dissabte, 17 de març del 2007

VALL D'ORLÚ

Avui em passa a buscar en Russi a casa, per anar a la Vall d'Orlú. No hi he estat mai i gairebé em fa vergonya dir-ho. És una vall preciosa, molt ben conservada i amb cims tant emblemàtics com la Dent d'Orlú. Arribem amb el cotxe fins al fons de la Vall, després de remuntar uns últims metres sense asfaltar força dolents. Trobem alguns pescadors francesos que creuen que ens hem equivocat d'esport. De moment no és any de neu, però en aquest racó de món n'hi ha d'haver per...

Carreguem esquís a l'esquena i enfilem amunt per un camí que voreja el riu. Remunte ben bé mitja hora abans d'agafar un trencant a la dreta que ens enfilarà a una vall lateral. Aquí ja comencem a veure neu, però no suficient per calçar els esquís. En Russi em diu: "petjades d'avui". Al cap d'una estona em diu: "són dos". Nosaltres encara amb esquís a l'esquena anem continuant, fins que em torna a dir: "un nano jove i un home gran" i jo que li dic tantes coses veus per les petjades?

Calcem esquís i ens enfilem direcció a la portella d'orlú, per uns paratges encantadors. Potser sigui dels millors llocs que he trepitjat, o potser ho fa el cel blau i la il.lusió que hi poso. Arribem al fons de la vall i ens dirigim cap al pic de Recantons, sota la carena que uneix el Mortiers i el Terrers pel costat de Camporells. Seguim remuntant fins que ens trobem amb una sorpresa. Sota els 5 cm de neu pols hi ha una capa de glaç viu i dur. Segurament les últimes calorades van fondre aquesta pendent, que devia semblar un riu. Quan va tornar a glaçar ho va deixar tot com un vidre gegant que ara la neu pols ens estava amagant. Mig amb equilibris aconseguim posar grampons i seguim amunt, però amb seriosos dubtes que allò es pugui esquiar de cara avall. De cop ens apareixen dos francesos de baixada: un nano jove i un home gran, tal com havia dit en Russi. Tenen feiens a baixar, ja que més que esquiar fan patinatge sobre gel, però amb una tècnica d'admirar, arriben a baix. Mentre, a mi se m'ha trencat un grampó de tant picar glaç. Continuo amb un però ara si que ja no ho veig clar. En Russi també desisteix. Traiem grampons, posem esquís i baixem com podem fins al pla de sota la portella. Crec que feia temps que no les passava tan magres...no he caigut però diria que ha estat un autèntic miracle. D'aquí en avall la neu millora i disfrutem una baixada entre bedolls amb un ambient feréstec i solitari.




 
Russi i Samuel