales del Cap de la Cometa del Forn i del Roc Melé ben nevades des de baix al riu...és una esquiada que tinc pendent des de fa quatre o cinc anys, quan hi vam anar amb en Jow i l'Edu i vam haver de girar per vent poc abans d'arribar al Cometa el Forn...cop de volant i girem cua, anem a provar-ho  avui. Baixem fins la corba i aparquem el cotxe.


Hi ha dies que si comences amb el peu esquerra et toca fer el doble d'esforç per aconseguir el mateix objectiu. Avui és un d'aquells dies. Sortint de l'aparcament s'ha de travessar el riu...com fa quatre o cinc anys, no l'encertem, travessem el torrent petit primer i quan toca travessar el gros, els quatre troncs que fan de pont no ens semblen el millor pas...així que seguim amunt per la riba sud esperant trobar un altre lloc per travessar. El camí es fa llarg, molta neu, fonda, arbres, falsos passos...veig que no som els únics que ens hem encigalat i enfangat...fins i tot veiem les traces d'algú que, cansat de no poder travessar el riu, s'ha arriscat fent un parell de salts ben llargs damunt roques nevades i glaçades. Jo m'ho miro, però veig que hi ha el 50% de possibilitats d'arribar a l'altra banda i com que som dos, 50% de la Gemma i 50% meves fa que només tinguem un 25% de possibilitats que arribem els dos junts a l'altra costat...allò de l'estadística (dos al riu, Gemma al riu i jo travesso, Gemma travessa jo al riu, tots dos travessem...1 de 4!!!). Veient que no és el dia d'encertar-la no ens jugarem pas als daus la sort...continuarem per la riba sud fins a trobar...un pont!!!


Just a l'alçada del refugi, un pèl abans, trobem una bona passera feta de rails de via de tren...segurament de les mines de sota el Pic de la Mina. Travessem i ara si enllacem amb les traces del que han tingut millor sort i astúcia que nosaltres. Les pales pugen fort amunt i no tardem gaire a atrapar la gent. Arribem al primer cim, el Cometa del Forn, just quan marxa un grup. Nosaltres fem un mos i ens mirem el panorama. Una bona manera de fer aquest parell de cims, és en circular baixant per la "palarassa" (com diria en Jow) que hi ha entre els dos...Ha ventat molt de nord, o sigui que de moment ens ho anirem pensant.

Amb la panxa plena que tot es veu millor, seguim carena amunt fins arribar al cim del Roc Melé...que ara ja no sé si el vaig fer des de la Vall d'Incles o no...al final em passarà com en Russi, que marxem 400 km lluny de casa per fer un cim inèdit i quan es dalt va i diu...."aquí jo ja hi sóc set". Un cop a dalt, el grup que anava davant nostre ens tira una foto, ens preraprem per baixar i no ens entretenim gaire. Ells es tiren directe per la pala, nosaltres ens la mirem una mica i després de valorar-ho, baixem directe avall!!! Bona baixada, però per acabar d'arrodonir, tornem a posar pells i remuntem altra cop la carena, per anar a baixar per les pales assolellades que tanta bona pinta tenien quan pujàvem.

Trobem una mica de tot, bona neu i mala neu. Llàstima que el dia se'ns ha tirat al damunt i on no toca el sol ja està reglaçant...mentre que on toca el sol és cremeta. Un cop a baix, ara sí anem pel pont de troncs, que fet i pescat tampoc és de tan mal passar...Resultat de la jornada...estic mort, en canvi la Gemma ha aguantat prou bé, doncs al matí no s'ha desgastat com un senglar boig ensumant a dreta i esquerra buscant un pas pel riu, cosa que no havia d'haver fet!!!


Gemma i Samuel