TOSA D'ALP X 2

Em passa whatsapp temptador en Xevi, diumenge provem esquís? No m'hi puc resistir, tinc els cantos, les soles i tot l'esquí per llençar, així que toca canviar i ja fa dies que els tinc mirats, entre uns dynafit broadpeak o uns skitrab sintesi. Truco en Marc el dissabte a la tarda per si puc passar a recollir diumenge els dos per provar-los abans de comprar-ne un...una mica just de temps però diumenge a les 8 del matí ja els tenim carregats al cotxe, per anar a fer un parell de pujades a la Tossa d'Alp i així acabar-me de decidir.

Aparquem al cotxe a la carretera de coll de pal, just on s'acaba l'asfalt. És una bona opció per sortir del bullici dels aparcaments principals destinats a les pistes i un bon punt d'inici per la tranquil.litat que hi ha. Calço primer els trab, més pesats i amb fixacions menys lleugeres, perquè no hi hagi tanta diferència subjectiva, ja que a la segona pujada estaré "fos" i per equilibrar sensacions, almenys que siguin els dynafit més lleugers. Primera pujada a bon ritme, una hora i vint minuts per +820 m de pujada. Mengem una mica dalt, quatre fotos i avall, que ens queda feina si volem dinar a casa. A la baixada van prou bé, des de la meva ignorància trobo un esquí dòcil, que encadena girs naturals, no és un esquí brusc. Els noto també una mica curts cara avall (164 cm per 172 d'altura). Pujant en canvi al ser més curts maniobren millor les voltes maria, però amb neu dura diria que les cotes no l'afavoreixen. Crec que és un bon esquí per ànimes tranquil.les i gent pausada.

Arribem al cotxe, canvio esquís i ara pugem tots dos amb els mateixos, dynafit broad peak 2.0. D'entrada la lleugeresa queda una mica amagada pel cansament, però ja va bé perquè no hi ha tanta diferència real de pes. Si primer hagués pujat amb els broad peak, ara els sintesi em semblarien lloses de pedra per culpa del cansament. Tot i això només sortir i encarar la primera pujada dreta ja em començen a agradar força. Són durs i mosseguen bé, s'assemblen més als nanga parbat que vull jubilar. Pugem també a bon ritme, ara sort d'en Xevi que m'estira, perquè aquesta segona pujada tardem 1 hora i 30 minuts, pel mateix desnivell de +820 m de pujada. Aquest cop una mica just de líquid parem al refugi a veure un refresc, que falta que fa. Molta gent per tot arreu. Pells fora i nova baixada. Tot i estar més cansat ja d'entrada veig que no tenen res a veure amb els d'abans. El broadpeak és agressiu, pots canviar més sobtadament el pes i encadenar girs ràpids. Que sigui de 167 cm també ajuda, però és un esquí per llençar-se, doncs agafa velocitat ràpid, però quan vols clavar canto mossega tot el llarg, sota la bota especialment, cosa que el sintesi no feina tant. Em dóna la sensació que és un esquí per gent nerviosa, que canvia d'opinió cada minut, ara vaig per aquí, ara vaig per allà, ara traço, ara clavo i miro per on vaig. Potser és més l'essència de l'esquí de muntanya, on a moltes rutes toca buscar-se la vida baixant pel millor lloc, a vegades reculant, girant, flanquejant. Ja he fet la tria. Els sintesi no m'han desagradat, al contrari, però m'ha semblat un esquí pels qui s'agraden a si mateixos baixant, perfeccionant cada gir, pausadament. De fet potser em tocaria comprar-me aquests, segurament n'apendria més d'esquiar, com en Russi, que després de no sé quantes dècades esquiant el veus baixar i et dones compte que segueix perfeccionant la tècnica i el traç. Però jo que sóc una mica més esverat i que m'agrada treure'm poc els esquís cara avall, em sembla que el broadpeak és millor. Diria que per cada esperit i temperament hi ha un esquí amb qui pots fer bona parella. 

Vaig començar amb uns Hagan tour expert txt de 170 cm, durs, rectes i estrets, en pujada mai vaig haver de fer servir ganvietes, quan els que tenien els dynastar altitrail feia hores que les portaven, però en baixada era un esquí difícil, potser no apte per gent amb poc nivell d'esquí com jo tenia. Després vaig passar a uns Hagan carbon aircube de 164, més tous, ja carving, amb els quals es baixava molt bé (pols dels alps), però amb pujada i neus dures (pirineu oriental) patinaves per tot arreu. Les ganivetes que no duia mai, ja no sortien de la motxilla i la canal del Canigó la vaig baixar piolet en mà. Decebut, vaig tornar els orígens, Dynafit nanga parbat de 167 cm, durs a la flexió i a la torsió però amb un carving lleuger. Ha estat un molt bon esquí durant 6 temporades. He continuat portant les ganivetes a la motxilla però pujant sempre s'han portat força bé. Baixant no era un esquí fàcil però com que han passat els anys i poc o molt hem millorat, m'ha fet disfrutar de molt bones baixades i on d'altres es descalçaven per passar jo em sentia mès còmode i segur calçat que amb botes i grampons. Ara tocava canviar i pel que veig, tenia dues opcions, o tornar a l'estil dels Hagan carbon aircube, o mantenir-me amb el que sempre m'he sentit còmode, esquís durs, agressius i de gent poc refinada.

Si algú li serveix per triar esquís ja haurà valgut la pena.

Xevi i Samuel