Ahir vam tenir una jornada agredolça. Saps com et lleves, però no saps com aniràs a dormir. La Gemma, la companya de les meves "trifulgues", físiques i psíquiques, a l'estiu i a l'hivern, de dia i de nit, s'ha trencat el canell. Una caiguda, a 10 minuts del cotxe, a 50 metres de la pista i en un zona plana.Així de ras i curt. En realitat, encara ho hauria de ser més de curt, ni tant sols un segon separa l'alegria de la frustació. Una bonica sortida, un bon grup, un final amarg.
Aquests són per mi motius suficients perquè ara estigui esrivint això, amb els ulls un pèl humits...potser massa...sobretot pensant en la fortalesa emocional que va demostrar la Gemma en tot moment després de la caiguda. Gràcies a tots per l'ajuda, en Dani per baixar corrents a demanar ajuda, la Brígida per trucar, l'Ivan per "aguantar" físicament i emocionalment el fràgil canell de la Gemma, l'Adri i la Martha per les mantes i l'ajuda a carregar-la a la camilla i també en Jow per presentar-nos aquesta colla tan eixerida de Girona! Però les gràcies no es limiten a un acte concret, altres mil que no passen desapercebuts, començant per la companyia. La Gemma se'n recorda de tots vosaltres i us dóna les gràcies! Entreneu fort, que quan torni "esparracarà" el mantell com ho feia avui baixant la pala de Bacivers, sinó és aquest temporada, la que vé!!!
Aquests són per mi motius suficients perquè ara estigui esrivint això, amb els ulls un pèl humits...potser massa...sobretot pensant en la fortalesa emocional que va demostrar la Gemma en tot moment després de la caiguda. Gràcies a tots per l'ajuda, en Dani per baixar corrents a demanar ajuda, la Brígida per trucar, l'Ivan per "aguantar" físicament i emocionalment el fràgil canell de la Gemma, l'Adri i la Martha per les mantes i l'ajuda a carregar-la a la camilla i també en Jow per presentar-nos aquesta colla tan eixerida de Girona! Però les gràcies no es limiten a un acte concret, altres mil que no passen desapercebuts, començant per la companyia. La Gemma se'n recorda de tots vosaltres i us dóna les gràcies! Entreneu fort, que quan torni "esparracarà" el mantell com ho feia avui baixant la pala de Bacivers, sinó és aquest temporada, la que vé!!!
Dani, Adri, Martha, Ivan, Brígida, Joel, Eloi, Ramon, Gemma i Samuel i tots els que us vau deixar enredar per pujar el Puig d'Ombriaga!
2 comentaris:
Quins paisatges més espectaculars!! Uaaauuuu...
Un petonàs Gemma. Cuideu-vos molt.
Andra , Ramón i un Agú de part de l'Alba.
Ostres Samu! No havia llegit aquest relat! La veritat es que tens raó, l'alegria i la tristeza no caminan gaire lluny a vegadas. Sort que tens una companya que es una valenta i s'ha recuperat super rapid de l'accident. Aviat tornará a la muntanya amb tu, a disfrutar de la neu i dels amics.
Una abraçada pels dos!!
Publica un comentari a l'entrada