dissabte, 9 d’abril de 2011

PUIG DELS TRES VENTS


La "Coumalade"...quin nom més dolç per una vall tan solitària!!! En Grau, que no el coneixem pas ni ell tampoc ens coneix, és un gran aficionat a la vall i després de seguir la seva ruta anual per aquests paratges a través de les piulades que escriu a http://www.equidemuntanya.com/ ens fa agafar ganes de visitar-la. Per en Russi és l'última vall del Canigó que no ha visitat mai. Les altres o bé amb esquís o bé a peu les ha fet totes. Els cims també els té tots, però tot i que li feia gràcia Andorra, accepta la proposta de descobrir aquest racó!!! La Gemma no sap pas on s'ha ficat. Jo ben bé del tot tampoc. La setmana anterior la neu estava a 40 minuts del cotxe, per tant amb les calors dels últims dies suposem que la neu estarà força més lluny. De totes maneres confio que encara queda neu, perquè el punt de sortida és molt baix, al voltant de 1200 a l'ermita de Sant Guillem i 40 minuts deu ser al voltant dels 2000 com a màxim per molt que corri en Grau!!!

Pugem per una pista en força mal estat. Just abans d'arribar a Sant Guillem hem de treballar de valent amb les pales per adaptar alguns xargalls, doncs l'Ibiza power extreme 4x4 (quatre rodes x quatre cilindres), té limitacions d'altura. En alguns haguéssim pogut aprofitar ben bé per fer el canvi d'oli sense agafar mal d'esquena!!! Finalment passem Sant Guillem i encara ens atrevim a pujar fins a 1330 amb el cotxe. A la penúltima marrada parem. Haguéssim pogut arribar a dalt, però sembla sensat donar-li descans, doncs en cas d'averia l'haurem de baixar a peces i crec que hi tindríem molts caps de setmana de feina!!!

Carreguem esquís i amunt, seguint la pista, que després d'una altra marrada passa a ser paral.lela al riu, que baixa ben caudalós. Passem un seguit de presses per evitar l'erosió fins que ens desviem a l'esquerra fins assolir uns plans. Remuntem una mica més i ens plantem a 2100 on ens calcem els esquís. Hi ha la possibilitat de calçar-los a 2050 directe pel torrent, però amb el desglaç que hi ha no volem acabar arrossegats sota les cavernes de neu i gel. A partir d'aquí per neu estovada, no tant com haguéssim pensat, anem pujant, tot sols direcció al coll. La vall és força bonica, molt lineal i llàstima de la calitja de la costa, perquè el mar s'entreveu, però amb un dia clar fins i tot els banyistes hauríem vist!!! Seguim remuntant i arribem a un cim de 2600. Deixem esquís i seguim amunt cap al cim de la portella dels tres vents i d'aquí fins al cim del Puig dels tres Vents. Baixem, posem esquís i fem una primera pala, dreta però amb neu estovada. En Russi s'enfila a la dreta fins el cim del Puig de Rojà. La Gemma i jo seguim esquiant avall, doncs millor no forçar més la màquina. Aquest cim el vaig fer fa uns anys amb esquís des del refugi de pla Guillem i potser per això hi renuncio. En Russi però es marca una bona baixada directe cap al torrent, amb bona neu i pendent sostingut que és el que fa falta amb aquestes neus toves. Nosaltres seguim baixant fins al final, sense haver de remar i encara fent bones "esses".

Parem, carreguem esquís a l'esquena i avall!!! La baixada es fa força curta vist la pujada. En Russi ens interpreta com sempre els missatges amagats al terreny, com els rastres d'un gran allau (ja no queda gens de neu), que es detecta per la gran quantitat de pedres petites esbarriades, fora del seu lloc natural que ens va ensenyant. Dues vaques mortes i cap avall. També una perdiu blanca, isards i moltes granotes. De persones però, cap ni una.

Una sortida molt treballada amb molta tranquilitat!!!

Merci Grau


Russi, Gemma i Samuel