divendres, 25 de març de 2011

PICA DEL CANIGÓ

Avui he fet una gran excepció, que no havia fet en els últims cinc anys!!! Em truca en Joel dimecres i ja m'avança de la possibilitat d'anar al Canigó divendres. Aquesta setmana encara puc fer-hi alguna cosa i després de lligar els temes principals, marxem dijous en bé dinat cap a Vernet les bains. Pugem per la pista tot i que a Coll de Jou ja està tancada, 1100. El guarda ja li havia comentat quan va trucar en Joel per informar-se, però no estàvem gens segurs que fós per neu, és doncs per regulació, fins el 15 de maig ho estarà. No ens aconsella passar doncs és fàcil trobar-se amb una multa dels forestals. Així doncs, deixem el cotxe, carreguem esquís i amunt pel GR. El camí és molt xulo i la veritat sort que estava tancada la pista, doncs no hi havia pujat mai per aquí. Vas seguint un canal d'aigua excavat, que combinat amb els bosc, la fulla seca i la llum de tarda fa ensiadora la pujada, així com el ritme "no haviem d'anar suaus?" Cap a 1520 enllaçem em la pista, que ja té neu, calcem esquís i amunt. Arribem al refugi amb una hora i mitja. Anem directe al no guardat, tot i que veient que no hi ha matalassos?¿ decidim anar a Marialles a veure quan val...descartat, quatre brucs a l'esquena faran d'estirilla. Fem foc, sopem i cap a dormir. La porta precària, doncs no hi ha el porticó de ferro i passa l'aire, quin aire. Tota la nit ventant. Per moments, quan no dormim, comentem quina putada si per vent no podem fer-lo, doncs per mi serà el tercer cop que el provo i per en Jow el segon. Tots els cops hem desistit pel temporal de vent i esperem que aquest no sigui el mateix.



Ens llevem l'endemà a les sis, esmorzem, fem foc i a les set calcem esquís. Seguim el GR fins a Coll Verd. Allà prenem el camí que baixa a l'esquerra, per anar a buscar el fons del riu i evitar la zona "guarra". Un cop a baix, no sense equilibris, comentem a remuntar per l'altra riba, tot xino xano. Solitud, no corre ningú, com tampoc cap traça d'esquí. Fa dues setmanes que va caure la gran nevada i el guarda ens comenta que per aquí encara no hi ha pujat ningú esquiant...però que la neu està assentada. Arribem a la cabana aragó amb una hora i tres quarts, parem esmorzem una mica i seguim. Anem a bon ritme i preveiem que potser amb dues hores més ja serem a dalt.


Passem la vall del cadí amb grans esplanades, fins que arribem al fons on ja veiem la creu del Canigó i la canal de la xemeneia. El tram intermig de la pala està força pelada pel vent, però la canal està bé, serà esquiable? Remuntem fins que els cantos ja grinyolen, res grampons i piolet i esquís a l'esquena. Déu ni do amb la canal amb neu. Repartim elogis pels que l'han pujat, doncs no és un cim gaire "piulat"...Arribem dalt, deixem esquís i fem l'última grimpada fins al cim. Bones vistes, molta calma, molta satisfacció...a la tercera va la vençuda diuen no?


Perquè hem pujat amb els esquís a l'esquena la canal? En Joel té ganes de baixar-la. Jo tampoc he posat massa resistència a pujar-los. Sembla esquiable, tot i que la qualitat de la neu és la clau quan la pendent s'accentua...Sembla que tenim cinc centímetres estovats...m'hi llanço primer jo amb la promesa que li faré un "plurireportaje" a en Joel quan baixi. Encadeno girs des de dalt de tot, tot i que poc després de sortir, sota la neu estovada em rellisca un esquí amb neu dura. M'ajudo amb el pal piolet per no relliscar avall, el canto de l'esquí es clava finalment i puc encadenar el següent gir!!! A partir d'aquí glòria!!! Paro just abans del flanqueig a la brecha i baixa en Jow. Vaia fotos!!!



D'aquí, amb tres o quatre quilos més, baixem fins la bretxa i amb bona neu anem desfent el camí. Neu primavera que ens deixa traçar a plaer, fins que arribem a la zona de cabana Aragó on s'estova massa. Per uns moments ens trobem esquiant tot perseguint isards, desfem camí avall fins al riu, on descalcem posem pells i remuntem fins a Coll Verd. Des d'aquí comença l'especialitat olímpica tub-bosc, que vé a ser gas avall com puguis! Arribem però molt avall, fins que ja descalcem, carreguem esquís i cap al refugi. Recollim trastos, diem adéu al guarda i baixem la pista que és esquiable fins ben bé 1520. Esquís a l'esquena i avall que fa baixada...A dos de tres ja som al cotxe a Coll de Jou, en total set hores i mitja inclòs parades. Molt contents un mos i cap a casa!

Joel i Samuel

1 comentari:

JOWWW ha dit...

Quina excursió tant ben parida oh my god! ;-)