dissabte, 21 de gener de 2017

PIC D'ENGORGS


Fins ara encara no havien entrat les nevades de nord al Pirineu, finalment ho han fet i amb ganes. Tenen però un problema per la cara sud i el Pirineu oriental en general i és que venen acompanyades de fort vent que deixa els cims pelats, plaques a sotavent a les cares sud i una neu en general molt variable, de pols a premsada incloent la crosta. Resumint que al Pirineu oriental amb llevantades en tindríem prou, ja que les altres més aviat desgracien el panorama... Enmig d'aquestes nevades sembla que dissabte que gira més a llevant queda una finestra de bon temps al nord de la Cerdanya. Miro cims i sobre el refugi Folch i Girona veig el Pic d'Engorgs. Aquesta zona fa 11 anys ja la vam fer amb esquís direcció al Puigpedrós, en tenia bon record, així que no em fa res tornar-hi a veure com està.

Sortim de l'aparcament que hi ha després del poble de Girul, on arribem just sense cadenes. Hi ha força neu i aquí encara pols. Ens trobem amb en David i un grup nombrós. Ells van a la Carbassa. Nosaltres posem pells i marxem direcció nord, obrint traça pel bosc. No és tan pla com semblava, fa pujada i comencem a escalfar-nos de valent doncs a baix feia fred. Sense travessar el riu en cap punt passem la cabanya i ens enfilem per les pales directe fins al replà de sobre. Darrera nostra el dia és lleig, gris, encapotat i plovent a la llunyania. Endavant el dia és clar, cel blau i vent suau en general.


Fem parada al refugi per veure com està, lliure i segons ens diu en Russi una mica "podridot", ni jo ni en Xevi hi acabem entrant doncs fem un mos a fora. Tornem a calçar esquís i anem directa a la pala sud. Quan som a sota trobo la neu un pel dura i al final em decanto més al nord-est i pujo per la carena. L'últim tros haig de treure esquís i posar grampons. En Xevi i en Russi, molt al cas ells (els hi haurem de tapar un ull) han vist un pas de neu pols que puja al cim. Arribo dalt just per tirar quatre fotos abans no es tapi per pasades de boira. Ens fem la foto de cim i baixem el primer tram sense veure el relleu. La boira ha endurit la neu i ens ha pres la "bona baixada" que intuïem. Ara és més de supervivència fins al bosc, amb alguns trams suportables. Un cop al bosc la trobem pols i la pendent fa que sigui una cursa sense treva...Aquestes baixades entre el bosc per trams estrets em recorden les pel.lícules de James Bond...com costa atrapar en Russi!!!.


Xevi, Russi i Samuel

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que bona la pujada i la baixada pel bosc!

Xevi