VIA VERDA HORTA DE SANT JOAN-XERTA

10-12 d'octubre de 2020

Aprofitem el pont del 11 d'octubre abans no ens tornin a confinar i quedem tots ben confitats, per fer la via verda d'Horta de Sant Joan fins a Xerta. Quan la Sira tenia pocs mesos vam anar als Ports i vam caminar una mica per Fontcalda, Santa Bàrbara i també vam anar a Arnes. Ens va quedar pendent la via verda, que la vam veure molt interessant. Ara amb les nenes una mica més grans (no gaire més, però si la Sira a punt de fer 5 anys i la Nora amb 3 anys i mig) ens atrevim a provar-ho. Hi ha un servei de bus  regional de Xerta fins a Horta de Sant Joan per poc més de 2 euros que ens facilitarà les coses.

Dissabte sortim amb la calma i parem a mig camí al memorial de la guerra civil de les Camposines. La nostra generació encara ha escoltat la guerra de viva veu dels que ho van viure, però les noves generacions ja ningú els hi haurà explicat de veu, tot serà pels llibres i els memorials. No és el mateix, però almenys s'intenta que les noves generacions no oblidin que és una guerra. Aprofitem per berenar i seguim cap a Horta de Sant Joan, on anem a dormir a l'àrea d'autocaravanes, on n'hi ha més de 30 i alguna furgoneta. Demà sortirem d'aquí. En vé sopat aprofito per fer un tomb solitari i nocturn pel poble, mentre les nenes ja es fiquen al llit. El casc antic, la plaça porticada i l'església mereixen una visita ja per si soles!

L'endemà al matí la idea era llevar-me d'hora i anar a deixar la furgoneta a Xerta, tornar amb el bus de les 9 i posar-nos a pedalar després, amb la seguretat i tranquil.litat de tenir la furgoneta i el dinar que ens esperin al final. Però tota la nit ha fet vent i fred. Quan ens llevem al matí no convida a deixar la família esmorzant a fora. Canvi de plans. Sortirem més tard i tots junts i ens emportarem el dinar. Ja aniré a buscar la furgoneta quan arribem a Xerta amb el bus del migdia.

Així que comencem a pedalar en baixada fins a l'estació de Horta de Sant Joan. De moment la Sira va lligada amb mí, doncs són més de 30 km i no crec que els faci o en tot cas se'ns hi faria de nit. Anem d'hora, encara no hi ha molta gent i comencem a pedalar i arribar als primers túnels. Alguns tenen llum, d'altres no. Quina sensació més extranya, tot i dur frontal, perquè quan anem per dins els túnels foscos ens ben maregem. També s'ha de dir que el nostre frontal fa poca llum i tinc una sensació semblant a quan esquio amb boira, que de tant en tant has de parar perquè no tens referències de velocitat ni posició. Tant podríes estar baixar a tota castanya i no donar-te'n compte com podries estar parat. A mesura que el dia va avançant comencem a troba gent i a passar ponts, engorjats i paisatges realment bonics. Alguns coneguts, com Prat de Compte o Fontcalda, d'altres no. Quan veiem que ja només falten uns 8 km, deslliguem la bici de la Sira i fa aquest últim tram pedalant ella sola, travessant túnels que el principi li fan una mica de por. No cal dir que la Nora també ha fet un bon tram enganxada darrera meu pedalant amb la barra. La ruta és digne de fer-la, oi tant!.

Un cop a Xerta allarguem la passejada amb la Nora lligada a mi amb la barra que li agrada molt fins a arribar al passeig entre el riu Ebre i el canal. Mentre faig temps per agafar el bus. Dubto fins i tot si vindrà, perquè quan passen 2 minuts de l'hora, essent diumenge, sóc l'únic que s'espera a la parada. Però al final de lluny el veig venir. Bé pràcticament buit. Tanta gent que fa la via verda i ningú utilitza el transport públic, que per poc més de 2 euros et fa 25 km per carretera i et porta a Horta. Agafalo furgo i torno cap a Xerta.

Tant pedalar i amb la panxa plena, les nenes acaben ko. Dormint aprofitem nosaltres per pujar amb la furgo fins dalt el cim del Mont Caro. Pujar-hi a peu amb el vent que fa avui no té interés. Les vistes a dalt, sobretot cap al delta són boniques realment. Ara sort que no hi ha ningú perquè de lloc per aparcar poc i la carretera estreta. A la tarda anem a aparcar la furgoneta a una de les zones de lleure dels Ports, a l'Àrea de la Vall, ja que demà que és dia de tornada volem fer dues petites caminades cap a la cova d'en Marc i el forat de la vella.

La nit ha estat altre cop ventosa. Al matí no convida ni a sortir del cau. Mira que vam aparcar sota una pineda ben maca, però algun cop que m'he despertat a la nit pensava que no baixi un pi i ens faci un entrepà amb hamburguesa amb el sostre de la furgo. Tot i això desfem part de la pista forestal fins davant de l'aparcament de la cova d'en Marc. M'avanço a veure que tal el dia. Fa sol i vent, però com que la Cova d'en Marc està ficada a un torrent lateral, allà no hi fa pràcticament vent. Així que animo a les nenes a sortir i fem aquesta petita caminada. De la Cova d'en Marc pugem fins el forat de la vella i d'allà en petita circular altre cop al cotxe. Bonics paratges oblidats. El massís dels Ports donarien per una vida a la seva falda, recorrent en silenci tot aquests paratges i redescobrint el que hi ha.

Sira, Nora, Gemma i Samuel