diumenge, 26 de juny de 2011

GARMO NEGRO - ALGAS - ALGAS NORTE - ARGUALAS

24-26 de Juny

Garmo Negro - Algas Norte - Algas - Argualas

Feia temps que volia tornar a la zona de Panticosa i pujar algun cim de la zona. No havia pogut ser ni a l'estiu ni a l'hivern, quan en Joel, en Ian i l'Edu van fer el Garmo Negro amb esquís i després de més de 14 anys sense visitar els Baños de Panticosa, tocava anar-hi!!!

Arribem a les 10 tocades del vespre, ja sopats, a punt per aparcar el cotxe i dormir dins. Fem un petit tomb abans de ficar-nos al sac, la nit és estrellada, sembla que demà farà bon dia. Ens llevem a les sis, però no sortim fins tres quarts de set, just quan el sol ja escalfa les cotes altes. Ens emportem grampons i un piolet, tot i que no es veu gaire neu, pot ser que sigui dura durant el matí. Fem una petita drecera fins enllaçar amb el camí que puja de la cascada principal i de la font. A partir d'aquí el primer tram enfila fort i amb poc més de mitja hora ja ens plantem a 2000 metres. Aquí apareix un prat verd, amb una vall que marxa cap a l'esquerra i porta al Fenías i una pala frontal que ens porta cap direcció al coll de Pondiellos, tot i que girem abans cap a l'esquerra també per recórrer la Majada Alta fins que ja toquem neu.

Som aproximadament a 2600 metres i tot que la primera llengua de neu la passem sense grampons, el seny i la prudència recomanen calçar-los, doncs els portem dins la motxilla i no cal relliscar pendent avall. Ens els calcem i enfilem ràpid fins a la cubeta superior, a uns 2850, ja amb la vista del petit circ. A la nostra dreta el Garmo Negro i d'allà seguint cap a l'esquerra apareix Algas Norte, l'Algas i per últim com una proa sobre la vall de Panticosa, l'Argualas. La Gemma proposa d'enfilar per la pala directe, seguint la neu, però veiem més fàcil arribar al coll i d'allà seguir la carena. Un cop fet veiem que era pràcticament el mateix i ens hauriem estalviat un tram de flanqueig per pedra descomposta fins a trobar el camí. L'última part de la pala és força redreçada, amb sorra i pedra petita. No semblen els millors anclatges per la neu a l'hivern, però bé que s'hi aguanta...Arribem al cim i contemplem les vistes. Inclòs parades hem pujat en 3:45, ja ens sembla bé, ara toca esmorzar una mica i mirar els cims que ens envolten, des de l'oest amb el Midi d'Ossau, Balaitous, Infiernos, Vignemale i ja més a l'est i al fons Marboré, Mont Perdut, Taillón...

Agafem forces i desfem el camí fins el coll, doncs la nostra intenció és crestejant seguir fins l'Algas Norte, l'Algas i finalment l'Argualas per baixar directe cap a la cubeta i d'allà cap avall. El primer tram fins l'Algas Norte és bon camí, fins i tot més que el tram que acabem de baixar. Aquí parada obligada per un parell de fotos, una amb el Garmo Negro en primer pla i a l'esquerra, per deixar al centre i al fons el gran massís del Vignemale. Una mica d'aigua i seguim cap a l'Algas. Hi arribem sense problemes, per una aresta fàcil i relativament ample. Un cop allà, ens emboliquem una mica, doncs el més lògic i que ha fet tothom és baixar uns metres fins trobar la neu per flanquejar i retrobar el camí més endavant. En canvi nosaltres enfilem de neu fins dalt la cresta, fem alguns passos estrets i aeris i finalment ens encordem per travessar un petit tram i desgrimpar altre cop fins a la neu. En aquest punt haguéssim agraït dos metres més de corda, però asseguro la Gemma des de dalt, i desgrimpa sense problemes fins la neu. Jo faig el mateix i quan arribo al pas clau inferior, m'asseguro com puc i baixo els últims 2 metres. Fins aquí anàvem bé de temps, això però ens ha entretingut una mica. Seguim ara per la neu i agafem el camí normal a l'Argualas, força feréstec com perquè les guies el graduin com a fàcil (F). Arribem al cim i contemplem la volta que hem fet, quina panoràmica, amb una visió frontal del Garmo Negro i tota una fila de gent pujant i baixant, com si de formigues es tractessin que pugen fins a l'entrada del niu...

Glop d'aigua i avall. En passem via, la neu s'ha estovat i amb quatre gambades i sense grampons però amb el piolet a la mà arribem ja a la pedra. Ens afanyem una mica i arribem al voltant de les dues al rierol, on ens amaguem sota una gran pedra per dinar, amb vistes al Vignemale. Amb la panxa plena tot es veu diferent i encara que fins a la presa de los Baños ens queda un bon desnivell ens ho agafem amb calma. Arribem a baix al voltant de les cinc de la tarda, en total 10 hores inclòs parades. Vaja que hem passat el dia a la muntanya. Quatre fotos i cap al cotxe a buscar el banyador.

Ens costa una bona estona ficar-nos sencers dins l'aigua, som a 1600 i l'aigua no és pas molt calenta, però un cop som dins es pot aguantar. Nets i arreglats tornem al cotxe, no sense abans visitar el Refugio Casa de Piedra i també la resta del complex...Cotxe i cap a Jaca a fer el gelat, tot esperant que el sol s'esmorteeixi, doncs ens està socarrimant. Quan cau el vespre i ja es pot tocar el volant més de mitja hora seguida, iniciem el camí de tornada, fent nit a Alquézar, a la Sierra de Guara. Fem un tomb nocturn pel poble, amb un ambient de costa, multitud de gent sopant als restaurants i sota les fosques pendents i a resguard del castell i la fortalesa sembla que el mar mediterrani oneji suaument...

L'endemà al matí, després d'una nit sofocant i amb un exèrcit de mosquits que s'ha fotut un "tiberi" a costa nostra, marxem a remullar-nos al final d'un barranc, aquest cop si amb aigua menys freda...

Gemma i Samuel