dissabte, 2 de juliol de 2011

BASTIMENTS PER CARANÇÀ

Ho vam intentar ara farà un mes amb en Xevi, però la muntanya ens va enviar un missatge "...avui no toca...". Però amb ganes i paciència s'arriba a tot arreu, així doncs ho tornem a provar. Tot i que sortint de Roda el cel està tant amenaçador com poques les ganes de qui és on no vol ser, a mesura que anem pujant, els núvols cada cop semblen més prims. A Sant Pau de Segúries recollim en Roger que vé de Girona. Aquí ja s'entreveu cel blau al fons!!! Malgrat tot avui serà un gran joranada.

Arribem a Vallter, ens equipem, pantalons curts i fotre-li. Comencem pujant cap a la font de la Perdiu i directe al Coll de la Geganta. Aquí en Roger marca un bon ritme, els bessons tiben fort i en Xevi respon. Jo apreto les dents, doncs la primera mitja hora és per mi la més dura. Arribem dalt i mirem la vall de coma bacivers, amb el pic de Gallinàs al fons. El refugi és just a sota. Aprofitem aquest tram per trotar, primer pla i després cara avall. Anem seguint el rierol, és esplèndit, solitari i feréstec. Sorprenem un grup d'isards que pasturen al prat, nosaltres seguim avall. Arribem a la carismàtica cabana de plàstic, feia temps que hi volia passar per aquí. En Joel i l'Edu i van passar una solitària i freda nit d'hivern, al més pur estil McCandless!! Després de passar el pla de Bacier el camí es fa confús, nosaltres tirem massa per la dreta i ho paguem amb alguna emboscada més del compte. Al final, pujo giro a l'esquerra, passo apartant tot el que trobo i cridant a en Roger, "amunt i esquerra" perquè no es perdin. De cop topo amb el camí i segueixo avall fins arribar al refugi de Carançà. Veient l'emolic final, canvio de vessant i m'enfilo amunt, perquè en cas que es perdin almenys em puguin veure enfilat a l'altre vessant i els faci de fita-guia. Com a mal major, penso, hauran tirat torrent avall i tard o d'hora toparant amb el camí que puja al refugi. Al cap de 10 minuts apareixen travessant el pont de fusta.


Ara toca pujar per la vall de coma mitjana. Hem deixat el mapa al cotxe, doncs era 1/50000 i tampoc es veia res. Sortim direcció els llacs de Carançà, esperant trobar un trencant a l'esquerra que no arriba. Quan veig que les carenes ja ens tapen massa l'accés, girem. Per aquí no hi ha pas el camí. Tornem al refugi de Carançà, intuïnt que el camí es desviarà directament des d'allà, potser al mateix pont de fusta. No tenim mapa, però sabem clarament la vall que hem d'agafar. El camí no apareix, així doncs pla B, ens el farem nosaltres. Comencem enfilar amunt, entre rocs, molsa i arbres que semblen dormir un plàcid son. No sembla que els destorbin massa sovint...En Jordi no està massa d'acord a pujar per aquí, voldria tornar per la mateixa vall. En Xevi s'encarrega de fer-lo canviar d'opinió...vés a saber que li ha promès...jo amb "kikos" no he pogut! Enfiem amb en Roger amunt tot cantant. Ara a la dreta ara a l'esquerra, fins que al final acabem topant amb el camí. Seguim amunt fins al refugi Matutano, tancat amb pany i forriac. Parada, glop d'aigua i amunt. Als llacs ens parem i m'entre en Jordi arriba ens distraiem ficant els peus a l'aigua. Al final m'hi acabo banyant, que bé s'hi està. Som a més de 2400 metres, però aquesta aigua està força més calenta que l'aigua de l'estany dels Baños de Panticosa, on la setmana passada ens va costar Déu i ajuda acabar dins. I això que només està a 1600!!!




Rejovenits, enflem amunt cap al coll que hi ha entre el Pic del Freser i el Bastiments. Els últims 100 metres patinem força, però per les roques es va pujant. Al coll ens trobem dos trempats de Banyoles. Aquests si que porten "tute". Venen de Queralbs, vaia màquines, de gran vull ser com ells. Ens animen a pujar el Bastiments. No ho teniem previst, però que coi, aprofitem la companyia. Arribem al cim i en Roger ja planeja el Gra de Fajol. Els de Banyoles hi fiquen cullerada i l'acaben d'animar. Quan som al coll de la Marrana en Xevi i jo preferim no pujar. Ens hem quedat sense aigua. Ens assentem a contemplar al paisatge i esperem que en Roger torni del Fajol i que acabi de baixar en Jordi el Bastiments. Ens acostem a les sis hores...mentre penso que al Pedraforca i a l'Olla de Núria haurem de posar la directa!!! Finalment un cop hi som tots, baixem cap a les pistes i d'allà al cotxe.

Uns 19 km, +1800 i 6 hores i mitja. A final no ha estat tant racing com pensàvem, però satisfet d'haver comprovat que amb una hora i mitja des de Vallter ens hem plantat al refugi de Carançà. M'ho temia però ho volia saber, doncs a l'hivern serà d'utiltat...

Jordi, Xevi, Roger i Samuel

3 comentaris:

Xevi ha dit...

Excursió molt xula i recomanable!
Dia esplèndid, que ja ens tocava!

Joel ha dit...

Bona bona!! Hombre finalment has conegut la famosa cabana de plàstic!!! Guapa eh!!
La veus esquiable la vall que vau remuntar cap al bastiments?? sempre he tingut ganes de fer-la...

Samuel ha dit...

I tant que és esquiable!!!

Hi ha un primer tram de bosc que es pot solucionar, després molt suau i al final un coll emprenyat de 100 m de desnivell per sortir, suposo que amb neu glaçada per l'orientació, però grampons i piolet i avall!!!

waiting winter...