TOSSA DEL PAS DELS LLADRES

Dissabte previsió de vents forts...diumenge dinar famliar...dissabte previsió de vents forts...Paraules que van sonant el cap tot pensant què fer. Truca en Russi "vols fer res dissabte?". Bé, alguna cosa farem, doncs hi anem dissabte! La Gemma li sembla bé i també vé en Jaume. Marxem els quatre dins el Dacia, carregats com mai però prou amples. La collada passa xino-xano, com una pel.lícula en blanc i negre, corba rera corba, no tenim cap pressa, el dia serà més bo com més tard se'ns faci...De mentre anem rumiant i discutint possibilitats. Sempre quedarien els prats de vaques del Moixeró, però cal exprimir una mica més les idees...el Puig de Pam el trobem lluny de cotxe. Passem la Molina i baixem cap a Puigcerdà sense encara destí clar. Abans d'arribar-hi però surt Valcebollere, aquest poble a menys de 20 minuts de Puigcerdà, on no hem anat mai cap dels quatre. Doncs d'avui no passa. D'allà podem enfilar amunt pel torrent i fer el Puig Dòrria o la Tossa del pas dels Lladres. Si la collada ha passat en blanc i negre, quan arribem al poble reculem alguns anys més...encara hi ha neu a la carretera, en aquest tranquil poblet, mal orientat sota les faldes nord de la muntanya, però protegit de mirades indiscretes que l'hagin desfigurat en excés tot i ser en plena Cerdanya. Posem cadenes i seguim amunt per la pista. Sembla que l'han netejat, bé rectifico, l'estan netejant!!! El tractor també va xino xano, ens dóna pas? El Dacia no s'arruga, tot i el pamet de neu nova, amb cadenes enfilem amunt obrint traça. Finalment aparaquem al costat del dipòsit d'aigua a uns 1600. A partir d'aquí ja ho farem amb esquís. Al cap de poc arriba el tractor amb la pala, que continua netejant amunt...que extrany...i el cap de 10 minuts arriben els caçadors, a carai! Per això la netejava!!!

Primera part del dia: Calcem esquís, dia gris, ventós, fred i espurnejant...sort que obrim traça enmig del bosc. Les capçades altes dels arbres ens paren el vent i és ben còmode d'avançar...no se sent res...bé dues coses, alguns crits dels caçadors i una cèlebre frase: "fliparem quan sortim del bosc". Seguim pujant, petjades d'isard per to arreu, guanyant cota per un camí en diagonal que segueix la captació d'aigua. Té la pendent idònia per guanyar desinvell sense fer masses quilòmetres. Així també anem retallant la pista que continua pujant amunt. Finalment s'acaba el bosc i ens fiquem al torrent. Seguim pujant però ara al vent ja comença a ser torb. Aquest torrent és força tancat, travessem un rastre d'allau i el vent s'incrementa. Ja no es veu res, remolina la neu. Així no arribarem enlloc. Parem i per no agafar fred traiem les pales i comencem a palejar per fer un petit refugi. Primer aquí després allà, no acabem de trobar el lloc. Al final en Russi sondeja amb el pal i li sembla trobar un bon lloc. Comença a palejar mentre en Jaume i jo seguim amb els intents anteriors...Quan ens n'adonem ja no veiem en Russi. Sembla que estigui dins una mina. Ja ha fet un forat on dret no treu el nas. La Gemma que agafa fred també paleja una mica i finalment tots anem cap ajudar en Russi. Això ara ja és una construcció!!! Ens passem ben bé dues hores palejant i aconseguim fer una iglú que serveix d'entrada a la cova. La cova és prou gran per quatre persones i ens hi quedem a dinar, mentre a fora continua el vent.

Segona part del dia: Tot i que estem resguardats del vent, i el fred a la cova-iglú no és espantós, estem una mica molls. O bé tirem amunt o bé tirem avall. Sortim fora, el cel ja es blau i el sol llueix de valent. Encara hi ha ràfegues de vent, però ja no hi ha torb. El sol ens dóna força i decidim tirar amunt. Els primers metres són una mica durs, doncs les manes i els dits se'm glacen. Però torrent amunt, cada cop queda menys. Per cert, quin torrent tant tancat i estret. Estem pendent de les vessants laterals, doncs encara que ja no tenim grans pales amenaçadores, les que hi ha, estan carregades de neu ventada. Finalment arribem a la bifurcació i seguim a l'est, direcció la Tossa del pas dels Lladres, on hi ha més neu que el Puig Dòrria. Amb prou esforç arribem dalt. Ja fa estona que no tenim fred! Deuen ser quarts de cinc de la tarda. Quins colors!

Pells fora i avall, amb una primera pala de neu difícil i variable, fins que som al torrent, on disfrutem, encaixonats entre l'ombra i el sol, amb vistes a Puigcerdà. Després la drecera de la pista, amb un pam de neu pols on podem fer bones "esses" fins pràcticament al cotxe, on just arribem amb esquís. La neu aquí ja s'ha encrostat. Cadenes fora, quarts de sis tocats, tornem a casa.

Avui però no hauríem fet cim sinó haguéssim parat a fer el refugi sota la neu. La paciència ens ho ha premiat, però tot i ser un cim modest ens ho ha fet treballar de valent. Quedem molt satisfets, doncs les condicions no eren gaire bones, però el resultat ha estat més que acceptable, contents que la feina feta amb il.lusió doni resultat! Ara, els quatre, ja hem estat a "Vallcebollera".

Russi, Jaume, Gemma i Samuel