diumenge, 4 de setembre del 2011

2011 - DOLOMITES

Del 21 d'Agost al 3 de Setembre

D-21 Roda - Sirmeone
D-22 Sirmeone - Manerba di Garda - Cima Ventrar - Canazei
D-23 Canazei - Passo Falzarego - Ref. Nuvolau - Passo Falzaego - Funi Lagazoui - Pico Lagazoui - Passo Falzarego - Misurina
D-24 Misurina - Tre Cima Lavaredo - Misurina - Llac Landri - Cortina d'Ampezzo - Misurina
D-25 Misurina - Tre Coci - Ferrata Ivano Dibona - Ospitale - Cortina - Tre Coci - Misurina
D-26 Misurina - Ref. Dibona - Cascada Minghèl - Ref. Dibona - Misurina
D-27 Misurina - Paso Falzarego - Galeria - Museu Gran Guerra - Gorja Serrai de Sottoguda - Malga Ciapela
D-28 Malga Ciapela - Llac Fedaia - Punta Penía Marmolada - Llac Fedaia - Malga Ciapela
D-29 Malga Ciapela - Passo Pordoi - Ref. María - Piz Boé - Passo Pordoi - Canazei
D-30 Canazei - Passo Sella - Sender Frederich August (Volta Sasso Piato - Sasso Lungo) - Passo Sella - Selva di Gardena - Passo Gardena - Canazei
D-31 Canazei - Muncion - Ref. Stella Alpina - Ref. Vaiolet - Ref. Passo Principe - Pas de Antermoa - - Ref. Antermoa - Muncion - Pozza di Fassa
D-1 Pozza di Fassa - Passo Costalunga - Ref. Paolina - Pas de Vaiolon - Ref. Roda di Vael - Pozza di Fassa - Trento - Castelleto de Brenzone (Llac di Garda)
D-2 Castelleto de Brenzone (Llac di Garda) - Rivarolo Mantovano - Coll de Braus
D-3 Coll de Braus (Mònaco) - Roda

Diumenge -21 Roda - Sirmeone

Sortim de Roda ben d'hora al matí, doncs volem fer un bon tros i passar almenys de Gènova. No hi ha massa trànsit i els quilòmetres van passant. Veiem que si tot va bé ja podrem dormir a prop del Llac di Garda. Hi arribem prop de les set de la tarda, hora de sondejar on farem nit per dormir. Comencenm mirant hotels, sembla que la mitja són uns 70 euros per nit inclòs esmorzar. Finalment trobem el que ens fa més el pes a Sirmeone mateix. Aprofitem el vespre-nit per fer un tom per aquesta bonica població de caire medieval, situada al riba del llac i en una prominent península. Fa molta calor i això sembla la platja! Sort que tenim aire acondicionat a l'habitació!!! No mosquits no!!!
Dilluns-22 Sirmeone - Manerba di Garda - Cima Ventrar - Canazei

Reprenem la marxa, visitant les runes d'un castell-fortalesa que hi ha dalt d'un turó a Manerba di Garda. Bon mirador del llac, tant que ens entren ganes de banyar-nos-hi. A baix, a l'esquerra es veu una caleta...els primers valents ja col.loquen la tovallola, res els segons serem nosaltres! Baixem, ens posem al banyador i xip xap. Primer havíem pensat treure la canoa, però essent el segon dia millor que no, molla dins el cotxe no aguantarem 12 dies més. Ens eixugem i carretera i manta!!! Remuntem direcció nord per la riba esquerra. Passem poblets, això és idíl.lic, no m'extranya la fama que té, si sembla que siguem a la costa de Mònaco! De tota manera a part del banyador també portem les bambes, així que sembla que hi ha un cim d'uns 2000 metres proper que tindrà bones vistes del llac...cap allà falta gent!

Cima Ventrar, es pot pujar en telefèric des de la riba del llac, nosaltres però, a peu i per darrera. Després d'unes carreters de corbes estretes i distretes, arribem al pàrquing. Ens va perfecte, màxim 300 de desnivell i serem dalt, una suada i una estirada de cames que ens farà gaudir encara més de les vistes! Fa un bon sol, molta calor i fins i tot una mica de calitja. Crema del sol, baixada ràpida que ens "socarrem" i uns quants quilòmetres més amb cotxe, doncs volem dormir al càmping de Canazei, ja en territori "dolomiti"!!!


D-23 Canazei - Passo Falzarego - Ref. Nuvolau - Passo Falzaego - Funi Lagazoui - Pico Lagazoui - Passo Falzarego - Misurina

Portem el xip caminador. Tenim algunes rutes pensades i si bé les anirem movent de dia segons el temps que faci i les ganes que tinguem de caminar, hi ha alguns punts d'obligada visita. Seguint la nostra manera de fer, tant com es pugui en un dia...comencem a Passo Falzarego per una caminada relaxada fins al Ref. Nuvolau, tot gaudint de les vistes de la Marmolada i començant a tastar les dolomites. Pedra blanca calcària a "tope", camins ben arreglats però ben "penjats" bones vistes i molt ambient excursionista, dels avis fins als nets. Baixant canviem de vessant, així fem una circular i tornem gaudint de les vistes de "Cinque Torri". Prop del cotxe dinem, tot observant l'altre costat el funicular i la ferrata subterrània que volem fer!

En bé dinat, agafem casc, arnés, una mica d'aigua i demés coses i pugem al funicular. Baixar, volem baixar per la ferrata. Tot, bé, caminem una mica per dalt fins al Pic Lagazoui, bones vistes i quan anem per començar la ferrata...ai...el frontal!!!!! Ens hem deixat el frontal!!! Cagum l'olla...res tocarà baixar fent circular (no pagarem pas 2 cops el funicular...). La baixada no és curta, però si ben bonica! Arribem al cotxe i ara si ja podem buscar lloc per dormir. Fem un tomb per Cortina d'Ampezzo, ens mirem els càmpings, els preus...encara es d'hora, va anem a treure el cap al llac Misurina que també hi ha càmping...Sempre ens queda l'opció de càmping silvestre si se'ns fa tard...

El llac Misurina s'ha de reconèixer que està situat estratègicament, alçat, amb un teló de fons ben escarpat i voltat de bosc, quatre "botigues" i molta tranquil.litat. Ens quedem doncs al càmping, de poc luxe i preparem el sopar. Xafarders com som, veiem una kangoo 4x4 amb una tenda sobre el sostre...a Islàndia ja n'havíem vist i a Noruega també...quines ganes de tenir-ne una...ep? i si els demanem que tal els va? Ens acostem amb aire pagesot i quan estan despistats, patam, els atraquem a preguntes! Els avis, molt amables ens van responent i per la nostra sorpresa ens diuen que les fabriquen i les venen al nord d'Itàlia...ei i si tornem a casa amb això el sostre què passa?

Bona nit i...ja començo a pensar-hi...dolços somnis!


D-24 Misurina - Tre Cima Lavaredo - Misurina - Llac Landri - Cortina d'Ampezzo - Misurina

Viatgem amb pressupost reduït, no sé si s'havia intuït (si cal càmping silvestre, ens fem el dinar...etc...) així que el "peatge" de la carretera que puja al pàrquing de les Tre Cima di Lavaredo dol i dolt molt!. Miro el mapa i li proposo a la Gemma sortir directament del pàrquing. Ho he mirat i si marxem a les 6, arribarem dalt igual que els primers cotxes. He trobat un camí que marxa tot flanquejant, lluny de l'asfalt, perquè no? Després podem fer la ruta normal per darrera, però també es pot allargar una mica...La Gemma, que no sap on es fica, em diu que si, carreguem menjar i endavant!!! Ara un cop fet, n'estic orgullós, potser llarg, però ha valgut la pena, total uns 25 km i uns +1500, potser més!

Sortim doncs del càmping mateix i remuntem uns kms la carretera asfaltada fins que engaxem definitivament el GR que marxa lluny de l'asfalt. Anem pujant amb pudor de "merda de gos" ?¿ que extrany, deu ser alguna planta de per aquí...no és que sigui molest, però ens fa mirar més d'un cop la sola de l'espardenya per confirmar que no hem "trepijat" merda. Seguim amunt i arribem al pàrquing del refugi Auronzo. D'aquí comencem la volta seguint el sentit de les agulles del rellotge, per tal de fer amb el sol del matí al clatell la primera part i a la tarda caminar de cara el sol per veure com es va ponent... L'ombra de la muntanya també ens afavoreix si fem la ruta en aquest sentit. Després de deixar el refugi, seguim dins un coll des d'on contemplem les Tre Cima de Lavaredo de gairell, imponents com mai. Anem girant i guanyat prespectiva a mesura que ens allunyem, doncs des de sota la vista és molt limitada. Baixem fins un parell d'estanyols i ens dirigim cap al refugi Locatelli. Segurament sigui des d'aquí d'on es contemplen millor aquests tres imponents cims de pedra. Des de lluny, amb sol.litud, i assentat a la taula del refugi, vaja, el van construir a bon lloc. Un cop aquí decidim allargar la ruta i ens dirigim al refugi Pian di Cengia. Per arribar-hi cal flanquejar les tarteres nord, sobre un llac turquesa que enamora...A mesura que anem caminant ens va temptant la idea de fer-hi un bany...A les guies hem llegit que s'ha de tenir en compte que s'està en escenari bèl.lic de la primera guerra mundial i que malgrat ja s'ha desenterrat i fet explotar la majora de munició, cal anar en compte al sortir de camins. Abunden les "alambrades" abandonades i la ferralla (se'n diu també museu a l'aire lliure)...però la temptació és massa gran...

Així doncs, quan som damunt la vertical, ens tirem tartera avall i cap dins al llac. Som uns 200 metres per sota el camí, camí per cert freqüentat per avis, no crec que tinguin la vista prou fina per veure'ns les vergonyes des d'allà dalt...així que "en pilotes" cap a dins! Uf que freda!!! Hi entrem en compte, en una zona fonda, per no tocar de peus a terra amb qualsevol filferro que hi pugui haver (que n'hi ha algun, tan dins com fora...) Que bé que es posa el bany...xip xap, quatre braçades i el capritx ja s'ha complert! Ens eixugem i ara toca remuntar, la tartera i el coll que havíem de fer. Un cop allà, tot i que no vé de pas, ens arribem al refugi Pian di Cengia... Un glop d'aigua i hora de començar a girar. Fins al llac Misurina hi tenim un bon tros. D'aquí fins al refugi Lavaredo se'ns fa una mica llarg. Primer el camí perd cota fins un llac, després remunta fins a trobar la circular que directe comunica amb l'anterior refugi de Locatelli i després encara queda una baixada tot planejant...Hi arribem enmig de la multitud que bé caminant del refugi Auronzo. Passem per una capella i continuem el nostre camí. I el dinar? Quina gana!!!

Seguim ara camí avall, desfent tot el tram per on hem pujat per evitar la carretera asfaltada i el peatge...es fa llarg, sobretot pensant en el dinar (hem esmorzat molt i molt bé, però és tard). Arribem prop de les 4, dinar i a la tarda relax i volta de reconeixement cap a la zona que volem fer demà...una ferrata ben llarga! Ens calen horaris de telefèrics, busos, etc...

 

D-25 Misurina - Tre Coci - Ferrata Ivano Dibona - Ospitale - Cortina - Tre Coci - Misurina

Ahir vam estudiar al pàrquing on deixaríem el cotxe, però no vam aclarir com hi tornaríem després de la ferrata...jo anava pensant que la santa providència algun remei ens faria passar pel cap...i sí, finalment va aparèixer! Ben d'hora al matí agafem els telefèrics que porten fins a l'inici de la Ferrata Ivano Dibona, a gairebé 3000 metres d'altura. Hem triat fer la ferrata de baixada (té uns -1600) i és força llarga. Ho fem així per la possibilitat que si ens en cansem, tinguem la possibilitat de tornar amb el funicular... De totes maneres, després de pujar al segon funicular, tinc clar que acabarem la ferrata, encara que sigui de genolls! Quin funicular, són unes càpsules grogues i vermelles per dues persones, de principis de segle, on vas dret, amb el cul recolzat en una fusta vella, amb els vidres trencats, a un ritme infernalment lent i tot el camí fent el pèndol! Mare de déu, si això sembla un joc del "pin i pon". Aquests italians, qui els ha matriculat, si això no passa ni una trista revisió ni menys deu complir cap normativa. La base de les pilones que sustenen els cables estan erosionades pel gel i el fred, les ferros surten de qualsevol manera, algun pal ja ha perdut el plom (el lateral, perquè evidentment a vegades es col.loquen pals desplomats en el sentit del telefèric per afavorir la transmissió de la compressió segons els angles d'entrada i sortida del cable), les capses es sostenen per un trist tub d'acer amb dos cargols mètric 6 o 8? Ai senyor i jo que em dedico a calcular estructures...


Després doncs de l'experiència de la pujada, ens equipem per fer la ferrata. Casc, arnés i dissipador. El primer tram que porta al Cristalino està molt ben conservat i equipat. Ponts, escales, línia de vida, etc... De totes maneres un cop passes la bifurcació (nosaltres no ens hi arribem, doncs al cim hi ha molta gent i la ferrata encara és molt llarga) trobem els primers "hogareños" que giren cua...entenem pel que diuen que està poc equipat...m'ho temia...veient el que ens hem anat trobant aquests dies, a partir d'aquest punt, més que una via ferrata és un "sentieri attrezzati", és a dir o bé un camí sobre unes terrasses o bé un camí amb algun "ferragot". Aquesta és la conclusió que vam treure després de passar alguns punts una mica escabrossos, per bé que s'ha de dir que ens vam despistar puntualment de la ruta marcada... La ferrata és llarga-llarga, unes 7 hores ben bé fins a peu de carretera. Pel camí, casualitats de la vida, ens trobem la Teresa i en David, una parella de catalans de Sabadell, que ves per on, ja havíem coincidit anteriorment... Sis o set anys enrera havia estat en una festa d'aniversari seu per un amic comú, i la Gemma havia coincidit també sis o set anys enrera en una festa de veterinaris amb una amiga comuna... Com sempre, resulta que si grates una mica, tots caminem sobre la mateixa terra. Acabem fent la segona part de la ferrata junts, per bé que ells es mouen amb més soltura en les ferrates, nosaltres en fem poques. Un cop l'acabem, amb els peus ben estovats (per cert he trobat uns quants rovellons), ens remullem al riu mentre esperem que passi l'autobús per Ospitale. Aprofitem per xerrar, parlem d'excursions, de la vida. Comentem el somni d'una furgoneta i els explico la meva teoria sobre quan comprar una furgoneta: "penso que la pots comprar quan pertanys a un dels tres grups principals, el primer, si ets un escalador, porreta i somiador, que se la compra de cinquena mà, amb 500.000 km, importada d'Alemanya però que amb ella aniria tan a un casament com a la fi del món, el segon grup, si ets una parella jove amb fills de tres o quatre anys, bon poder adquisitiu i que t'agrada anar amb bicicleta, encara que sigui fer la volta al pantà i el tercer grup si tens seixanta anys i la teva parella encara és de les que fa topless malgrat l'edat, no teniu fills, porteu l'adhesiu d'Àustria i els rèhns de Finlàndia". Ens fem un tip de riure i divaguem sobre a quin pertanyem. Jo ja els avanço que pel primer he fet tard, pel segon no crec que hi arribi i que segurament els del tercer de joves tampoc van pertànyer ni al primer ni al segon grup...

I mentre xerrem arriba el bus...arribem a Cortina, visitem el seu càmping i molt amablament ens acosten al pàrquing de Tre Coci on tenim el cotxe. Ai la providència!!!


D-26 Misurina - Ref. Dibona - Cascada Minghèl - Ref. Dibona - Misurina

Després de la dura jornada d'ahir, avui ens ho agafem amb més relax i no gaire d'hora ens acostem en cotxe fins al refugi Dibona. D'allà sortim caminant per anar fins a la Cascada Minghèl. És una caminada tranquil.la, no molt llarga i que ens porta per paratges més solitaris que els que hem visitat aquests dies. Un cop allà, si haguéssim carregat amb els estris de ferrata, podríem pujar amunt i fer una ruta circular...però avui no, avui toca descansar. No hem agafat dinar, però mentre siguem al cotxe entre les tres i les quatre ja ens sembla bé. Des d'aquí tenim vistes a Cinque Torri. Quan tornem al cotxe ens adonem que ha quedat obert, bé sort que aquí hi ha gent de muntanya i no hi ha "manguis" o potser el que ha passat és que no ens han trobat el nostre cotxe... Ai senyor, cues de pansa!!!

Aprofitem la tarda per caminar per Cortina, poblet que em recorda a Chamonix, però també a Aosta o qualsevol altre centre turístic de muntanya dels alps: botigues d'esport, avis amb injerts i dones pintades de més de cinquanta anys i glamour barrejat amb porreta suat. Mmm, si som als alps!

Avui com a tal dia de "semi-descans", tampoc hi ha masses més anècdotes aexplicar...bé si una, comencem la nostra cerca de la "maggiolina", la tenda que va damunt el sostre del cotxe!!!



D-27 Misurina - Paso Falzarego - Galeria - Museu Gran Guerra - Gorja Serrai de Sottoguda - Malga Ciapela

Vam traçar la nostra ruta de tal manera que cada dia que passés ens anéssim acostant a casa, encara que fós només de 40 en 40 km. Així doncs, després de la parada obligada al llac di Garda, vam començar fent les excursions de més a l'oest (Tre Cima di Lavaredo), per mica en mica anar fent més a l'est. Encara que sembli poca cosa, tenint en compte que tot són carreteres estretes i ports de muntanya, 40 ó 50 km poden suposar bastant més d'una hora, doncs és ple d'autocaravanes o carretons amb rodes com en dic jo. Per tant, penso que és encertat anar movent "el campament" per adaptar-te als llocs de sortida de les excursions. D'aquesta manera, et lleves al matí sense pràcticament agafar el cotxe i aprofites la tarda per desplaçar-te a la nova zona, buscar càmping i visitar una mica el poble.

Avui el dia no s'ha llevat tan assolellat (de moment res de pluja). Volem aprofitar per fer la ferrata subterrànea que ens va quedar pendent a paso Falzarego, visitar el Museu de la Gran Guerra i començar a fer camí direcció al massís de la Marmolada. Quan arribem però al paso, el dia no convida massa a enfilar-se amunt, molt vent, tapat i petits xàfecs. També algun llampec. Així doncs, canviem la vessant i en comptes de la ferrata de la vessant sud, anem a la vessant nord on també hi ha mines picades a la pedra per visitar. Frontal i casc aquest cop sí i a visitar les restes de la Gran Guerra. Per entendre-ho tot plegat cal un petit apunt històric. La primera guerra mundial va deixar aquí llargs combats entre italians i austríacs. Els va obligar a foradar les muntanyes per protegir-se, per lluitar i per les emboscades entre els bàndols. El territori, que en un inici formava part de l'imperi Austro-Húngaro, es va anar desmembrant i les aliances durant la Gran Guerra també van canviar. Si els italians s'havien mostrat una mica indiferents o afavor dels Austríacs, a mesura que van avançar, van aprofitar el desmembrament de l'Imperi per esgarrapar i ampliar fronteres. Els habitants de les valls, descontents amb Àutria, que havia enviat els seus fills a la guerra (fins a l'antiga Yugoslàvia!!!), no van tardar a comulgar amb les creences d'Itàlia i del Papa. Així doncs, s'acabà lliurant en aquestes muntanyes autèntiques carnisseries...Quina visió els italians per quedar-se aquesta part, que si bé ja era turística en aquella època, ara ho és evidentment mil vegades més!!!

Després de la galeria, visitem el Museu de la Gran Guerra, recomenable més que res per adonar-nos de la magnitud del desastre. No és que sigui molt gran, ni tampoc espaiós i organitzat. És més aviat un dipòsit de troballes, des de cranis a bales, passant per bombes, etc... Videos i imatges complementen les explicacions.





Carretera i manta. Agafem el cotxe i no parem fins que ho fa la pluja. Dinem a peu de carretera, ben assentats en un banc... La tarda la passem visitant la Gorja Serrai de Sottoguda, un estret engorjat uns 150 metres per sota la carretera principal, molt arreglat per una bucòlica passejada. Al torrent s'hi veuen algunes truites, una capella i fins i tot una rèplica de la mare de déu de Lourdes! Finalment arribem a Malga Ciapela i ens hospedem al millor càmping que trobem durant totes les vacances!!!

D-28 Malga Ciapela - Llac Fedaia - Punta Penía Marmolada - Llac Fedaia - Malga Ciapela

És diumenge. Ahir vam aprofitar per comprar un piolet, doncs només en portava un. Fa temps que en buscava un de lleuger per fer esquí i com que la Gemma no en tenia, jo si que tenia excusa. Pugem en cotxe cap al Llac Fedaia. Ens equipem i agafem el funicular "carros de caprabo" que et deixa aprop del glaciar. Hauríem pogut pujar a peu, però aquestes cadires de fira ens feien gràcia! El pic fa uns 3200 així que ja caminarem més amunt!!!

Ens encordem i comencem a pujar la primera part del glaciar, francament en retrocès. Hi trobem un gel blau ben viu. Som al matí, és cara Nord i els grampons els costa mossegar. Aquest primer tram passem una mica amb l'ai al cor, doncs una relliscada i tindríem un bon paiat. Davant i darrera nostra puja força gent, alguns amb guia. En un d'ells li cau un cargol de gel que jo amablament li vaig a recollir, amb tota la calma del món, doncs el glaç és ben blau i no vull pas relliscar. Per resposta un despectiu "spañolo?", que ho diu, per la meva tècnica de gramponatge? serà...a veure si me'l quedo aquest cargol de gel!!! Passat aquest primer tram, la neu ja cobreix el glaciar i la cosa canvia radicalment. Aquí es camina sense problema. Anem pujant amunt, passant prop d'algunes esquerdes, fins arribar a la rimaia. Som a finals d'Agost i està força oberta. Per allà terra hi ha un tros d'escala per passar, algun pont inestable de neu i estaques a l'altre costat. Passo primer i asseguro la Gemma des de la part superior. Seguim pujant encordats fins arribar a la roca. Aquí hi ha una ferrata per assolir els lloms nevats de la part superior. Per comoditat i rapidesa, només ens traiem els grampons però pugem encordats, més seguretat. Un cop dalt i ja amb unes vistes espectaculars tornem a calçar grampons i fem els últims metres fins al cim. Gaudim d'un bon dia, molt bones vistes i aprofitem per menjar.

La baixada és ràpida. Gaudim d'allò més. Quan arribem al gel, aquest cop ens acostem més a la dreta per agafar un fil de neu que queda. Es baixa més còmode i més segur. Finalment ens queda un tram de glaç viu i pedra que més d'un ensurt ha donat avui, almenys ho delaten les gotes de sang aquí i allà. No és per fer-s'hi molt mal, però segurament algú s'ha endut un bon record a casa... Arribem altre cop al funicular i altre cop dins els "carros de caprabo". Els operaris ens hi empenyen fort cap dins...tot molt precari. Dins el meu cap em ballen preguntes i respostes, també algunes afirmacions. Penso sincerament que algú els hauria d'explicar la diferència entre nostàlgia i negligència. D'una estirada trencaran el fèmur a una iaia!!!.

Ben contents tornem al càmping. La dutxa es posa molt bé, preparem el sopar i a dormir. Hem complert una més de les excursions que teniem pensades. Des del cim hem pogut contemplar també Piz Boé, demà cap allà!!!


D-29 Malga Ciapela - Passo Pordoi - Ref. María - Piz Boé - Passo Pordoi - Canazei

Ens hem llevat i el primer que he fet ha estat distreure'm amb un estany ple de truites que hi havia al càmping, quina aigua més clara!!! Agafem el cotxe i cap a Passo Pordoi. Després de la ruta d'ahir, caiem en la temptació de pujar en telefèric fins al Refugi Maria. No és que m'en penedeixi, però m'hagués agradat fer-ho a peu, m'agrada caminar. Un cop a dalt, anem caminant fins al Piz Boé, una horeta llarga o potser més. Fa "feredar" la quantitat de gent que hi ha. Aquí tothom camina, el nen, la mare, el pare, l'avi, la iaia, la monja! Crec que ens creuem amb un parell d'avis de més de 80 anys! Arribem dalt el Piz Boé, amb magnífiques vistes del pic de la Marmolada que vam fer ahir. Això em reconforta i alleugereix la càrrega i la pena d'haver pujat avui un bon tros amb telefèric. Aprofitem la calma del dia per dinar a un refugi que trobem pel camí. Com m'agrada menjar després de cremar calories, sembla que el cos les admet millor, de fet aquest és l'ordre natural, més que no menjar i menjar i mai cremar...

A la tarda busquem càmping a Canazei, fem visita al poble i preparem la ruta de demà. En general un dia ben tranquil.let. Mica en mica, continuem desfent quilòmetres...


D-30 Canazei - Passo Sella - Sender Frederich August (Volta Sasso Piato - Sasso Lungo ) - Passo Sella - Selva di Gardena - Passo Gardena - Canazei

Després d'un dia més light, avui farem una bona caminada. El dia s'aixeca amenaçador, però de moment no ens podem queixar. El temps ens ho ha deixat fer tot i amb dies ben radiants. Gastem més crema que paraigues o capalina. La nostra intenció d'avui és visitar el massís del Sasso Piato i Sasso Lungo. Tracem la ruta més llarga que els rodeja completament, altre cop uns 20 km i 1000 de desnivell. Comencem pel Sender Frederich August, en sentit horari, igualment pel tema de no cremar-nos massa pel sol. El primer tram molt horitzontal, amb alguna pujada i baixada, va resseguint el vessant sud d'aquest massís. Cada 40 ó 50 minuts trobem un refugi, que en cas de pluja ens donaria aixopluc. Un cop gires per darrera, hi ha una bona caminada abans no tornes a sortir, però també gaudeixes de la part més feréstega de la muntanya, contemplant el pas que hi ha entre els dos pics i alguna congesta llunyana de neu. Anem a "paso ligero", així que totes aquestes excursions rarament ens fan arribar més tard de les tres de la tarda. Dinem ja gairebé amb vistes al cotxe, aprofitant una gran roca, des d'on asseguts contemplem la Marmolada i recordem la jornada d'abans d'ahir. Cada dia que passi, més ens omplirà.

A la tarda ens acostem a Selva di Gardena, un poble situat al nord però que no té res a veure ja amb Dolomites. Les seves muntanyes arrodonides, han canviat el blanc pedregós pel verd, som prop d'Àustria però no hi entrem. Una altra vegada serà. Aprofitem per comprar pasta, doncs no podem tornar a casa sense ella. Serà el nostre record!



D-31 Canazei - Muncion - Ref. Stella Alpina - Ref. Vaiolet - Ref. Passo Principe - Pas de Antermoa - - Ref. Antermoa - Muncion - Pozza di Fassa

Avui torna ser un dia d'aquells que tracem una bona ruta. No he fet el track, però al mapa la cosa ja se'm dispara a uns 25 km i uns 1800 de desnivell...Que si pugem per aquí, baixem per allà, fem aquell coll, circular amunt, avall...ah i no ho havia dit, altre cop sortim del poble, de Muncion, per estalviar el taxi-bus que et puja fins a Ref. Stella Alpina. Uns quilòmetres d'asfalt de regal que ja marquen el caràcter de l'excursió només de sortir!!! Tot per veure les Torres de Vaiolet i aquest racó, que no molt concorregut, acabem trobant preciós.

La ruta es descriur per si sola amb els refugis:  Muncion - Ref. Stella Alpina - Ref. Vaiolet - Ref. Passo Principe - Pas de Antermoa - - Ref. Antermoa - Muncion.  En cap moment presenta complicacions, si bé de tarteres, flanquejos i pedra i més pedra ens en toca per un "tubo". Llàstima que le llac d'Antermoa està una mica sec en aquesta època de l'any. Tot i això trobem encara congestes de neu, és doncs una zona freda i tancada. Seguint el mapa no té pèrdua i com que és llarga, ens creuem amb tot tipus de situacions: un helicòpter de l'excèrit en maniobes al ref. Vaiolet, una exposició d'art contemporani a les altures, vent, fred, tarteres infernals, avis, gent amb material per ferrades, una mini-oruga per portar menjar entre refugis (això sembla molt típic, en comptes d'un burro o un ase com feien aquí abans, allà agafen una mena de "motocultor" amb tracció per cinta d'oruga i amb això ho van guiant i muntanya amunt)...cascades, marmotes, si unes marmotes molt trempades i fotogèniques, aigua i rierols, roca volcànica! vaja, un paisatge molt canviant. Aquesta ruta, sense especialment coneguda, ens ha agradat molt!!!



D-1 Pozza di Fassa - Passo Costalunga - Ref. Paolina - Pas de Vaiolon - Ref. Roda di Vael - Pozza di Fassa - Trento - Castelleto de Brenzone (Llac di Garda)

Això s'acaba. Cada dia que passa és una excursió menys i avui sembla que toca la darrera. Estem a punt ja de sortir del territori "dolomiti", i aprofitem per fer una bona circular al massís de Roda di Vael. Una vegada més 20 km i uns altres 1500, doncs avui tot i el mal dia que s'ha aixecat no agafem telefèric i sortim de peu de carretera. Pensem que si ha de ploure, almenys no haver pagat i si el dia es va aguantant, anirem fent. Altre vegada seguint la ruta segons les agulles del rellotge, pugem de la carretera fins al sender horitzontal que prenen els que han agafat el telefèric. Passem cap al ref. Paolina i d'aquí anem directe al pas de Vaiolon. Ens trobem un parell de monges amb els seus alumnes, famílies, això si que és bonic. Quan gairebé som al pas, sentim de cop un soroll eixordidor que bé del cel, aixeco el cap i... un paio amb vestit alat d'aquests que es tira fent salt base! Quedo literalment "acollonit", quina velocitat i quin soroll quan l'aire xoca a les ales. Tarda molt a obrir el paracaigudes...el segon que es llença es tan prudent que no acaba d'aprofitar el seu vestit alat...amb prou feiens ha pogut planejar. Tots ens hem quedat ben astorats...qui pogués fer com ells!

Seguim caminant amunt i el dia es va tapant. Avui crec que si que ens plourà, el tema és que ho faci quan siguem al cotxe! Apretem la marxa i cap al ref. Roda de Vael. Quan hi arribem cauen les primeres gotes. Sembla que és inevitable baixar fins a la carretera plovisquejant...No passa res, és l´última caminada i ens ha plogut la última hora. Que més podem demanar?

A la tarda aprofitem per complir una mica el somni dels primers dies i comencem a buscar per Trento on coi venen la "maggiolina". Al càmping de Misurina ja havíem aplegat la primera peça del trencaclosques, amb una adreça, però quan hi arribem és tancat per festa major...ai senyor... Finalment sembla que hi renunciem (sembla, mai renuncio!!!) i acabem a un càmping a la riba dreta del llac di Garda (l'oposada per on vam pujar). Sembla que estiguem a la costa, aprfitem el vespre per caminar per la riba del llac, els peus a l'aigua, que bonic...merda de mosquits!


D-2 Castelleto de Brenzone (Llac di Garda) - Rivarolo Mantovano - Coll de Braus

Avui tocarà carretera, som lluny, i en teoria l'endemà volem dinar ja a casa. No ens ha marxat del cap la idea de la "maggiolina", així que després de voltar per uns quants centres comercials, una bona noia, ben trempada (que ben electrodomèstics a l'engròs), ens fa el favor de trucar directament a la fàbrica. És a uns 100 km d'on som (ens bé força de pas), som divendres, al migdia...i ens diu...que normalment no en venen directament, però que si hi anem aquella mateixa tarda, es faran una excepció!!! Corre-m'hi!!!

Arribem a la fàbrica i aprofitem per dinar mentre esperem que obrin. Ja ens esperaven. Ens ho ensenyen tot, doncs és la fàbrica. Models, com s'obra, en provem una...ara la tenim molt aprop...però "pega" no tenim "vaca" a l'ibiza!!! Després de rumiar uns minuts la noia i el jefe i de remanar quatre caixes, en surt una per l'ibiza. La Gemma i jo ens prenem mitja hora de reflexió per si la comprem o no i finalment, que coi, que la muntin!!!

Entre una cosa i l'altra s'ha fet tard i ens queden quilòmetres, no passa res, avui l'estrenem. On? A Mònaco que coi!!!
D-3 Coll de Braus (Mònaco) - Roda


Esperem que a partir d'avui, l'Ibiza Westfalia, tingui un llarg recorregut!!!
Gemma i Samuel

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que guapes les fotos!!

Xevi

Samuel ha dit...

Ara falta veure les teves, que m'imagino que seran també guapes, que la zona ho era molt!!!