diumenge, 26 de febrer de 2012

PUIG DEL PLA BERNAT

Després de la "matada" d'ahir, avui hem rumiat un cim més assequible, el Puig del Pla Bernat des de l'estació d'esquí de Puyvalador on hem dormit. Després d'una nit molt ventada, retrassem una mica l'hora de sortir i finalment sortim a dos de deu amb un sol de justicia. La nit no ha glaçat, de fet ahir la temperatura era exageradament alta, al voltant de 6º positius a les 9 del vespre a 1600...Així doncs, tot remuntant per les pistes ens trobem una neu tova, que no és sopa ni pasta encara, però que al migdia prou que ho serà!


Remuntem seguint la pista principal fins a 2140. Allà tenim dues opcions o anar a buscar les pistes que pugen al Pic de Genevre o pujar directament per una pala redreçada el Pic de Llisa Cremada i d'allà baixar un pèl per remuntar els últims 80 metres fins al cim. Veient que per aquí ho escurcem una mica, decidim provar. M'haugés agradat fer un flanqueig i evitar pujar el Pic de Llisa Cremada, però a sota hi ha el clot de les Eugues, que com molt bé diu el nom és un clot, vaja que fa mandra baixar i tornar a posar pells per pujar. Ens mirem la pala i remuntem directe al pic. Anar traçant aconseguim arribar amb els esquís als peus fins dalt (altra vegada sort d'aquesta neu extra-primavera, sinó hauríem patit!!!). Traiem els esquís els últims 5 metres quan ja no hi ha neu i ens plantem al replà rocós superior. Bones vistes de la Cerdanya francesa, Canigó al fons, davant nostre el Roc de Madres, darrera el Roc Blanc i el Pic de la Tribuna, també veiem a la nostra dreta el Petit Peric i el Peric...Un parell de fotos, posem pells i cap al Puig del Pla Bernat. No és que sigui lluny d'aquí, però hi ha un llarg pla ascendent, entre pins solitaris rabassuts que el vent no ha deixat créixer. Arribem dalt amb una mica de vent i l'últim tram una mica glaçat. Sort de la pujada de temperatura, però això fa un parell de setmanes devia ser tot vidre malparit!!! Avui ens ho trobem glaçat però que els cantos mosseguen bé tot i que no té gens de pendent (encara que sigui tan planer, tampoc m'agradaria passar per aquí si tot fos vidre, doncs amb el cul a terra no fa falta gaire inclinació per fer tobogan...).

Mengem una mica i contemplem les vistes. El Roc blanc és majestuós, que bonic. El vam pujar a la tardor i en vam gaudir fort. Ara que me'l miro, en torno a gaudir. També veiem bé els Perics i molts d'altres cims coneguts i per conèixer. Pells fora i avall. Un cop al pla, altre cop pells per flanquejar direcció al Pic de Ginevre, on no arribem per poc. Traiem pells i pistes avall. Altra cop posem pells, remuntem fins a 2140 i ara si directes fins al cotxe, per una neu primavera exagerada. Quina fusió! Sort que l'estació estava buida, perquè amb una bona afluència al final hagués quedat tot llaurat a punt per sembrar-hi les patates...

Gemma i Samuel