Aquest estiu, força sec, sembla que guardi les males previsions pels caps de setmana. Igualment plou poc o no plou, però si algun dia tenim previsió incerta, aquest dia és dissabte o diumenge. Tenia ganes de fer la cursa de la dent d'Orlú, però al final, entre la previsió del temps i la falta d'informació (certificat mèdic si o no?¿), fa que les ganes m'abandonin i la guardi al calaix per l'any vinent...amb això que truca en Joel, que són per Andorra fent una mica de muntanya, prometen un temps de cine... Una mica a corre-cuita agafem els trastos i marxem a quarts de set de la tarda, pensant que ja soparem a la Massana. Però és estiu i Andorra hi ha força tràfic, sobretot entrant per la Seu d'Urgell, però bé no passa res, ens entaulem davant de l'hotel, aigua dels jardins, fogonet i arròs amb pernil...la crisi ha arribat. La Neus i en Joel fan el mateix. Un cop sopats, quedem per l'endemà a l'aparcament de Sorteny a les 8 del matí. La intenció és fer una ruta circular, pujant a l'Estanyó i el Cabaneta i si dóna temps també el Pic de Serrera.
La nit però, el temps és incerts, llamps i trons però poca aigua no ens fan passar la millor nit. Bé la Gemma ni es desperta a la segona tongada de trons, però jo sí. Per contra en Joel diu que han dormit molt bé a l'Erasmus Hotel, ple de joves amb ganes de festa...tocant el que no sona...A les 8.00 però ja són a l'aparcament, agafem els trastos i comencem a pujar la pista, sense agafar cap drecera, amunt cap al refugi de Sorteny. Passem pel costat del Jardí Botànic i arribem finalment al Refugi que és molt gran però no hi ha matalassos. Abans hauríem pogut trencar directe al Pic de l'Estanyó, però així hem passat pel refugi de Sorteny. Aquí trenquem a l'esquerra, baixem a buscar la riera i ens enfilem amunt seguint la vall, fins arribar al llac. Hi ha un camí que va per la dreta a buscar un marcat coll, molt més a la dreta encara, que després obliga a fer tota la carena fins el Pic de l'Estanyó. Nosaltres trenquem a l'esquerra i ens enfilem a la Serra del Rellotge, amb algun tram penjat sobre el llac (millor fer-ho tot per la carena) i directes cap al cim, que a bon ritme hi arribem amb dues hores i tres quarts parades incloses. El dia s'ha anat espatllant i el vent porta bandes de núvols amenaçadores. Com a bons meteoròlegs, fem mil previsions que al final del dia es mostren totes errònies...
Un cop al cim, baixem direcció nord-est cap al pic de la Cabaneta, que tot i semblar lluny s'hi arriba molt ràpid. Ens mirem pales i canals per esquiar a l'hivern, n'hi ha de tots els tipus i per tots els gustos, també la pala sud del pic de Serrera que es ample i dreta. Dalt del cim de la Cabaneta el dia ja s'ha espatllat del tot, però de gota ni una. Veient que ja hem pogut fer pràcticament el que voliem fer, baixem pel coll de Meners, tartertot dret però que es deixa baixar i en comptes de tornar-nos a ficar a la carena, ja baixem de dret avall a buscar el camí que baixa del Serrera (el GR). Segurament el temps ens l'hagués deixat fer, però en aquest moment pensem més en dinar...
Arribem a una cabanya que no surt al mapa, dos hi dormirien de conya, dinem i ara si baixem l'últim tram, tornant a passar pel refugi, el jardí botànic, la pista i ara si, la drecera de l'esquirol que ens escurça el camí fins el cotxe. Són quarts de tres, bona hora, bona ruta i bona companyia! Cap a casa!
Neus, Joel, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada