PUIGLLANÇADA

Cap de setmana de temps incert...núvols, pertorbacions, cota de neu, vent...masses dades per emetre un bon judici, així doncs, marxem a donar un vol pel Pirineu amb els esquís al cotxe. Si el dia ens convida a fer quelcom, benvingut, sinó anirem a banyar-nos a l'"olla" d'aigua calenta que em va dir en Joel!!!

Sortim doncs a quarts de nou, xino xano, direcció Puigcerdà. El dia a la plana està molt tapat, sembla que no n'hagi de sortir res de bo...Però quan enfilem els últims metres de la collada veiem que el dia es va esparrecant i comença a traspuar un cel blau radiant...Quan passem per davant del telecadira de Roc Blanc de la Molina, tancat i amb el pàrquing buit és massa temptador per no parar-hi, així que després de menjar una mica, posem pells i amunt. Si arribem al Puigllançada ja donem el dia per bo. La neu està al punt dura i un parell de centímetres transformada. Així, i entre alguna boira alta arribem dalt, flanquegem cap a torrent negre i d'allà cap a la cota superior. Les antentes repetidores del Puigllançada ens criden i tot i el mal d'ulls que fa ja ens hi hem acostumat a veure aquest munt de ferro allà dalt. Seguim directes cap al cim, el dia s'arregla per moments i tot i que dalt, el vessant sud i oest està enboirat, el nord i l'est ens brinda bones vistes del Puigmal i la Cerdanya. Pells fora i avall. Això ha estat ràpid. Per les pistes, immaculades com mai, es baixa ràpid i la velocitat t'ajuda a fer l'"avió" i somiar que voles, t'enlaires i mai no t'acabes aquestes pales infinites...bé, de cop a la realitat, ja som al pàrquing de Roc Blanc. Podria haver estat més llarga, però avui no anava d'esquiar. Dos quarts d'una, agafem el cotxe i cap a Puigcerdà, Montlluís i carretera avall.

Després d'aparcar en un lloc incert entre Montlluís i Perinyà, busquem l'olla d'aigua calenta. El barranc a vegades escarpat mostra un rierol ràpid i juganer, però d'aigua calenta de moment no en trobem més enllà de les canonades que l'estan canalitzant. Finalment i després d'una desgrimpada i dues trucades a en Joel, anem a parar a l'olla. Avui no està massa calenta, ho està més un petit toll d'aigua i una cascada més a l'esquerra. Ens estovem les cames però no ens hi fiquem del tot, doncs potser les pluges dels últims dies l'han refrescat fort, potser està a 25-28º. La de la cascada si que bull, però just omple un parell de tolls. Dinem i carretera avall. Aprofitant el dia visitem Prades i una mica més avall ens fiquem per la carretera del Priorat de Sellabona, que travessa fins a Amelie les bains i d'allà a Prats de Molló. Una joia de carretera, "la route des cols", que passa per poblets autèntics de la Catalunya nord, i amb unes vistes especteculars de la cara est del Canigó, per la vall de Vallmanya, ben carregada de neu. Aquesta temporda potser no em brindarà el dia per explorar aquesta cara, però si ja la tenia apuntada, ara la tinc em"marcada"!!!

Gemma i Samuel