Una tarda d'octubre, de l'any passat, vam aprofitar per fer una volta amb les nenes caminant que ens va agradar molt, pujant des de la Collada Verda un parell de cims intrascendents, com el Puig d'en Bullici i el Pèl de Ca, i malgrat amenaçava pluja, com que la tarda va aguantar vam arribar fins al Montroig, baixant ja al capvespre amb unes llums que cremaven l'herba seca. De record, també s'ha de dir, ens vam emportar un parell de garrapates, passant per dins el bosc. Espero que aquest any de neu i de fred les mati totes, perquè el Ripollès n'està infestat! Així que el dissabte al vespre, tal com ja em ballava pel cap la setamana passada, li dic en Dani d'anar a treure el cap per aquesta zona, a veure si les soques de la pala d'en Bullici estan tapades de neu i permet una bona esquiada.
Sortim a l'hora dels senyors, tres de vuit i a les nou ja estem amb els esquís als peus, després de pujar per la pista de la Roca, que està una mica xip-xap, entre neu i fang, no massa practicable. Aparquem el cotxe just al costat del primer torrent, ja amb neu des d'aquí mateix, gairebé a 1600. Pugem per un antic camí, amb els esquís als peus i de seguida, després de quatre bones bufades per la pendent, ens plantem als plans superiors, on ja veiem el Puig d'en Bullici al fons. La pala està perfecte, neu compactada i cara sud, disfrutarem. Anem pujant i amb poc més d'una hora ja tenim el primer cim, el Puig d'en Bullici. Sense treure pells baixem flanquejant i encarem la segona pujada, cap al Pèl de Ca. Bones vistes i bon mirador de tota la zona. Tampoc traiem pells, doncs els desnivells són suaus i marxem cap al Montroig, la nostra fita al nord. Feia 19 anys que no pujava amb esquís el Montroig, massa temps, ja tocava.
A dalt mengem una mica mentre veiem dos esquiadors soliaris que pugen per la pista de Tregurà. Més al nord el dia encara està una mica rúfol, mentre que aquí guadim d'ullades de sol entre núvols. Traiem pells i baixem direcció est cap al torrent, amb bona neu, fins que la pendent ja s'ajeu i no val la pena seguir. Posem pells i remuntem pel bosc esclarissat de plantació fins arribar al coll, i repetim cim del Pèl de Ca per segon cop, per tenir una baixada de gairebé 400 metres fins la Collada Verda. Molt bona baixada i amb bona neu, ja quan vaig pujar-hi caminant m'ho vaig imaginar nevat, tenia doncs ganes de baixar-hi!
Des d'aquí, de la Collada Verda, el Puigstela sembla lluny, però no ho és tant. Així que comencem a flanquejar els plans direcció el coll, tirant quatre fotos. Recullo una manopla negre skitrab que algú devia perdre amb la ventada (si algú n'és l'aludit, que m'ho digui i li dono), mentre anem guanyant mentres. Quan som a 1860, poso la mà a la butxaca per treure el mòbil i miau!!! No hi és! Casum dena, m'ha caigut el mòvil, ves a saber on!. Li dic amb en Dani que segueixi direcció el Puigestela, jo baixo amb pells a veure si el trobo, doncs recordo on he tirat més o menys l'última foto. Mentre baixo però començo a pensar que serà difícil de trobar...si m'ha relliscat pendent avall no el trobaré pas!
Baixo fins per sota 1700 i quan arribo als plans, veig un cosa negre, allà terra, bingo! El mòbil. Quina sort que he tingut. De fet, quan he collit la manoplà, he pensat que posava el mòbil dins la butxaca però segur que ja ha anat directament a terra. Miro amunt on és en Dani. Gas!!!!!
Remunto bufant de valent aquests prop de 200 m, sort que en Dani m'ha esperat una mica. L'atrapo i ja més xino xano arribem junts al cim. Mengem una mica, no són la una, són quarts de dues. Molt bones vistes, llàstima d'aquest núvol que ens tapa el sol. La baixada com que és llisa i amb bona neu no hi ha problema, però l'hauríem disfrutat molt més amb sol. No tardem gaire que ja tornem a ser a la Collada Verda, on podem baixar per la pista nevada fins gairebé al refugi, on trobem una família amb trineus i un iglú gegant!
Traiem esquís i ara si, caminant, amb un quartet som al cotxe. Bona sortida, una bona ruta, amb uns +1200 i 19 km, que sinó perds el mòbil es queda amb 1000 i 17 km, amb 5 hores i mitja ben aprofitades! Tenia moltes ganes d'esquiar el Puig d'en Bullici, crec però que el tornaré a esquiar quan pugui, amb la Gemma, que li agradarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada