Aprofitem la diada de Catalunya per anar a caminar una mica amb els meus pares cap al Pirineu. Feia molts anys que no havia pujat caminant des de la central de Daió fins al refugi de Coma de Vaca, on últimament hi accedeixo més aviat per Ulldeter... El camí, que passa pel costat del riu Freser, al principi es prou penjat sobre el llit del riu, però mica en mica les cotes del camí i del riu s'acosten fins a travessar-lo.
No van arribar a dalt per poc (jo m'afanyo a pujar-hi corrents i els torno a atrapar a la baixada), ja que després de fer tot el desnivell, quan només faltaven dues paelles i un llarg flanqueig, decidim que és millor baixar, doncs el meu pare pateix molt dels genolls a les baixades i segur que se li farà molt llarg. De totes maneres ja hi firmaria que amb 61 anys jo em pogués enfilar muntanya amunt amb el mateix ritme que pujava ell dimarts! La meva mare tampoc es pot queixar, tot i que es tapa prou a les pujades, més xino-xano, però ella va seguint! Ara toca tornar-hi, marxant ben d'hora el matí perquè pugem fer tots un bon descans en arribar al refugi...
Aquest dia si que hi arribarem tots!
Mare, Pare i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada