PUIG DE FONT VIVA

M'agrada mirar mapes. M'agrada trobar llacs, cims i valls oblidades. Aquesta petita vall sobre el poble de Porta n'és una, de vall oblidada. L'accés no és evident, encara que dóna molt joc si es combina amb el Coma d'Or o amb qualsevol altra de la carena. L'accés marcat als mapes és des del coll de Puymorens seguint un llarg flanqueig per així entrar a la vall pel lloc més còmode. A mi, després de buscar un grup de valents amics que es deixessin enredar, em feia gràcia recórrer la vall sencera entrant pel desaigua natural. Així doncs tocarà deixar el cotxe just a l'alt pont de la carretera que porta al coll. La sortida no és pas evident i de fet, no és pas una ruta segura en cas de nevades recents com tampoc ho és la del coll de Puymorens. Ens toca enfilar-nos muntanya amunt per la cara soleia, amb els esquis a l'esquena, aprop del riu però mig enfilats, per unes lleugeres traces de camí. Travessem algun torrent, alguna clapa i finalment abans que arribi la desesperació al grup, calcem esquís. Hem tardat una hora ben bona. A partir d'aquí comencem a enfilar la traça fins a arribar al camí que vé del coll, per on ja llisquen uns quants francesos. De neu n'hi ha força i les vistes són inèdites per nosaltres.

Seguim tirant amunt i deu ni do lo llarga que és la vall. Al mapa de 1/50.000 semblava curta. A l'1/25000 ja es veia més llarga i al mapa a escala real molt llarga!!! Però xino xano ens anem enfilant fins arribar al coll, no sense abans entrar i sortir del torrent sense necessitat. De fet lo millor és anar per l'esquerra en el sentit de pujada i no entrar al torrent. Un cop al coll veiem que la pujada final serà sense esquís doncs no hi ha suficient neu. Deixem els trastos i ens enfilem amunt. L'Eloi es posa al davant i en un pim pam ens obra la traça fins a dalt. Grans vistes des del cim, ja que es troba aïllat i una mica separat de la resta dels cims. Vistes cap Andorra, cap al Pic de Ruhle, però també al Coma d'Or i al gran llac de llanós. També cap al nord el Puig de la Grava, la Cometa d'Espanya, el pic de la Portella Gran...és que es veu tot!!! A la cara sud també veiem unes pales interessants, exposades, però de gran interés!!!

Baixem ràpid, altra cop amb l'Eloi al davant i calcem esquís. A les dues tocades encara érem al cim, toca espavilar-se. La vall, la part que fa baixada, en passem vía, però després agafem el cami que passa pel costat del refugi i anem xino xano. Aquest camí és el que porta al coll de Puymorens, cosa que voldrà dir fer dit perquè algú ens baixi on tenim als cotxes, però...

Quan quedem a la vertical de la carretera veiem que ens podem llençar per una bona pala de neu primavera directe avall. Estalviarem molt temps, això si tant sols enllacem amb la primera corba, però és que per dintre el torrent arribarem fins la carretera de baix!!! Nosaltres emocionats i després d'una barreja d'esquí i barranquisme i algun salt sobre les pedres i les cascades ens plantem a la carretera. Ara només toca caminar fins on tenim el cotxe.

Al final gran dia, dur i multidisciplinar. Hem començat amb una mica d'escalada, després una mica d'esquí, després una mica de caminar, després una mica d'esquí alpi, una mica de fons, una mica de freeride i finalment barranquisme. Un consell: poc cas a la nostra traça al mapa, sobretot respecte el punt de sortida!!!

Eloi, Joel, Xevi i Samuel