ESTANYS D'ENSAGENTS

Aquest cap de setmana descoberta de llacs d'Andorra poc visitats, com són els Estans d'Ensagents. No  tenen el renom dels de Tristana, no són tan grans i l'entorn potser no és tan espectacular per estar voltat de cims més baixos, però segurament l'accés també hi té a veure. Els de Tristana hi ha un accés relativament ràpid. Aquí cal caminar per camins poc marcats i a vegades confusos. De marques grogues i de fites n'hi ha per tot arreu, però els camins es van fent i desfent però sense ser mai gaire marcats. Nosaltres després d'un tour per pobles de la Cerdanya entrem a Andorra i anem a dormir a sobre els Cortals d'Encamp. Nit freda, amb glaçada inclosa, prèvia sessió de cine "The Lion King" a la furgo, tot un luxe, malgrat que es veu que encara hi ha masses dolents en aquestes pel-lícules de Disney, especialmenet el tiet dolent...

Ens llevem al matí i baixem amb la furgo fins el trencant, per anar deixar el cotxe just sota les bordes. Ens volem enfilar pel camí que va a les fonts de Campeà, per anar guanyant cota fins arribar als llacs. Fins les fons és dret i es guanya desnivell ràpid. A partir de les fonts el camí fa alguna giragonsa confosa que nosaltres solucionem amb un bosc a través fins enllaçar de nou amb el camí de pujada. En general és molt poc fresat, cosa que fa que sigui lent de caminar. El dia s'ha llevat molt fred, però el cel és blau radiant i quan el sol comença a escalfar s'està prou bé.

Esmorzem a mig camí tot pensant que arribarem als llacs al voltant de la una. No hem trobat ni una ànima. Quan ja gairebé som als llacs ens topem amb un ramat d'isards que fugen muntanya amunt. Qui tingués les seves cames i la seva agilitat, però no es pot envejar tot, car la nit ha estat freda i nosaltres hem dormit calents.

Arribem al llac inferior on hi trobem una parella que s'està banyant, ben agoserats perquè a les vores de l'estany hi ha glaç. En èpoques passades també m'havia banyat amb un bon tou de gel i glaç als estanys, però amb els anys m'he tornat fredolic, potser més que els bolets, que per cert avui els hem trobat congelats.

Un cop al llac superior les nenes juguen una estona amb el glaç mentre contemplem les vistes. Anirem baixant passant pel refugi d'Ensagents i dinarem per allà o més avall, perquè s'ha anat fent tard. La baixada és una mica més marcada que la pujada, deu ser el camí normal, però tampoc mata de transitat. Sembla estrany, Andorra la Vella queda aquí sota mateix. A l'hivern ha de ser un bon paratge, de fet en travessa cap a Pas de la Casa passant pel refugi de l'Ingla és una ruta que tinc pendent.

Dinem i amb la panxa plena agafem ritme i tornem a la zona del bosc que és una mica perdedora. Les nenes fan bon paper, de fet acabarem fent gairebé 9 km, uns +660 i 6 hores de cotxe a cotxe. Tornant parem al parque d'Andorra la Vella a tirar-se pel tobogan blau (el taronja i el verd encara els veig massa alts per elles), però entre això i la resta de gronxadors ja les tenim felices!!!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel