diumenge, 8 de juliol de 2012

PICA DEL CANIGÓ DES DE VALLTER


Quan pensava en la travessa Vallter-Canigó, la primera il.lusió era fer-la per Sant Joan, aprofitant l'encesa de la flama. Però per això cal que Sant Joan caigui en dilluns i la revetlla sigui el diumenge, així el dissabte a la nit (la flama s'encén un dia abans perquè pugui arribar a tots els pobles que ho desitgin la nit de la revetlla) podríem ser dalt el cim del Canigó havent marxat divendres al vespre... Però aquest any, això no era possible... Així que finalment ACTER ha organitzat aquesta sortida aquest cap de setmana!

La travessa es divideix en dues etapes, el primer dia de l'aparcament de Vallter fins al refugi de Marialles d'uns 20 km i uns +600 -900 (aprox.) i la segona etapa, sortint de Marialles fent el cim del Canigó i tornant pels llacs de cadí direcció a la capçalera de la Vall de la Coumalade, Pica Roja i baixada entre aquest i el pic de Bassibés directe cap al refugi dels Estalbes d'uns 14 km i uns +1400 - 1400 (aprox) on ens espera una cotxe per retornar la gent.


La primera etapa:

Ens llevem molt d'hora, per sortir tots junts una mica abans de les set del matí. Quan passem per Setcases, parada a esmorzar i finalment arribada a l'aparcament de Vallter. Ens equipem, carreguem sacs i tendes...mare de Déu quan pes inútil...i enfilem cap a la portella de Mentet, girant a la dreta quan creuem el torrent per anar ja direcció el Roc Colom. Avui l'etapa és força plana, pràcticament ja hem fet el desnivell i tot i que llarga, xino xano no hi hauria d'haver problema per arribar a Marialles a l'hora de sopar. Ara penso que potser més hagués valgut no arribar-hi a l'hora de sopar...
Seguim doncs els llargs plans pel camí, sense fer cap cim. Quan ja veiem el pic de la Mort de l'Escolà, ens hi dirigim per passar cap a les Esquerdes de Rotjà, per un dels millors trams d'aquesta jornada. Parem un moment al refugi de la Portella, cabana metàl.lica en bon estat per 8 persones còmodament i fem un mos. Les vistes són esplèndides i jo aprofito per mirar aquesta zona que a l'hivern es va mostrar feréstega. Al fons es veu la corba de la pista forestal on travessa el torrent, però no aconsegueixo veure el refugi da Silva. Mentre caminem arreglem el món una mica entre tots, al final però penso que aquí dalt sempre ha estat arreglat...El dia va passant i arriba l'hora de dinar. Parem a un collet, una mica abans de la collada verda i omplim la panxa, mentre els cavalls omplen la seva.. Encara ens queda un bon tros, bastant planer fins a Pla Guillem i després una baixada. Comptem arribar al voltant de les sis al nostre destí. Primer passem però pel refugi de Pla guillem, li fem una visita i des d'aquí ja veiem el refugi lliure de Marialles. Seguim GR avall i aquí potser ja se'ns fa una mica llarga la baixada. Al final però estem de sort, la part lliure és buida i només en Joan planta tenda, la resta, a dormir dins sobre el matalàs!!! I a les set a sopar!!!

Sopar? No sé si dir-ne sopar. 25,50 € (sopar + esmorzar) m'ha semblat un atracament. Seria un llarg tema de debat, però cal anar pensant que és un refugi i perquè serveix. També el paper dels refugis privats que no depenen de cap federació...com potser és el cas. Personalment, si l'accés és amb cotxe (encara que tanquin la pista a baix al coll) més aviat parlem de restaurant amb vistes panoràmiques i malgrat no ser aficionat als restaurants, en podria fer una llarga llista amb millor preu. Després bé la qualitat i cert que en qüestió de gustos tot és opinable, però m'ha costat apreciar la vessant culinària d'aquesta aigua de llenties... Generalment i per acabar, sóc més feliç amb el meu fogonet. Cadascú que en tregui conclusions...

Un cop "sopats", anem a pendre la fresca tot esperant que l'Edu i en Gordillo arribin. Ells han deixat el cotxe als Estables, han sortit més tard i venen directes. Amb el sol ja post, a quarts de deu arribin ben alegres!!! Benvinguts!!! I a dormir, doncs la canalla està cansada i demà toca apretar fort...

La segona etapa:

L'esmorzar comença amb la mateixa tònica que el sopar. Gordillo, has menjat mil vegades mil millor tu, encara que hagis dormit amb la lluna de bressol... Sortim a quarts de vuit amunt, xino xano, guanyant el corriol, planer però llarg fins a creuar el riu. Parada a descansar, fins aquí tothom segueix molt bé, però anem molt carregats...Molta gent corrent, suposo que s'entrenen per una inminent cursa...Quatre fotos i seguim amunt fins la cabana Aragó on trobem l'aplec de Rubi que esmorza. Nosaltres seguim xino xano amunt fins que en Joan encén les calderes de biomassa i apreta fort. Té ganes de suar i marxa amunt esperitat. Jo no sé si porta escopeta de fogueig o no, però no responc a la provocació i seguim amb la Gemma, en Gordillo, en Jordi i l'Albert amb el mateix ritme. En Xevi i l'Edu s'apunten al desafiament i en pocs moments el grup s'estira fort. Per davant en Joan, en Xevi i l'Edu, a tota màquina, nosaltres al mig anem fent i per darrera l'Esther, l'Alba i l'Òscar, vigilats atentament per en Francesc, carregant responsabilitat.

Arribem a la xemeneia, avui tot molt transitat, i enfilem amunt mentre jo em vaig mirant com és que amb en Joel ens vam atrevir a baixar esquiant per aquí...Arribem a dalt i ens retrobem amb el grup avançant. És difícil tirar fotos amb poca gent, tot i que la Gemma i jo n'anconseguim alguna de prou solitària. Des de dalt veiem els quatre que venen per darrera que han fet una parada. Han descarregat motxilles i pugen sense res. Millor doncs aniran més frescos. Al voltant de quarts d'una arriben tots a dalt! L'Òscar sembla que va força bé i les noies també han fet bon paper. Fem una foto de grup com podem i no ens hi encantem pas massa. Els primers ja fa una hora llarga que són dalt. Ens anem mirant el coll que hem de pujar per accedir a la Pica Roja i van apareixent els dubtes...la pendent, les forces, la canalla...

L'Edu, en Gordillo i jo tirem recte tartera avall i en un obrir i tancar d'ulls ja som a les motxilles. Abans però ens hem entrebancant amb un esquí, llàstima que no duia tornavís perquè la talonera encara tenia alguna peça aprofitable...Aquí comencem a parlar de què farem. No vull pas que ningú es senti obligat a pujar el coll i és cert que el camí cap a Marialles i tornada per Pla Guillem és "tiro segur", però em sembla una mica el camí del calvari...Per altra banda ja aniria bé que algú arribés tres hores abans als Estables perquè poguéssim gestionar els cotxes de Vallter sense que no s'hagi d'esperar massa el grup...Amb aquests pensaments, la millor opció és que qui es senti convençut d'enfilar amunt, vingui cap a la Pica Roja. Dinem tots junts al primer llac i poc abans de les dues sortim amunt.

Les vistes des d'aquí són esplèndides, els llacs, el Canigó al fons...em sap greu que no ho disfruti tot el grup, doncs la pujada al coll cada cop s'ajeu més i no sembla res de l'altre món. En poc temps ja som a dalt i d'aquí canvi cap al vessant sud. No fem la carena directe a la Pica Roja, doncs pot haver-hi algun tram complicat i no tenim ganes de recular, baixem i remuntem la carena est que porta al cim, uns +150 metres de regal doncs faltava llegir la "lletra petita". Un cop dalt, una mica enboirat, cap al coll d'abans del Bassibés i d'aquí baixada tortuosa fins als Estables, no sense alguns dubtes sobre la posició del refugi que s'esbaeixen ràpidament, no pas la boira.

Canvi de cotxes i gimcama cap a Vallter. En Xevi i l'Albert els toca esperar 3 hores que tornint els cotxes. Finalment només en tornen dos, doncs hi ha places suficients i no té lògica ni sentit enviar-ne cap més a cremar gasolina.


La ruta m'ha semblat preciosa. La teina pendent de feia anys. L'havia intentat a l'hivern més d'un cop però no havia pogut ser per mal temps (vent exagerat) i tot i que el Canigó ja l'havia fet amb esquís a l'hivern i caminant a l'estiu, la zona dels llacs del Cadí no l'havia trepitjat mai. És l'enllaç que em faltava per somiar noves rutes. Ara ja tinc en ment altres projectes, com el pic Quazemi des de la vall de la Coumalade...l'enllaç per la portella de Valmanya cap al nord-est... Mica en mica vaig encaixant les peces d'aquest inmens puzzle...i aquesta segona etapa m'ha fet veure de cop un munt d'itineraris!!!

Si mai hagués de repetir aquesta ruta a l'estiu, apostaria fort per carenajar fins el pic dels Set homes, baixar còmodament al coll de boucacers i d'allà els estables (i evitar la llarga i ferragosa baixada sense camí definit de la coma de bassibés). En segona opció baixara per la vall de la Coumalade fins a l'ermita de Sant Guillem i d'allà per Gr fins la carretera asfaltada i com a última opció el descens directe cap als Estables, ja que sembla un itinerari apropiat per una baixada amb esquís (neu assentada imprescindible pels forts pendents). El retorn a Marialles i la pujada a Pla Guillem el guardaria com itinerari de reserva en cas de mal temps possible, ja que camines per cotes baixes, amb possibilitat d'aixopluc seriós cada un parell d'hores (cabana aragó, tot i que en mal estat, millor que el ras, refugi Marialles part lliure, refugi lliure Pla Guillem, refugi dels Estables...) on esperar una millora del temps.

Francesc, Esther, Alba, Óscar, Joan, Pep, Edu, Jordi, Xevi, Albert, Gordillo, Gemma i Samuel

2 comentaris:

Joel ha dit...

Renoi..si que sembla dret això si!!

Tu pensa que d'aquí 50 anys als teus nets els hi podràs dir..."quan jo era jove i no hi tenia gaire res al cap" als Pirineus a l'hivern hi nevava i el vostre avi va baixar per aquí esquiant!!!!

Apa molt bé bones fots!!

Samuel ha dit...

Ostres, del que dius el que em sap mé greu és que no nevi d'aquí 50 anys!!! Que passi dels 80 ja m'està bé i néts també!!!

Va, diumenge fan olla de núria si pot treure el cap per alguna ruta divertida!