Ara fa més o menys dos anys estàvem conduint direcció el Pirineu aragonès per tancar la temporada d'esquí de muntanya sense un destí clar. Dins el cotxe érem en Dani, en Joel, en Xevi i jo. Tenia alguna idea al cap, però des del seient del darrera veia davant nostre, a la llunyania, la zona del Mont Perdut, nevada com mai per ser cara sud. Però amb un dia semblava una bogeria sortir de la Pradera d'Ordesa per fer algun dels 3000's que hi ha a la zona d'Ordesa. La idea no me la va comprar ningú i el cap va fer un revolt al mapa i en va sortir l'Argüelles, un pic més baix que el coll que vam fer servir d'accés.
Aquest cap de setmana però, voltava pel cap la mateixa idea de fa dos anys, amb la diferència que ho veia tot a favor. Bones nevades prèvies amb una setmana anticiclònica que ha estabilitzat totes les cares sud, un final de setmana més fred que millora el regel i en Xevi disposat a intentar-ho. Sabem que hi ha neu a fons de vall, cosa que vol dir que farem bons trams amb esquís. La ruta en sí es llarga, la primera informació que li passo amb en Xevi són uns 30 km, però després de mirar-m'ho bé ja veig que s'acosta més als 40 km que no als 30...
Sortim divendres a les 6 de la tarda, pel que es veu farem la taula del 6, ja que l'endemà volem sortir a les 6 del matí, acabarem arribant a les 6 de la tarda, 12 hores després...però no avancem aconteixements. Divendres em dóno compte que m'he deixat el frontal i tot i que parem a un parell de gasolineres no n'hi enlloc...bé haurem d'anar només amb el frontal d'en Xevi. Sopem a Ainsa i seguim fins a Torla, on dormim al primer aparcament fora del Parc Nacional, dins el cotxe, bastant còmode per dos. L'endemà al matí pugem fins a la Pradera d'Ordesa i després de carregar tots els trastos ens posem en marxa a les 6 del matí. Trobem les primeres clapes de neu, però no és fins al cap d'una hora i uns 5 km que ens calcem els esquís, molt més aviat del que pensàvem. El dia ja clareja, de fet el frontal al final no ha fet pràcticament falta. Passem per les grades de Soaso que ja porten un bon cabal ara al matí. Seguim per la pradera fins a la cola de caballo, on ja veiem que tocarà descalçar esquís, cosa que va perfecte perquè les clavijas és millor fer-les com l'estiu. Un cop a dalt tornem a calçar per fer una diagonal, tot i que després torna tocar descalçar per fer les dues llaçades que et deixen a la grada superior. Des d'aquí ja entreveiem la zona del refugi. Tracem diagonal amb bona neu, dura però no gelada i sense arribar al refugi ja girem per guanyar alçada i entrar al camí d'estiu que porta al Mont Perdut.
Fa molt bon dia i anem molt bé de temps. Seguim pujant i a 2700 abans de girar pel replà que porta al Marboré fem un mos. Lluny veiem quatre que deuen haver dormit al refugi que enfilen cap al Mont Perdut. Nosaltres seguim per aquesta faixa i entrem amb diagonal a la cubeta final. Ja em valla pel cap fer els tres pics de la cascada primer i després el Marboré, per guardar la bona baixada pel final. Seguim bufant amunt fins arribar al primer pic del dia, el Pic Oriental de la Cascada. Bona timba sobre Gavarnie, amb molta neu a la zona de la Brecha i del refugi de Serradets. Traiem pells i fem una primera baixada curta per anar enllaçar amb el Pic Bruille o de la cascada central. Hi arribem per roca i ja ens mirem el tercer pic de la cascada, que en Xevi pujaria de bon grat per la cresta. Jo cada cop que poso esquís a l'esquena m'encongeixo un pam, així que em sembla més ràpid i menys cansat donar la volta, a "canasta pasada" com diuen i fer el cim per darrera, cosa que ens permet arribar-hi pràcticament amb els esquís als peus. Ara ja només queda arribar dalt el Pic de Marboré, menys de 200 metres i haurem completat la part més dura de la ruta. Hi arribem abans de les dues, poc menys de 8 hores des de l'aparcament. Bones vistes en aquest immens replà nevat.
Pells fora i bona baixada que salvant amb flanqueig i un petit tram d'escaleta ens permet retornar a la faixa de 2800 sense posar pells. D'aquí baixada bona fins al refugi on ja ens estem imaginat una coca-cola per recuperar forces. Hi fem petar una mica la xerrada, però no ens encantem, encara ens queda tute i els quilòmetres van pujant. Em dóno compte que estic assentat al mateix banc, amb el mateix polar taronja que portava ara fa 20 anys! Grrr, arrepleguem esquís i fugim,bé baixem amb esquís forces trams, fins tornar a les clavijes, que amb els esquís a l'esquena no són la baixada més còmode del món per mi, però per en Xevi no és problema.
Un cop a baix a la cola de caballo dubtem si calçar esquís o no, ja que és ben pla i la tropa d'infanteria ho ha deixat tot trepitat, així que decidim fotre gas i baixar esquís a l'esquena tot d'una tirada, mentre anem veient com pugen els quilòmetres. Poc abans de l'aparcament, a la font, fem un últim mos, per plantar-nos finalment a l'aparcament, 12 hores després, amb poc més de 37 km i +2260 metres de desnivell positiu.
Bona jornada, bona companyia per aquest poker de 3000's. En Xevi s'ha salvat que no hagi vist que l'Espada del Marboré fós tan aprop del Pic de la Cascada Occidental...bé cap problema, excusa per tornar-hi!
Xevi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada