Avui tenia pensada una ruta llarga, molt llarga i al final ha estat curta, molt curta...Bromes a part, aprofitant la neu que ha caigut, pugem a Vallter amb una llunyana intenció de fer el Pic de Gallinàs. L'"Aguilucho" que fa dies que no surt no hi veu pas cap problema, segueix a tot arreu. Però aquesta llunyana intenció es va esvaint a mesura que ens hi anem acostant. Tots veiem el torb que s'aixeca, però per més vegades que això t'hagi passat arribant a Llanars, sempre vols pensar que són núvols. Per més vegades que fent la rotonda de Setcases vegis el rètol lluminós que diu "estació parcialment tancada pel vent" i "cadenes", sempre vols pensar que no l'han actualitzat i que la informació és d'ahir. Per més vegades que... que coi, encara que pugem mil vegades a Vallter amb bona o mala previsió, els de la plana som "massoques" i sempre tindrem el dret de pensar, que avui, a nosaltres, no ens bufarà el vent.
Arribem al pàrquing amb cadenes de roba i de ferro i amb un vent de mil dimonis. Sort que apareixen en Visca, en Met i en Dani i ens acaben de posar el combustible suficient perquè engeguem màquines. Què es pot fer a Vallter quan bufa el vent?
El Puig d'Ombriaga.
Allà mai hi bufa el vent, mai està pelat i sempre és una bona solució de compromís. Per saber si una temporada ha estat més o menys ventosa a Vallter, només s'ha de consultar quantes vegades he fet el Puig d'Ombriaga. Aquest any ja en porto dues...
Així, doncs, amb bona companyia, bona pujada i bona baixada d'aquest petit "paradise", tot i que pujant pel torrent del refugi un grup davant nostre provoca un petit allau en un pala carregada a sud-est, per això puguem amb compte el tram de la font de la perdiu, que és el més dret d'aquesta sortida i on sempre s'acumula més neu.
Met, Visca, Dani, Russi, Jordi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada