diumenge, 16 de setembre de 2012

PICS RUSSELL


Aguja SW Russell, 3.029 m, Punta Brecha Russell, 3.192 m, Pico Russell, 3.207 m i Russell SE, 3.205 m.



Els pics Russell...eclipsats al massís de la Maladeta - Aneto per aquests dos gegants, són també eclipsats per altres pics propers de més renom, com el Tempestades o el mateix Vallibierna. Així costa trobar el moment de fer una excursió en aquesta zona i fixar-los com objectiu. Costa tant que al final passen anys fins a trobar el moment. Sempre m'havia imaginat aquesta ruta des de l'embassament de Llauset, no perquè sigui la més directa (ho és més des de la vall de vallibierna, trencant a Senarta) però si perquè em semblava prou atractiva. Llarga, pujant i baixant colls, per força un havia de tenir la sensació d'estar creuant valls sense parar. Si a més hi sumes una gran quantitat de llacs l'atractiu encara és més calr. Quin problema té? Doncs una ruta llarga i dura, de cansament i d'hores (més de 10 hores fàcilment) que requereix d'una bona meteorologia. Aquest cap de setmana es va presentar ideal en aquest sentit. Sol dissabte i diumenge a tope sense risc de tempestes a la tarda. Cada cop tenia menys dubtes de quin seria l'objectiu... Altre tema era com abordar els sis tres mils de la zona. M'hagués agradat fer-los tots sis i amb aquesta intenció es va anar desenvolupant la ruta fins que es va fer tard. Vam començar pel més difícil i entretingut l'agulla Sud-oest de Russell (per allò que l'anar tard no fos una excusa per deixar-lo de banda). Després, un cop pujat, aniriem cap al Pic Russell i faríem la resta...deixant per penúltim l'altra Agulla de 3146 (més senzilla segons les ressenyes) i per últim el pic est... Al final però el resultat va ser que tot i tenir aquests dos últims molt aprop, crec que en una hora els hauríem fet tots dos, ja no disposàvem d'aquest hora si volíem arribar a casa a una hora decent...sobretot tenint en compte que el dilluns m'havia de llevar a les sis!!!

Marxem doncs a dormir amb la maggiolina (javalina, nevera, boina o barret, segons últimes aportacions de familiars, amics i coneguts) a l'embassament de Llauset. Sopem i cap a dormir, doncs ens hem de llevar d'hora. Mirem les estrelles, quin cel més impressionat... i bona nit!

Sona el despertador massa d'hora. És negre nit i només tenim un frontal, doncs el meu me l'he deixat. Mentre preparem els trastos amb calma i fem una queixalada d'esmorzar. Sortim a tres de set, caminem mitja hora amb frontal fins que comença a clarejar. Flanquegem pel camí tot l'embassament i trenquem cap a la cabana de Botornàs. Passem pel costat del llac i seguim el GR en direcció el coll de Vallibierna. Portem dues hores i no ens hem pas encantat...avui acabarem tard. Aquí rumiem que fer. Comencem pujant pel sud-est, que ara ens ve de pla, o baixem als ibons de Vallibierna? Ara hi toca l'ombra...i com més hi pensem, veiem que serà millor així. Podrem caminar més estona sense que ens toqui el sol i avançarem baixades i pujades que si s'haguessin de fer de tornada es farien molt feixugues. Dit i fet, avall!!! Passem doncs pels ibons, remuntem al coll i arribem dalt amb vistes a l'ibon de Llosás. Des d'aquí es veu perfectament l'itinerari per pujar el Tempestades. Podem baixar fins a la vora del llac per enllaçar amb el camí de pujada, però ens sembla que flanquejant per la dreta no perdrem cota i ens acostem més a l'agulla sud-oest. Anem remuntant mica en mica fins que ens plantem sota l'agulla. Ens tempta...massa ens tempta!!! Girem per darrera, pugem una descomposta canal (ull algun bloc gros amenaça de caure qualsevol dia) i arribem a un replà on ens queda una pujada d'uns 20 metres que porta al cim. Traiem un cordino de 10 metres i amb dues cintes, dues bagues i una cinta doble, ens fabriquem dos arnesos i dos seguros, i així arribem dalt. La baixada és delicada, però l'assegurem en dos trams i arribem a baix sense més contratemps. És recomanable fer un ràpel sencer de 20 metres per baixar, doncs tot i que es pot desgrimpar, hem suat i perdut molt temps!!! Són dos de dotze...

Ens afanyem a buscar la diagonal que dóna accés al cim principal Russell. Tot i que no presenta dificultats, la trobem prou canyera...potser perquè ja portem psicològicament una mica d'esgotament de l'agulla anterior...i ara ens esperàvem un caminar còmode i no altre cop aquest caos. Arribem dalt del cim i mentre la Gemma dina jo aprofito per fer la Punta Brecha Russell, situada més al nord. Fins al cim tot és un mar de grans blocs de granit, col.locats de tal forma que arriben a construir un cim penjat al buit. Sembla que s'hagi de derrumbar tot plegat. Giro cua i torno al cim. Amb la Gemma continuem fins al cim principal, carenegem per un camí situat al sud (ull moltes ressenyes s'emboliquen a mitja cresta pel nord, pel costat de salenques, i en canvi pel sud el camí és fitat i fresat). Arribem a l'avantcim i mirem el rellotge. Ens queda una llarga baixada i la tornada en cotxe. Tot i que els veiem a tocar, tant l'agulla que ens queda com el cim oriental ens allargarien ben bé una hora l'excursió...hem de renunciar-hi. Baixem per la canal situada a l'est que dóna de dreta al replà situat a 2900, des d'on enllaçarem per la carena amb el coll de Vallibierna. Aquesta canal tot i que sembla dreta es baixa bé, amb la precaució de no tirar-nos rocs. Arribem a la base, ja amb les molles foses...planegem fins al primer llac i xip-xap cap dins! Uf que es freda! Canvi de plans, cap al coll, carena, flanqueig per la tartera i finalment arribem al coll de Vallibierna. Allà coincidim amb un grup de txecs o eslovacs, no ens queda clar (si que ens diuen que van néixer a txecoslovàquia, però ara aquest país ja no existeix...) que van a fer l'Aneto. M'haig de treure el barret, sí senyor!!! Aquesta gent ve de l'altra punta d'Europa per fer l'Aneto i no busquen la via més curta, sinó una via ben llarga i atractiva. No sé si perquè són uns amants de la muntanya o bé perquè buscant informació per internet des del seu país han trobat el poble d'Aneto (situat camí d'accés de l'embassament de Llauset) i els ha confós. El cas és que de Llauset van al refugi de Vallibierna i d'allà per Coronas volen fer l'Aneto i tornar a Llauset...3 dies mínim i molta tralla de quilòmetres i desnivell, quins cracs!!!

Ens despedim d'ells i baixem a tota canya. Parem al llac de Botornàs on em faig una bona banyada-dutxada per treure el cansament. La Gemma no li convenç la fredor de l'aigua i només hi posa els peus. El cas és que almenys hem carregat piles, per baixar fins a l'embassament, flanquejar-lo i arribar al cotxe. Són dos quarts de sis. En total 11 hores d'activitat amb parades incloses...quilòmetres i densivell hi han posat de la seva part, però sobretot l'agulla sud-oest ha estat la que ens ha près més temps, però ens ho ha pagat amb una bona vista, solitària i aïllada!

Gemma i Samuel