Recta final de la recuperació del canell de la Gemma i encara no havia fet cap sortida en solitari...no és que aquesta l'hagi buscat, però al final m'hi he trobat.A vegades, sembla que els astres es vagin alineant, per bé i per mal i sense haver-te demanat permís. Fins i tot a voltes, en pots ser conscient que això està passant. Però no hi pots intervenir, ets simple espectador del que s'està gestant. Algú dirà que podies canviar el curs dels esdeveniments, deixant de ser espectador i intervenint...potser sí, però i si t'agrada deixar fluir la vida per veure que t'ha preparat?
En Jow que marxa a la zona del canigó dissabte a la tarda, cosa que
ara mateix no m'encaixa gaire...en Dani que finalment després d'estira i
arronsa es decanta per fer d'home-guia...en Russi que no ha donat
senyals de vida...i finalment una millor previsió de temps per la tarda
que em fa desistir de la matinal que proposen la Tina, en Xevi i
l'Albert. Aquest és el còctel d'ingredients. A partir d'aquí començo a
actuar una mica...surto de casa a les 9 del matí, poso gasoil i enfilo
cap a Ribes. El Taga em fa dubtar, però no...més amunt...arribo a
Queralbs i veig que allà hi trobaré el que busco. Una circular pel
Puigmal molts anys somiada i mai realitzada. Enfilo la carretera de
Fontalba i aviat arriben els problemes. Avui és d'aquells dies que
tocarà lluitar amb tot per arribar a fer alguna cosa...un dia d'aquells
que sembla que t'hagis llevat enverdissat i el que no punxa per aquí,
punxa per allà. Un dia d'aquells que les excuses per girar pengen com
els desitjos d'un arbre de Nadal.
Tocarà posar-se el mono i a treballar.
Poso
cadenes de roba davant...50 metres i llufa. Poso cadenes de ferro
(aprofito per deixar a darrera les de roba perquè el cotxe no vagi de
cul), 50 metres i llufa, la cadena de la dreta, ja molt vella,
s'entregira. L'arreglo, arrenco, 10 metres, altre cop llufa. Els rocs
que hi ha ha sota fan votar el cotxe. Endavant, enrerra...m'adelanten
els 4x4...i finalment quan semblava que funcionava la cosa...el gruix de
neu em deixa el cotxe empanxat.
Stop and return option...prou! Snow outside, smile inside.
Canvi
de plans. Aquí es queda el cotxe. Que sóc a 1380 metres? M'és igual. Calço
esquís i pells i faig la motxilla i...gr...m'he deixat l'aigua i són
gairbé les onze!!!
Stop and return option...prou! Snow outside, smile inside.
Bé,
s'esvaeix la possibilitat de fer cim...però surto igualment, doncs tinc
un cacaolat, una llauna de préssec amb almívar i un entrepà!!! Com que
he quedat molt avall, penso que serà bona opció retallar paelles,
d'altra forma no arribaré mai...Agafo la primera i començo a
retallar...acabo en un "collons" de torrent...m'haig de treure els
esquís i estirar tots els brucs que trobo a mà...finalment després de
cansar-me més del compte surto del forat i me'ls puc tornar a
calçar...Estic suant de valent. Em trec les ulleres i segueixo pujant,
arribo altre cop a la pista. On són les ulleres? M'han caigut...
Stop and return option...Prou. Snow outside, smile inside.
Reculo
i trobo les ulleres. Les guardo bé a la motxilla. Començo a empènyer
fort amunt, retallo més corbes i torno altre cop al camí. A la dreta
veig la possiblitat de fer la "retallada" de la meva vida...ni els
polítics s'atreveixen!!! Entremig d'una zona cremada i d'arbres caiguts
es pot traçar, perdó, dic traçar?...bé, potser no és traçar del
tot...però amb la caldera ja ben encesa perquè gairebé he llençat la
tovallola del cim, enfilo recte amunt. Torno a parar a la pista.
Continuo un tros més i faig la penúltima retallada abans d'arribar al
pàrquing de Fontalba, poc abans de les dotze del migdia, on atrapo una
parella d'"àngels de la guarda"... aigua!!! El noi, que és de la vall de
Benasc em dóna una ampolleta d'aigua que li sobra...moltes gràcies!!!
Sense aquesta petita reserva aquí s'hauria acabat el dia! Per primer cop
torno a creure que el cim és possible. Són les 12, tinc mig litre
d'aigua i tot i que m'he cremat massa pujant i això em passarà
factura...abaixant al ritme, em queda un llarg i gran dia! Ara ja torno a
pensar a fer-la circular.
Segueixo les carenes amunt i atrapo un parell més que fan
esquí i raquetes. El dia segueix amb boires i núvols alts. Al cim de la
Dou atrapo un parell més de raqueteros que donen el dia per acabat aquí.
Més endavant veig lluny, ja gairebé a la carena que mena a l'última
pujada un parell que fan esquí de muntanya. Xino xano finalment també
els atrapo. Tenen també la intenció de baixar per la vall del costat,
així que potser podem fer un bon tros junts. Faig una parada, em menjo
el préssec, mentre la parella que ja ha arrencat comença les últimes
llaçades a la part més dreta.
Torno a agafar ritme i
mica en mica vaig avançant fins arribar a la part plana, on els espero
mentre miro com fan les últimes voltes maria. Per ella és el seu quart
dia d'esquí de muntanya i en aquest tram redreçat les voltes maria
costen més. Tirem quatre fotos i xino xano ens plantem dalt del cim, on
ara està enboirat. Mengem una mica i sense entretenir-nos més del compte
comencem la baixada. Primer direcció nord-est, seguint la carena, amb
neu pols fins arribar al coll. A partir d'allà, anar seguint les perxes
nivològiques, per anar entrant de mica en mica al torrent, on una neu
pols de somni ens fa disfrutar a tots tres. Un cop arribem on el torrent
es creua amb el camí de Fontalba en Marc i l'Anna posen pells sota el
camí de Fontalba, mentro jo acabo una feina que teina pendent. Baixar
fins a dins el bosc d'aquesta petita vall, fins a la cota +1920. Un cop a baix, creuo el
torrent i poso pells. Quin tou de neu que hi ha aquí acumulada. M'haig
de barallar de valent per sortir del tram de baix, ja que no hi ha
manera de treure els esquís de sota la neu. Finalment encaro la pujada i
arribo a la collada de Fontalba mentre els espero que acabin de fer
l'àmplia corba de la vall. Un cop allà, els dono el mail perquè ens
poguem passar fotos i m'afanyo a baixar avall, doncs a mi em queda tota
la pista de Fontalba però ells tenen el cotxe dalt. Arribo al cotxe i
quan passen ells amb el 4x4 m'acaben de donar un cop de mà amb les
cadenes.
Ara sí, fi d'un llarg dia, m'he guanyat l'"smile inside", gràcies al tou d'"snow outside".
Samuel
4 comentaris:
OH MY GOOOOOOD!!
Que en fotia de temps que no llegia un relat amb un parell de collons com aquest! Això és escriure, lo altre són tonteries home!! Mira perquè no trobo el boto de fer-me seguidor incondicional del blog, que sinó ja m'hi feia..xDD. Ara ja té collons la cosa, diumenge va sortir el sol a tot al Pirineu menys al Canigó!
Que poguem dir snow outside smile inside uns quants dies més aquest hivern. Per cert, tenen la marca registrada des de 2009 aquests americans ;-)!
Bona!
Samu, ets un puto crack tiu...em va parir quina aventura. Altres hauriem tornat a la primera curva de la pista de fontalba... ;)
Jow,
De sol tampoc et pensis, quatre ullades per tirar fotos, però la resta tapadot...
ei Adri!
Ja tinc ganes de fer una sortida d'esquí amb vosaltres!!! Heu esquiat molt? La Gemma ja no porta els cargols, tot i que encara té feina amb recuperar movilitat, mica en mica va avançant, a veure si pot fer alguna caminada aviat!
Impressionant el relat!!
L'smile inside, snow outside molt bo ;)
Xevi
Publica un comentari a l'entrada