diumenge, 4 de desembre del 2022

SOTA EL PIC DE L'ESTANYOL


Aquest cap de setmana que havia de ploure i nevar molt sembla que al final s'ha torçat i la pertorbació s'ha mogut una mica de lloc. Dissabte ha fet un dia assolellat, que hem dedicat a visita cultural al castell de Montsoriu, pecat no haver-hi estat mai aprop com ho tenim. Situat a dalt d'un turó amb vistes privilegiades al Montseny, amb el Turó de l'Home i les Agudes en primer terme i girant el cap el mar Mediterrani a l'altre. Senzillament un enclavament important a l'Edat Mitjana. Tornant parem a Espinelves a la fira de l'Avet, ara que no hi ha gent. Però diumenge ja em ronda pel cap anar a raspallar els peus a la catifa blanca. El dia es lleva tapat, però sembla que s'obrirà, així que carreguem trastos i cap a Porté Puymorens falta gent! La idea es fer una mica d'esquí de pista amb les nenes per practicar i a la tarda en haver dinat una escapada amb els esquís de muntanya.

Estem de sort i quan arribem cauen les últimes volves de neu abans no s'obri el cel blau i clar, sense gens de vent però amb fred. Anem a la telecorda gratuïta i ens afartem durant dues hores i pico de pujar i baixar aquesta pista fàcil per les nenes, que poden baixar soles tranquil.lament que no hi ha gaire gent. Ni a la pista, ni a la telecorda. A la telecorda s'entèn. Has d'haver crescut a l'època de He-man per poder-te agafar a la corda i arribar a dalt. Les nenes impossible, ens toca als pares posar-les entre les cames i agafar-se a la corda com si t'hi anés la vida...algun cop pujo les dues nenes de cop i crec que revisc el moment emblemàtic de "touching the void" quan arribo la part superior, doncs les pinces de les mans se'm obren lentament sense poder-hi fer res. Després de tres mil baixades, marxo a preparar el dinar i les nenes es queden al parc lúdic i als inflables una estona.

Després d'uns bons espaguetis amb ous ferrats i salsa tomàquet, sembla que m'han tornat les forces. Mentre les nenes reposen, fan deures i la Gemma endreça la furgo jo calço pells i surto a tot drap per desfogar-me una estona. El tot drap s'acaba 100 metres més amunt. Em miro a la dreta les traces que pugen per la carena assolellada direcció Pic de la Mina. Allà hi estaria bé, fa fred i em tocaria el sol, però és molt pla. Giro el cap i miro a l'esquerra la traça que puja fent el follet tortuga (ziga-zaga) cap a sobre l'Estanyol. Està amb ombra. No passa res, ja entraré en calor. Començo a pujar per neu fonda i vaig fent al meu ritme. Un cop a dalt al replà, pujo per la dreta resseguint les carenes i perseguint el sol que no es deixa atrapar. Aquesta llum de tarda és preciosa, tant o més que la de primeres hores del matí, però el sol que hi toca a les carenes es fa difícil d'atrapar. Només ho aconsegueixo quan arribo dalt i trec al cap pel mirador. Sota els meus peus n'hi ha un parell que amb esquís a l'esquena remunten aquestes pendents i canals. Me'ls miro, tenen feina encara. Em giro i miro el Pic de l'Estanyol, que va ser obertura de temporada ara fa 7 anys (http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2015/11/inici-de-la-temporada-desqui-fent-un.html) . Avui potser hi ha fins i tot més neu. Són gairebé les quatre de la tarda, una mica tard per enfilar-se per aquesta pala redreçada, immaculada de traces com està. Però per la dreta hi ha una zona que sembla segura, així que m'hi començo a enfilar i ja aniré improvisant. Neu fonda que em fa suar per obrir traça. Com aquell novembre avui també hi ha un bon metre de neu. Quan em falten encara no 50 metres pel cim torno a mirar l'hora. Res, val més girar. La traça és fonda i entre pujar i baixar no vull que se'm faci tard i el sol s'esfumi entre els meus dits com ho ha fet durant la pujada, jugant amb mi. Trec pells, m'abrigo que fa fred i cap avall!

Bona neu pols fonda. N'hi ha quantitat però no està aplacada, segurament hi havia poc perill d'allaus avui que és principi de temporada, quan més idoni és fer aquest cim. Segueixo baixant per bona neu fins a enllaçar amb pistes, on curiosament avui per mi hi ha la pitjor neu, la neu safrà que dic jo, aquesta neu petita i triturada sobre una capa ultramegacompactada (que no glaçada sort!) però que per esquís de muntanya no és la millor. També aquests movement no seràn com els broadpeak que tenia. Són més tous, més freeride i menys neu dura. Parlant de dura, ja veurem el que duren. Arribo a la furgo, carreguem trastos i cap a casa falta gent.

Bones esquiades!

Sira, Nora, Gemma i Samuel