Per acabar de rematar els reis, pugem a comprar algunes coses a Andorra i bé que ens emportem els esquís!!! La previsió és d'una mica de vent, però segur que es podrà fer alguna cosa. La sorpresa ens l'emportem al pàrquing de Ransol, doncs m'he deixat de carregar les botes de la Gemma!!! Botins sí, però la carcassa de plàstic no...miauuuu! Quina badada! Rumiem que fer, doncs em sap greu esquiar sol mentre ella m'espera, però m'empeny que faci alguna sortida ja que hem pujat. Em miro el Pic de la Pala d'en Jan, serà qüestió d'anar ràpid. Surto amb les calderes a foc encès, no vull estar gaire estona fora, però si segueixo així trauré l'esmorzar...relaxo una mica el ritme, però no paro fins que em planto sota la pala final. Allà bec un glop d'aigua i em miro la pala, redreçada però cara sud, la neu es veu estabilitzada i està força traçada, encara que un xic dura (crosta que serà a la baixada!) poso ganivetes i gas amunt! A les 12 ja sóc dalt. Malgrat algun cop de vent el dia és molt bo, encara que la neu no ho sigui tant. Això em consola, doncs a la Gemma la neu crosta no li agrada massa, bé a qui li agrada? Quatre fotos, trec pells i avall!
Confirmat, neu crosta. De totes maneres, aprofitant la pendent de la pala, es baixa prou bé, salt a la dreta salt a l'esquerra, així em planto a la part baixa on trobo un grup d'unes 10 persones que està pujant. Troben la neu menys dura que jo, però de la crosta no es lliuraran pas...Aquest tipus de baixada de supervivència, combinat amb les baixades entre pedres, rierols, boscos, o qualsevol altre tipus d'enfangada, han deixat de ser un gran maldecap per convertir-se en un repte. No és que siguin per disfrutar, però te les has de guanyar...i tot el que es guanya amb esforç omple molt... recordo baixant cap al poble de Merens l'any passat després de sortir del coll de puymorens, una part baixa molt "guarra" on ja vaig tenir aquesta sensació. Bé tornant al Pic de la Pala d'en Jan, acabo de fer la baixada fins al cotxe acompanyat d'un dels andorrans del grup que pujaven, que ha girat abans de fer la pala... Fem petar una mica la xerrada tot baixant. Un cop al cotxe, cap a buscar els reis...la Gemma, de mentre, ha aprofitat per estirar les cames, llegir i fer un ninot de neu...i jo que continuo pensant on carai han quedat les seves botes...
Gemma i Samuel
8 comentaris:
ala com et passes..mira que deixar-te les botes de la gemma....aiii ;-)!!! bé bé veig que hi ha feina en aquesta zona. El finde que vé parlàvem d'anar amb l'adri a fer intensivo amb furgo i tota la pesca si la meteo millora..t'apuntes?
Molt xulo el ninot de neu!!
I foc a les calderes també m'ha agradat, això és bon senyal :)
Xevi
Hola noiets!aquesta sortida és adequada per un debutant??Estic iniciant-me en l'esquí de muntanya i després de fer un cop d'ull al vostre blog.... no sé per on començar....
Una abraçada-L'Esquirol Esquiador
Hola Esquirol esquiador!
Home, no és una sortida difícil, però tampoc seria el primer lloc on recomanaria que et fiquéssis, potser començaria per altres pics, com per exemple el pic de la Mina per la carena des del coll de Puymorens, o la Tossa plana de Lles...a part de fer primer els cims pròxims a estacions amb 90% recorregut més controlat...i sobretot mirar butlletins d'allaus i previsions...
Aprofita també per anar-hi amb coneguts, sempre apendràs, truca'ls, segur que t'hi portaran!!!
Xevi,
Foc a les calderes però haig de desembussar la xemeneia que s'afoga...falta tiratge!!! Més aire!
M'ha encantat el ninot de neu, quina monada d'ullets que li has fet!
petons,
Andrea
Hola Samuel,
Sóc l'esquirol esquidor t'agraeixo la teva atenció i sàvies recomenacions. Després de fer un repàs de les sortides que heu fet cal remarcar la seva originalitat i el vostre esperit de descoberta de racons poc freqüentats.Espero que algun dia ens trobem gaudint de la muntnaya que tant es apassiona!!:)
És xulo el ninot, eh?
Petons cap a Girona!!
Gemma
Publica un comentari a l'entrada