PUIGMAL

Repassant mentalment el que hem trobat i el que veig a les fotos, objectivament l'any passat per aquestes dates hi havia molta més neu. Per exemple, l'endemà de Sant Jordi del 2010 encara vam fer el Puigmal de Lló amb neu abundant, molt abundant.

Aquest any el Pirineu Oriental no té les reserves d'aigua que hauria de tenir. L'aigua ja és als pantans, d'aquí els alts percentatges d'aigua emmagetzamada, que sobrepassen el 90% a Sau-Susqueda, quan normalment només estan al 60% en aquesta època...anem-hi pensant!!!

 

Això s'acaba, almenys al Pirineu oriental... Ja fa dies que les calorades van fer mal, molt mal. El vent del sud ha cremat la neu i no ha quedat massa res. Després que la setmana passada pugéssim per la vall de la Comalada, vam intuir que la neu duraria poc...Ens vam consolar dient, que si pel sud havíem calçat esquís a 2100 aproximadament, com seria que a la cara nord no els calçaríem una setmana més tard a semblant cota? Així doncs, el Puigmal per França havia de ser possible...!

Sortim del final de la carretera, justa abans que les corbes la facin enfilar fort, just al costat del torrent. Hem de portar 5 minuts els esquís a l'esquena. Calcem esquís, tot i que seguim més les congestes. Flanquegem el riu i ens enfilem com si anéssim al Puigmal de Lló. Després de passar el primer tram estret de torrent, quan s'obre i veiem al panorama, decidim atacar directe per la dreta, enfilant una successió de pales i plans que per neu contínua prometen una bona baixada. La neu es dura, però no gelada i alguns sense ganivetes i altres amb ganivetes anem guanyant altura. Traiem esquís per passar un petit tram de pedra i enllacem de nou amb el tub principal. Seguim amunt fins a col.locar-nos a la carena que ja dóna accés directe al cim, amb esquís als peus.

Apurant arribem fins pràcticament al cim amb els esquís posats. El dia que ha començat serè i blau, ara és gris, fred i ventós. Cau alguna espurna de neu, mengem una mica, un parell de fotos, quatre comentaris a la gegantina creu que hi ha col.locada i que encara no havia vist i avall!!!

Els cantos mosseguen, arribem a la carena i ens decantem cap a França, amb neu dura. D'aquí una baixada força directe cap al torrent, amb neu contínua, que ens fa perdre 1000 metres de densivell en un obrir i tancar d'ulls...Que curta que s'ha fet. Descalcem esquís a 5 minuts del cotxe.

Giro el cap per últim cop i ara si, començo a mentalitzar a mi mateix que el Pirineu oriental, si no arriba una última nevada, aviat el trepitjaré amb les xiruques!!!

Jordi, Dani, Russi, Gemma i Samuel