Passen els anys però hi ha coses que no canvien... cada cop que anuncien llevantada tots nerviosos, mirant la cota de neu i quants litres / cm cauran. La nit abans intentant desxifrar on ha caigut el preuat tresor. Les primeres intencions eren anar encara més a l'est i sortir de menys cota, però tot el treball d'en Jow amb trucades ens fa desistir de sortir de 1400. Ni ha nevat tant, ni tant avall. Tot i això els més de 70 litres de Molló ens fan pensar que la zona del Costabona pot ser bon lloc. Així que dijous nit en Xevi i en Guillem marxen a dormir amb la furgo a l'aparcament del refugi de les Conques, després que ens hagin dit que la cota de neu va ser 1600... Quan arriben passada la mitja nit confirmen que hi ha neu... si un pilot de neu de fa 2 setmanes amuntegat en un racó de l'aparcament...
Però ells no han vist el que els nostres ulls han vist al matí passant pel Coll d'Ares, doncs encara dormien i estaven massa dins el bosc. La cota de neu és certament alta, 1800, però la quantitat també ho sembla. Podrem fer una bona circular. Sortim de l'aparcament amb esquís a la motxilla tot remuntant pel GR fins que pràcticament sortim del bosc. Fins ara hi havia una fina capa de neu de 5-10 cm, però quan s'aclareix el bosc i passem de 1800 a 1900 apareix el paquet de cop, ben bé 30-40 cm, que van creixent en altura i encara més quan en arribar dalt la carena a 2200 veiem la cara nord, ben farcida. En Dani que no es treu del cap el marró inicial del camí, veu una mica marró també baixar gaire avall, però aquí la neu és pols i seca, per tant pells fora i avall direcció al refugi de Silva on no arribem per poc.
Tornem a calçar i en Dani ens recompensa amb una llarga traça diagonal en busca del coll on hi ha el refugi de les esquerdes de Rotjà. Aquest tram és molt bonic, penden suau, grans espais i neu a dojo. Un cop al coll ja veiem el Costabona i la cara nord. Seguim però fins al cim del Mort de l'Escolà, on després de quatre fotos traiem pells i baixem per un tub fins dins la vall, poc per sobre de la cota 2000. Allà calcem de nou i xino-xano ens plantem dalt del cim del Costabona. La tornada es preveu llarga...
Bona baixada amb neu pols de la cara nord i ja van tres bones baixades, seguim baixant fins més avall del primer refugi, per finalment agafar el camí a la cota 1800, entre els dos refugis. Aquí més que esquiar ho xafarem tot, així que caminant fem via cap a vall fins arribar al refugi que hi ha sota els prats. Durant tota l'excursió, quan en Jow anava dient que aniríem a petar en aquests prats no m'ho volia creure, els veia a "can collons de la roca" com diu el meu mestre...però vet aquí que hi anem a parar. A partir d'aquí ens queda una llarga passejada per una fageda resseguint la cota 1600...fent totes les entrades i sortides a la muntanya que us volgueu imaginar, passant per fangueres, fullaraca i rius, entre isards i amb la penombra del dia, doncs acabem arribant a les 5 de la tarda al cotxe! Això sí ben contents d'haver cercat i trobat la nostra petita part del preuat tresor blanc!
En total poc més de 20 km i de +1500, això sí, resseguint de tornada caminant un bon tram de la "corba 1600"!!!
Guillem, Xevi, Dani, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada