La gran nevada que anunciaven els "twitteros", que va començar essent una llevantada ha acabat amb una nevada de sud, amb neu bastant carregada d'aigua (humida) i amb menys quantitat de l'esperada, tant sols un pam de neu al Pirineu Oriental, més o menys el mateix que l'occidental. Així que quan en Xevi ens diu que marxa a Andorra amb en Guillem, m'hi apunto de dret, doncs no cal anar a rascar rocs al costat de casa. En Joel al final també s'apunta i marxem dissabte a dos de set, quan en Guillem venint de l'Empordà, para a la Pasqual a recollir el personal. Pugem amb dos cotxes perquè en Guillem es queda a Andorra dilluns.
Fem petar la xerrada tot pujant, i ens plantem a Andorra la Vella, sopem i dormir a casa en Guillem (merci). Al vespre tot sopant hem mirat rutes, sembla que la Pica Roja és l'escollida, més propera que la Pica d'Estats des d'Ordino-Arcalís com fan els màquines. L'endemà al matí després d'esmorzar i posar pells còmodes, sortim cap a l'aparcament superior de l'estació i comencem a foquejar a dos de nou del matí amb un cel força blau, que s'anirà espatllant al llarg del dia per l'arribada de núvols i boira pel sud.
Comencem per les pistes a bon ritme, però quan sortim d'elles per fer el primer flanqueig direcció el port de Rat ja veiem que serà un dia d'"snow outside smile inside", més que de "no friends on powder days". Hi ha una bona quantitat de neu per obrir traça, i ja comença a humitejar-se. Ens plantem al port de Rat que el dia ja ha canviat, el nostre objectiu es veu lluny, molt lluny. Traiem pells i fem encara una bona baixada per neu pols, tot i que el relleu no és gaire perceptible pels núvols alts, jo el faig tot sense ulleres fins a baix al riu, després de creuar la pista que puja de Soulcem uns quants cops.
Aquí toca posar pells i ens comencem a donar compte de l'enfangada. Costa obrir traça, perquè hi ha un bon tou de neu, però el problema és que es fan uns pans de mil dimonis! A falta de cera, parem a posar crema del sol que també va molt bé, i amb això i força de voluntat, anem remuntant mentres fins a plantar-nos al refugi pastoral, segurament tancat. Aquí en Joel que ja fa estona que no ho veu clar, comenta que gira. No ha dormit bé i arrossega mal de cap i cansament, també mal a la cuixa. Entre tots l'animem a arribar fins al coll i allà decidir. Un cop allà, seguim amb quatre llaçades fins a guanyar l'aresta, amb els esquís als peus, però a partir d'aquí toca posar-se els esquís a l'esquena. En Joel diu prou, està rebentat. El dia s'ha anat espatllant i encara queda mínim una hora fins el cim amb els esquís a l'esquena. Jo no em noto especialment cansat, crec que la ruta encara és factible, però la idea que torni al cotxe sol no m'agrada...no és una baixada i ja ets el cotxe...és una bona baixada i després una bona pujada, per una altra baixada. Em miro en Xevi i en Guillem, que estan ben decidits a pujar i amb en Guillem, tot i que no ho diu, li fa il.lusió aquest cim. Així que el millor és fer 2 grups, ells dos que facin cim i la circular per sota i nosaltres anem tornant xino-xano cap al cotxe.
No és que anar sol ho vegi un problema, que ho pot ser davant d'un imprevist, però una cosa és fer una sortida sol, mentalitzat i compromès des del principi i l'altre sortir en grup i haver de tornar sol perquè no et trobes bé. Pells fora i avall. Ja hi tornaré un altre dia que faci sol. Ara toca aixecar una mica la moral amb en Joel, que l'acompanyo de tornada però és ell qui ho haurà de remuntar tot pel seu propi peu.
Enganxem encara una bona baixada amb suficient visibilitat general, però no massa de relleu. Les parts altes es salven, amb bona neu pols, però a partir de 2100 la neu és molla de nassos, costa remenar-la. De fet un cop som a baix i travessem el riu, remuntem tota la pista sense pells, descalçant talonera. No fan falta, de tant que s'enganxa la neu i almenys no es fan pans (no tants).
Anem fent mentre veiem com es va tapant més el dia, amb nevades esporàdiques de neu granulada, d'aquella que et pica la cara, res de parracs bonics de Nadal. En Xevi i en Guillem ja hi tindran la seva feina. De mentres, entre parada i parada per picar, encarem l'última pujada obrint traça amb neu xiclet i pams de nassos. Arribem al port de Rat i mirem enrera. Gairebé els hauríem de veure ja de tornada baixant les pales. Nosaltres no hem pas corregut, i comptant hora i mitja o dues de diferència, ja haurien d'estar baixant les pales. Traiem pells i baixem del port amb bona neu i entrem a pistes.
Arribem al cotxe poc abans de dos de cinc, gairebé 8 hores després, +1700 i poc més de 20 km. Quan ens hem despedit hem quedat a un bar d'Ordino, però els deixem nota al cotxe que ja ens esperem a Andorra la Vella, intuïm que la cosa anirà per llarg. Tant llarg que ens donarà temps d'anar de compres, passejar, etc...Se'ls hi ha fet fosc i han arribat al cotxe a dos de vuit tocats, amb frontal. El que quedava no era un regal, ja que a part de fer l'aresta amb esquís a l'esquena també hi han hagut de fer la baixada fins al coll. Entre això, els pans de neu i alguna remuntada extra als llacs, s'ha fet tard, després de 25 km i +2200. Esperem a la pròxima enganxar més bon dia i més bona neu, tot i que avui ha sortit un dia ben treballat.
Amb el que hi havia hem fet el que hem pogut, i en Guillem i en Xevi cim ben treballat, la vida no és sempre una catifa de neu pols i cel blau...penseu que quan fa mal temps fins i tot la teva ombra t'abandona!
Guillem, Xevi, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada