dissabte, 18 de febrer del 2012

TRAVESSA COL DE PUYMORENS-MERENS LES VALS



Acabo la setmana ben engripat i enfebrat...sort que han suspès l'open Vall Fosca, perquè sinó en Jow s'hauria hagut de buscar company!!! Tot i això, després de parlar amb en Dani, en Russi i en Joel ja desde dijous, m'estiro els cabells si finalment no puc sortir almenys dissabte, així que me'n vaig a dormir ben d'hora, tot esperant el miracle de l'endemà, com un nen que espera el regal amb la dent sota el coixí... I al matí em llevo sense mal de cap!!! Així que a dos de set truco en Jow que m'esperin, que ens trobem a Borgonyà!!!
Quan arribem a Porta, deixem un cotxe a l'estació de tren, ja que la tornada la farem en tren així podrem recuperar el cotxe del coll. D'aquí, tots quatre dins la furgo "prestada" que porta en Dani i amunt!



Sortim una mica esperitats, en Jow va a fondo i en Russi respon les embestides. En Dani prefereix no entrar a la guerra i jo avui millor que no ho provi ja que no porto piles. De fet, tot i notar-me fluix, acabem arribant dalt la portella d'en Gràcies amb una hora i mitja...vaia fossa. Fins aquí un francès ha anat fent la molla, ara us passo ara em passeu. Un cop al coll, després de xerrar amb en Joel, s'apunta també a la travessa, mira, ja som cinc. Traiem pells i avall, el primer tram amb neu dura, però de seguida es torna pols ventada fins que arriba la neu pols pols..."powder", quina baixada que fem fins als rierols de sota el refugi de Bésines...amb una neu pols fonda entre els arbres gens encrostada i que et fa agafar velocitat, flotant de valent. Aquí m'han tornat una mica les forces, tot i que quan posem pells a baix no les tinc totes...només hi ha 300 metres de desnivell fins la portella, però m'ensumo que se'm faran eterns... Aquesta és la part que se m'ha fet més dura (dura pel meu estat físic engripat). Quan arrenquem de baix em proposo fer dues parades i així tres llaçades de 100 metres, com serà que no arribi dalt. En Russi obre traça com una retrac i els altres al darrera. Estic exhaust...no sé si tinc res per cremar, però si alguna cosa hi ha, que comenci a cremar-ho ja que no arribo!!! Faig la primera parada al cap de 150 metres, això psicològicament m'ajuda, ja que sé que en els pròxims 150 metres en cara em queda una parada "comodín"...que no acabaré fent servir. El tram final el "francès" s'ha posat les piles i arriba primer al coll. Ara toca dinar, no són ni les dues, anem a molt bon ritme...com s'aprofiten de mi. Amb la panxa plena i havent recuperat una mica les forces, fora pells i avall. En aquest punt ja m'ho veig més coll avall. S'ha acabat el desnivell de pujada i malgrat queda una llarga baixada fins a Merens, més de 1300 m i uns quants quilòmetres, sé que el terreny m'afavoreix. Com més guarra és la baixada, digues rocs, arbres, mala neu, més gran se'm fa el repte d'aconseguir-ho. Tot i això avui no és el dia de la mala neu.



Mare de déu quines pales de neu pols que hi ha a l'altra banda!!! I quin tub de neu pols final!!! Avui tot ho hem estrenat nosaltres i en aquesta zona, em fa l'efecte que tardarà dies a veure nous visitants!

Quan la vall ja s'aplana, comença l'esquí "guarro" que abans mencionava...No passa res, continuo disfrutant. En Dani però ha canviat la cara: "estic molt emprenyat"...acaba de fer un bon forat als esquís nous, però res que no es pugui arreglar. L'últim tros, a l'alçada dels banys, el fem amb esquís a l'esquena. Menys en Russi, tots els tenim força nous...Arribem a Merens a dos de cinc, perfecte pel tren de les 5. Al final hem anat per feina, sis hores parades incloses d'un quart d'onze a una quart de cinc...

Merci pour tout!!!



Russi, Dani, Joel, "Christian" i Samuel

1 comentari:

Traçant somnis ha dit...

Va parir quines fotos!! Neu de somni!!! Ou yea!!! Tardarem molt trobar unes condicions com aquestes!!!

Va que demà penjo les meves!