Tenia en ment de feia anys pujar aquest cim. De fet l'any passat amb esquís era una idea baga i boja, perquè quan vam arribar a Mentet venint de Vallter venia més de gust una taronjada i una cervesa autòctona al bar que no pas seguir coll amunt. Sort a més que no ho vam fer, perquè des del coll encara queda un bon tros fins arribar al cim. Així que amb l'excusa d'aprofitar el bon temps sortim direcció la cerdanya francesa, tot parant a berenar a les bulloses, trepitjar una mica de neu i fer alguns "esbirros" de ninot de neu. Tant ens hi entretenim que quan miro el que ens queda fins al poble de Mentet se'm giren els ulls!!!
Curves, curves i carretera estreta, ja de nit, per uns móns de déu on Jesús hi va perdre l'espardenya i no va pas tornar a buscar-la. El temps en aquestes contrades passa més lentament i potser també passa amb més qualitat. Fins i tot pujant al coll veiem un conill i un parell de bambi's. Arribem al coll on per grata sorpresa nostra han arreglat l'aparcament, hi han marcat places i l'han anivellat força. Totes maneres abstenir-se autocaravanes, que tindrien problemes per fer els últims 20 km de carretera.
Ens pensàvem dormir sols i es veu que a la nit ha arribat una furgoneta "bessona" que no ha fet ni soroll. Nosaltres ens llevem d'hora, i tot i que fa fred no fa vent i un cop al sol s'està bé.
Sortim caminant per una feixa estreta i que no és tant penjada com sembla direcció al cim, que deu estar a poc menys de 4 km. Fer aquest flanqueig a l'hivern amb neu no deu ser pas tant agraït. Anem enfilant i avui la Nora està molt caminadora, vol anar sola i s'enfila per les pedres com un isard. Poc abans del cim però es queda força callada i diu que està cansada. Al cim mengem una mica i tirem fotos, però a la tornada la Nora no va fina. Em sembla que no s'acaba de trobar bé. Arribem però al cotxe tot parlant del que farem per dinar. El dia abans havia menjat bé, però hi havia puré de carbassa amb un toc de nata... ai ai ai... quan al cotxe amb el plat de macarrons davant diu que no té gana penso miau. En menja quatre però no té gana. Mira que han fet bon paper, gairebé 8 km i +350m de desnivell.
Desfem el camí en cotxe i aquest cop tornem per la Jonquera, que és més recte. Tot i això, quan som a l'eix transversal... mikopremio ...la Nora fa la vomitada del que no se l'hi havia posat bé. Un cop la panxa neta ja està eixerida, fi del problema i fins la pròxima.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada