Molts anys perseguint les condicions idònies per fer aquesta magnífica volta i em costava trobar el dia. No és que durant els últims 10 anys no hi hagin hagut condicions...però potser han caigut en dimarts, o en dijous i si algun dissabte o diumenge ha estat tant immaculat com el d'avui m'ha passat per alt!!! Així doncs costava trobar un cap de setmana després d'una nevada abundant i sense vent però amb bon temps al Pirineu oriental, no som a la Vall d'Aran. En canvi aquest em va semblar que seria l'adequat...potser fins i tot massa neu.
Amb en Xevi F. ja ho teniem emparaulat feia dies, però després de la ruta de la Vall d'Aran que ens va regalar en Xevi V. l'any passat, vaig pensar que aquesta seria del seu agrat. Al final també s'apunta l'Albert, que amb l'split i la motxilla ben carregada no fa pas gens el "ronso" i no sé pas com s'ho ha fet per seguir a bon ritme...comptant que li toca re-obrir la traça...
Agafem el primer cremallera des de Ribes i calcem esquís a quarts de nou. Pensàvem trobar algú fent la volta o que hi hagués traça i ni rastre dels "skimo". Ens trobem la vall de Núria ben carregada de neu, en algunes zones solelles sembla que el gruix és menor, però quan veiem els rètols que fan ben bé dos metres colgats fins dalt calibrem el gruix real que hi ha. Enfilem cap al Finestrelles, no ens fiquem dins la coma el tram final sinó que ho fem per la carena doncs està molt carregada i d'entrada no ens ha donat confiança. Més amunt veiem que per la part solella segurament hauríem pujat bé. Tardem gairebé dues hores a fer el cim de Finestrelles, ja que hem fet un bon tram amb grampons perquè la neu estava endurida, potser hem sigut massa matiners...Un cop a dalt, pells fora i avall per un primer tram de neu pols seca genial, després alternem amb trams més compactada i fins que no tornem a veure el sol no trobem altre cop bona neu, fins arribar al fons del Pla de Beguda, avui tot molt carregat, ple d'onades i canalons.
Ja veiem el coll que dóna accés a la Coma de l'Infern, també tot molt carregat, però ara la neu la veiem més assentada, de fet el sol d'aquesta setmana l'ha anat compactant i el mantell no es veu llis, sinó arrodonit per les formes del terreny... Enfilem amb esquís fins dalt el coll i ja veiem la baixada que ens espera. Vista la primera baixada que tot i ser nord era millor anar per les cares solelles, aquí dubtem de la qualitat i al final disfrutem de valent amb aquesta neu pols. De fet aquesta petita vall tan encaixonada et porta a la memòria altres racons més llunyans. No sembla tampoc el Pirineu Oriental, tenim canals i parets per tots costats. Seguim baixant amb bona neu fins al fons per anar a buscar el llac de l'Estanyol i tornar a calçar pells per tercer cop. Ara comença una llarga pujada fins el coll Bernat sota el Noufonts, també tot molt espectaular i carregat de neu...a voltes ens sembla estar fent una travessa pel Pirineu occidental, a voltes fins i tot llocs més remots. Arribem al coll gràcies a la gran traça "made in Xevi" i un cop allà veiem també com el flanqueig del Noufonts, normalment glaçat o pelat, avui està ben carregat. Jo aquí ja tenia la idea de treure pells i fer una última baixada i un quart canvi de pells, així que després d'entrar fins menys de mitja pala, pells fora i avall altra vegada!!!
Tornem a calçar i ara ja veiem que per agafar el cremallera de les tres hem de volar!!! L'Albert i en Xevi V. baixen a fondo...a fondo vol dir a fondo...qui els ha vist esquiar-surfejar ja ho sap...en canvi en Xevi F. i jo hem de pedalar fort sinó volem quedar-nos sense cremallera!!!
Arribem a baix tots junts amb 10 minuts de marge...en total 6:30 h, uns 18 km i uns 1700 de desnivell, no està malament i amb un somriure d'orella a orella tornem cap a casa falta gent.
Fins la pròxima!
Albert, Xevi V., Xevi F. i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada