diumenge, 31 de desembre de 2017

PIC NEGRE


Última esquiada de l'any, buscant de nou zones que no haguem trepitjat mai. Ho lliguem tot a última hora i quedem a Berga amb en Xevi que puja de Bcn, el cim també ha estat d'última hora. Mirant mapes em sembla que pot ser força esquiable la vall que baixa del Pic Negre direcció sud-est. La orientació també serà bona, perquè aquests dies les crostes abunden per tot arreu, no cal que sigui Pirineu oriental, a la vall d'Aran també la trenquen de tan en tan. Les cares però asolellades s'estovaran, així que pot ser una baixada plàcida.


El punt de sortida ja no està tan clar...hem d'anar a Bescaran, a tocar de la Seu d'Urgell, però tenim la incògnita de la pista com estarà. Fa un parell de llaçades a cara sud, però després transita per vessant nord-oest i aquí sí que hi haurà neu segurament. És un d'aquells dies en que pots fer una bona esquiada solitària o bé una bona enfangada amb companyia. Els companys no els tinc prou escarmantats, així que no hi veuen problema. S'ha d'estar gairebé en estat "nirvana" per apuntar-te a una possible enfangada quan el més segur és que després tothom "piuli" que el Pic de la Mina i el Pedrons tenien una neu pols seca seca... Però nosaltres a la nostra...

Arribem al poble on ens rep un excèrcit de caçadors, els quals diuen que pujar pujarem...perquè ells després de la nevada ja van puja a caçar per la pista nevada...això sí diuen que hi ha molt glaç. Anem tirant amunt amb reserves, especialment jo que porto el cotxe i ja tinc la cartilla de punts plena d'enfangades...al final però arribem aparquem a 1750, després d'uns tres o quatre quilòmetres per pista ben nevada, un pament força pols. Esquís fora, pells i amunt. Encara ens queden més de dos quilòmetres per girar i entrar a la vall. Els fem en poc més de 20 minuts, doncs anem per traça oberta, no precisament d'esquiadors que per aquí pocs...potser traça de quatre 285/90 r16...

Un cop a l'entrada de la vall encopeguem amb 5 senglars, la mare i quatre garrins, que s'escapen per la neu. Pobrets, segurament tota la setmana que porten escapant dels caçadors i avui potser en caurà algun d'aquests...almenys a la baixada els rastres de sang ens ho fan pensar. Nosaltres a la nostra anem pujant amunt per bona neu, bona vall i bon temps. De sobte surt un esquiador solitari, segurament andorrà, que ja baixa...deu venir de fer el primer viatge de transports internacionals. Seguim pujant i quan ja som sota al cim coincidem amb un parell que han pujat per la Rabassa i les carenes, que ben bé es poden fer amb xiruques com l'home que també trobem dalt. 


La nostra idea era també anar al Monturull, però les xiruques les hem deixat al cotxe (aquí han passat l'escombra). Ens mirem les cares nord i est que donen a Andorra i fan goig, potser massa goig. El vent les ha carregat. No es plan baixa avui per aquí, mitja volta i bona baixada pel mateix lloc que hem pujat, amb neu prou bona, algun salt i algun petit tauró que estrenen els esquís. En total poc més de +1000 de desnivell, 14 km i 4 hores d'activitat. Ara ja podem anar a omplir la panxa de torrons!

Bon any 2018!


Xevi, Joel i Samuel