Sembla mentida però aquesta any 2023, a 22 de Gener encara no havíem fet cap sortida els tres plegats, un pecat. Això mateix ho podria dir amb molts amics més, doncs hem tingut un començament amb poca neu i molt ventada aprop de casa nostra. El Pirineu oriental fa anys que no era tant poc esquiable, especialment la zona des del Puigmal a Ulldeter, però anys enrera també n'havíem tingut de mals anys. Així que cal buscar la neu on hagi caigut. I a la Cerdanya francesa n'ha caigut força. De fet tinc al cap el Pic dels Moros des de fa molts anys, potser més de quinze, quan en un paper m'escrivia els cims que volia fer aquella temporada i que no havia fet mai. El Pic dels Moros va quedar en un d'aquells paperots, fins que aquesta tardor hi vam anar caminant amb les nenes des de l'aparcament de Font Romeu del Roc de la Calma. Una bona caminada per la Nora de cinc anys i li vaig dir, "mira aquest cim no l'havia fet mai caminant perquè esperava fer-lo amb esquís, però han passat els anys i no ha arribat el dia, i ara l'he fet amb tu". És un cim modest, relativament baix i amb una pala orientada a sud on fon ràpidament la neu. Qui ho havia de dir que aquest any de poca neu l'acabaríem esquiant per la seva cara sud!
Comencem al matí amb un fred i vent de mil dimonis, d'aquell pota negra ulldeter, però no som a FontRomeu. No és dia de fer cims alts, així que comencem escalfant una pica tot pujant al pic del Roc de la Calma, baixem cap a les Bulloses i tombem de seguida cap a l'estany de Pradell tant bonic a l'estiu (caminada que també vam fer amb família). Aquí darrera hi ha molta neu però poca baixada. De l'estany de Pradell per la pista baixem fins a baix el remuntador a uns 1700 fent quatre bons girs per la neu pols de la pista, però res de grans baixades. Tornem a posar pells i tot esquivant kamikazes a les pistes marxem cap al sud per fer una gran volta a tota l'estació, per acabar finalment al cotxe després de 12 km i +800 de desnivell. El dia s'ha arreclat força, el cel és blau però encara bufa un bon vent. Avui però no es pot escapar el Pic dels Moros. Des de l'aparcament ens tocaria una bona remada plana d'anada i de tornada. Possiblement acabaríem tant morts que la pala sud ens faria mandara baixar-la per tornar-la a pujar, així que en Joel que està especialment lúcid diu de fer un "afternoon backcountry ski", tot agafant el cotxe i anant a la part sud.
Ja ens tens dins el cotxe, amb en Xevi al volant, amb casc, ulleres i botes, arva posat, direcció Targassone, 20 minutets de cotxe. Aparquem al costat de la carretera i després de fer un mos arrenquem per prats direcció nord, obrint traça fonda i amb bons cops de vent. El cim sembla proper, però no és pas el que veiem. Al final ens hi toquen 500 i pico metres de desnivell positiu, suant de valent, amb un bosquet final de remat on perdre la paciència, per finalment arribar al cim, que ens rep amb un vent gèlid que no dóna per gaires fotos.
Pells fora i ja a recer del vent comencem la baixada direcció sud directe, amb bona neu pols, alguna rascada a la part superior però molt millor del què pensàvem, doncs a sota és tot herba i brucs. Xalem de valent i arribem fins la carretera mateix, per tancar un cercle de més de 15 anys, de quan em mirava aquesta pala sud que no es deixava esquiar mai.
No ha fet un gran dia, no hem fet un gran cim, però m'ho he passat super bé! És el que té esquiar amb bona companyia uns altres +5 km de tarda.
Xevi, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada