PUIG DE COMA D'OR

Ens hem modernitzat i ara ja tenim whatsapp, bé, mig, perquè només està disponible amb wifi. I amb això arriba la primera sortida d'esquí amb la colla d'en Joan, en Pep i en Josep i en Miquel. En Xevi també s'apunta i en Joan ja ens deixa clar que "aquí hi ha molts nivells!!!" La intenció és fer el Coma d'Or, però des de la setmana passada em balla pel cap aquesta circular, que dóna una mica més d'alegria a la sortida tradicional, amb baixades i pujades més atractives, tenint en compte que les carenes a partir del coll de la portella sempre estan ventades. L'únic problema és que potser seran 1500-1600 de desnivell...però aquests "braus" per més que es queixin, aguantaran!!! Per més inri, deixem els cotxes a l'aparcament de l'estació de Puymorens, on deixen els joves fent pistes. Sí, joves, perquè som "tres generacions", la primera fa pista, la segona empeny per fer sortides llargues i maquiebèliques i la tercera a vegades rondina i a vegades es meravella del que han fet!!!. I per acabar d'apretar, allargarem una mica més la sortida sortint des de l'estació, (un pèl més de distància i desnivell), però almenys si la primera generació agafa fred esquiant a pista, tindran les claus del cotxes!

Com que són molt animals, hem sortit a les 6:30. Faig broma, que jo, no sabia que la carretera ja era oberta a aquesta hora...El cas és que a les 9:00 ja tenim tots els esquís als peus. Marxem direcció la coma d'en garcia xino xano, amb força fred (sort de les manoples) i anem enfilant fins la portella amb bona neu. Allà hi ha el primer "esglai" de la "tercera generació". Que lluny és el cim!!! Traiem l'extintor i apaguem el foc, sense treure pells, flanquegem en baixada i altra cop amunt, xino xano però a bon ritme!!!

Finalment arribem a dalt, llàstima dels 50 metres últims on aflora glaç viu molt traïdor. Ens fem la foto de cim i mengem una mica. Ara toca negociar la tornada. Per on hem vingut, la baixada és de supervivència fins la portella, en canvi si ens emboliquem amb la circular, tot i uns +400 de propina, la baixada serà recordada...

No són ni les dues del migdia i fins les cinc que tanquen les pistes tenim temps, així que al final tots convençuts ens tirem cap a la pala del sud, on trobem bona neu i seguim baixant fins la plana a 2100 aproximadament, disfrutant de millor neu pols que la setmana anterior. Fins un segon abans de parar tots tenim clar que sort que hem baixat per aquí, doncs hem disfrutat de valent...però una segon després de parar, comencen els dubtes. Toca posar pells i enfilar amunt...no gaire amunt, bé, sí uns 400 ó 500...Amb la calma i amb la satisfacció al sarró, obrim traça amunt fins arribar al llac, senyal que ja som a 5 minuts del coll. Hi arribem al voltant de les 4. Pells fora i avall!!!

Ens plantem a les 5 al cotxe, sense haver hagut de remar, amb una llum de tarda molt agraïda i amb unes traces a l'esquena que ens deixaran treballar tranquils i satisfets uns quants dies.

 

Fins la pròxima!

Joan, Josep, Pep, Miquel, Xevi i Samuel i els joves que fan pista.