diumenge, 15 de desembre de 2013

PIC DE L'HOME MORT (PIC DE MORTERS) I PIC DE MORTIERS


Després del trencament de canell de la Gemma de fa 15 dies, em truca en Dani per anar a esquiar. Ja en tinc ganes, tot i que em sap greu que aquest cop no siguem l'equip complet. Mentre anem pujant acabem de decidir els cims. A la Cerdanya ja ho teníem clar, però faltava triar cim. El Pic Gallinàs i el Pic Redoun millor guardar-los per una altra ocasió. En Dani no ha anat mai a la Vall de Galba, així que potser serà bon lloc. Tinc en ment el Pic de la Portella, però també el de l'home mort.


Sortim del pàrquing de Formigueres a dos de 10. Tot i que es pot agafar un forfait rando de 5 euros per pujar fins dalt, avui tenim ganes de cremar calories. En Dani està molt fort, per més que diu que no. Em fa treure la llengua fins dalt als remuntadors. Després seguim la serra de Mauri fins que arribem a l'altra costat on traiem pells per baixar fins els llacs. Allà reconec la silueta d'un senyor especial i conegut per mi. Fa uns anys ja el vam trobar amb en Joel, pujant la pista de les Bulloses. L'any passat el vam tornar a trobar amb la Gemma, quan nosaltres anàvem a la Cometa d'Espanya i ell anava a la coma del Petit Peric, i aquest cop el trobo aquí, una temporada més, quina il.lusió. És en "Camil", de 75 anys. I sí, encara fa esquí de muntanya, amb una il·lusió desmesurada. De gran vull ser com ell, no pel fet únicament d'encara fer esquí de muntanya, sinó per tenir la força interior per anar-hi!!! Des de llavors la meva opinió no ha canviat i mentre escric això, aprofito per rellegir la trobada fortuïta de l'any anterior a http://relatsdemuntanya.blogspot.com.es/2013/03/pic-de-la-cometa-mont-llaret-i-roc-dauda.html .


Finalment anem a fer el cim del Pic de l'Home Mort, amb una aresta final molt estètica. Grans vistes des del cim i gran dia assolellat. Baixem la pala fins el llac, posem pells i ja que som aquí ens n'anem a fer el seu veí Pic de Mortiers. D'allà traiem pells i baixem tota la vall de Galba, remant on fa falta. Un cop a baix, posem pells, tot xerrant amb tres francesos de Perpinyà que han fet un recorregut semblant i sortim encesos direcció al pàrquing de Formigueres. Ho paguem car, doncs, alemenys jo, arribo "fós" al cotxe! Va parir quin brau de company que he tingut avui...ja puc començar a entrenar-me seriosament.


Dani i Samuel

2 comentaris:

Joel Denamur ha dit...

Bona bona la pala de l'Home Mort i la zona en general! Veig que a l'Ariège hi ha un bon paquet fins a fons de vall?!?! Va ves rumiant quin dia puges al setmana que ve ;-)!
I si, a en Dani li haurem de començar a dir que afluixi o aviat no el seguirem!
Vinga xerrem

Samuel ha dit...

Si, ho vam comentar amb en Dani, si aquesta pala tingués 200 o 300 metres més seria espectacular...llàstima que tingui tan poc. El curs suposo que bé, t'he vist a una foto traient el nas escoltant les indicacions del "profe". Ens truquem abans no marxis, a veure quan puc pujar!!!