diumenge, 5 de gener de 2014

PIC DE LA CARBASSA


Avui hem tornat a ser joves per un matí, això sí, uns més que d'altres. A tres quarts de vuit ens trobem sota casa l'Edu, en Jow i un servidor. Les previsions són de dia ventós, molt ventós. En Dani i en Met aniran a Vallter, però nosaltres tenim ganes d'anar més lluny, per airejar-nos una mica. No tenim objectiu clar. A mi em balla pel cap el Pic de la Carbassa, una sortida d'iniciació si es fa per la carena, que em va quedar pendent l'any passat, quan amb la Gemma vam trobar la pitjor crosta de la meva vida...Ahir va nevar una mica, així que tot i el vent, al bosc neu n'hi ha de quedar.

Rumb a la Cerdanya, quan som dalt de la Collada ho tenim clar, cap a la Carbassa falta gent!!! Arribem a Meranges i passat Girul, posem cadenes, per fer tant sols una trista paella. De fet haguéssim pogut deixar el cotxe aquí, però com que anem animats i fa temps que no ens veiem els tres junts, no ens fa res perdre el temps una mica amb les cadenes, mentre anem xerrant i repassant les alegries de la joventut! Un cop a lloc, mengem una mica, preparem trastos i cap amunt. Ja no recordava que era anar amb aquest parell...sortim gas a baix, primer 500 metres per la pista i després per la dreta direcció al torrent a l'estil "francès", és a dir, recte a munt sense gaires llaçades. El dia és radiant, no fa vent i al bosc hi ha un bon tou de neu. Ens anem rellevant per obrir traça, doncs comença a ser fonda, sobretot a la part superior del bosc. Però anant amb aquest parell, sembla que estiguem cantant "que el ritmo no pare, no pare no, que el ritmo no pare". Després de passar un parell de zones una mica aplacades pel vent i d'abrigar-nos fort, arribem al cim, on vestit d'astronauta encara s'hi està força bé.


Quatre fotos i tirem avall, doncs el cel serè i radiant s'ha anat convertint en gris i amenaçant. Pells fora i gas!!! En Jow ha agafat la càmera i ho hem d'aprofitar. Quin "plurireportaje" que m'ha fet...n'hi dec una. L'Edu demostra que amb els esquís nous ja s'ha graduat i baixa a bon ritme, tret d'alguna revolcada per recordar vells temps. Amb les fustes amples que porta és el que flota més i a mesura que anem baixant i la neu empitjora, a pols humida, encara es nota més.


A quarts de dues ja som al cotxe, bona matinal, satisfets, dinem i netejem esquís! A veure si aquest any en podem fer alguna altra junts, que recordar vells temps no està pas malament...i menys amb aquest parell. Hauríem de fer la "transpirinaica" que coi...!!! Bé, és un projecte a llarg plaç, ja l'anirem madurant, primer de tot farà falta que tinguem tots tres temps per fer-la...però per aconseguir un objectiu, primer ens l'hem de creure i el primer pas és fer-ho a base d'anar-ne parlant...per whatsapp?
 

Edu, Joel i Samuel