diumenge, 27 de maig de 2012

PICO DEL MEDIO, PIC CORONAS I TUCA CORONAS


Per acabar de rematar la temporada, queden poques zones on assegurar una sortida digne, bé això pensava. La zona del Neouvielle ja queda una mica lluny igual que el Vignemale, on masses hores de cotxe no compensen si la neu no acompanya. La Pica té la cota de neu molt alta, així que el glaciar de la Maladeta sembla de les poques opcions viables. Això mateix deuen pensar el miler de muntanyencs que cada cap de setmana fan algun cim de la zona. Nosaltres per canviar, hem pensat el Pic de Coronas, que tot i compartir amb la ruta de l'Aneto gairebé el 90% del recorregut, t'assegura un cim menys massificat.

Marxem dissabte a la tarda amb la calma i després de fer d'una tirada gairebé tot el trajecte, parem a menjar al parc infantil, de picnic, menys en Dani i en Met que van de restaurant, instaurant així el menú de restaurant l'últim dia de la temporada! L'any vinent, nosaltres també! Amb la panxa plena, ens enfilem cap al pàrquing de la Besurta, però està tan ple que l'hem de deixar un pel més avall. Desplegem la nevera mentre els altres preparen la tenda i cap a dormir!

El dia és lleva assolellat, però van arribant bandes de núvols i de boira, sembla doncs que avui acabarà tapat. Carreguem esquís a l'esquena i pugem fins a sobre el refugi de la Renclusa. Allà, a 5 minuts, ens calcem els esquís i comencem a progressar, els últims, pendent amunt. No hem anat gaire d'hora i em sortit de baix, així que tothom ens porta avantatge. No passa res! Per això hi ha en Russi i en Dani, que amb el seu ritme van atrapant la gent. Nosaltes al darrera traiem la llengua. En Maso, pare per partida doble, no ha perdut la forma física tot i que bufa. En Met va tirant i la Gemma i jo anem fent. Traient una mica la llengua ens plantem al portilló superior, descalcem esquís i el baixem xino xano. Aprofitem per menjar una mica i veiem que la diagonal que porta a l'Aneto desapareix entre la boira... Ens costarà trobar la desviació al coll per pujar el Coronas, haurem de tirar de GPS. Seguim amunt i quant intuïm que estem a punt de passar-nos la desviació, engeguem el GPS. Som molt aprop, potser millor remuntar directe amunt sense desviar-se massa a l'esquerra. Seguim així i comencem a sentir veus, hi ha gent allà dalt!. De cop s'obre i veiem el coll. Gairebé ja hi som. L'últim tros es dret, però pugem amb els esquís als peus fins al coll. Un cop allà, descalcem i ens mirem el Pico del Medio. És proper i té una silueta atractiva i esbelta...anem-hi?

Cap allà falta gent. Carena nevada amb bona timba fins a la pedra, on amb una mica d'equilibri superem el tram i ens plantem al cim. La boira va i bé, deixant-nos veure el corredor estasen de l'Aneto ara sí, ara no. Desgrimpem amb compte el primer tram i després fins al coll. Allà canviem de costat i anem direcció l'Aneto per fer el Pic de Coronas, més proper i més planer. Si des del Pic del Medio el Coronas sembla un trist cap de carena, des del Coronas el Pic del Medio sembla una piràmide perfecte! És ben bé que depen d'on es mirin les coses es veuen d'una manera o d'una altra...Un cop allà, en Russi que ja té mig decidit baixar del Coronas cap al coll esquiant, em tempta a fer la Tuca de Coronas. En Maso li acompanya i jo al final també. Fem el cim, tirem una foto i reculo a trobar els altres que ens deuen estar esperant al coll. En Maso s'espera a que en Russi comenci a baixar per assegurar que pot baixar i de seguida torna cap al coll, on gairebé m'atrapa. Calcem esquís i tots plegats tirem avall. Esperem en Maso, mentre per l'altre costat ja veiem en Russi. Ens reagrupem i baixem tots avall per una neu difícil, la blanca per trencar-te els lligaments, millor la marrona per evitar el "marrón" de la blanca!

Baixem fins al torrent amb els esquís als peus, allà els carreguem mentre observem l'helicòpter que rastreja prop del pas de Mahoma, arran de paret, on ja sabem que hi ha hagut un malhaurat accident, inevitablement cap allà es desvia l'atenció i també els pensaments. Un cop al pla d'aigualluts comencen a caure algunes gotes, però el temps ens respecte fins arribar al cotxe, on engega l'aixeta un cop ja ho tenim tot endreçat! Ens despedim dels companys que ja tornen, nosaltres demà potser estirarem les cames! 

Bona companyia per aquest final de temporada.

Russi, Maso, Dani, Met, Gemma i Samuel