dilluns, 26 de desembre de 2016

BASTIMENTS CIRCULAR DES DE VALLTER


Pel juliol d'aquest mateix any ja vam aprofitar una matinal a la zona de Vallter per veure les possibilitats que tindria una cicular amb esquís a l'hivern passant per l'estany gros de Carançà i per l'estany de la coma de l'infern. En aquella ocasió ens vam arribar fins al Noucreus i ho vam fer en sentit antihorari...vam estar-hi unes quatre hores així que em va semblar prou factible repetir-la a l'hivern quan les condicions ho permetessin. Divendres passat en Joel i la Fina van realitzar aquesta mateixa ruta amb molt bona neu, així que vaig pensar que potser dilluns dia de Sant Esteve la podria fer matinal... Ja m'imaginava que les traces s'haurien mig esborrat, dos-tres dies encara que sigui amb poc vent fan molta feina...però potser no tant. És ben cert que les nostres traces en aquest món són efímeres, potser no tant com les que fem sobre la neu, però a la fí, efímeres.


M'en vaig a dormir pensant que no hi hauria d'estar més de 5 hores si vull ser a dinar de Sant Esteve...repasso mentalment la ruta...amb mitja hora hauria de ser al coll de la Marrana, amb hora i mitja al coll del Portell a punt de saltar a Carançà...amb dues hores hauria de tenir les pells posades per tornar a enfilar cap darrera el Pic de l'Infern...amb tres hauria de ser dalt del coll de Carançà...amb quatre dalt del Bastiments...i aprofitant la info d'en Jow que la pala sud està glaçada...hauria de tenir temps per baixar la nord del Bastiments i tornar pel Puig d'Ombriaga i la font de la Perdiu. Hi aniré sol, així que em dic a mi mateix que sinó compleixo l'horari mental que m'he fet no passa res, girem cua i canvi de ruta!!!

L'endemà a les 8 del matí ja sóc a l'aparcament superior de Vallter. Acabo de menjar l'entrepà que m'he fet al matí, carrego trastos i a les 8:10 ja estic en marxa. Volia anar lleuger, però al final anant sol no he volgut sacrificar coses que pots necessitar. Fa anys que crec necessari portar el plumó, encara que faci sol, ja que pot fer molt servei si per obligació cal estar parat. Començo a foquejar amb les primeres llums del dia molt il.lusionat, vaig al meu ritme, sense preocupacions, no calen...prou que vindran.

Quan sóc al coll de la Marrana veig que vaig amb bon horari, trec pells i primera baixada del dia...miau neu dura de pebrots...baixo fins sobre el torrent i calço pells de seguida, doncs vaig més còmode amb pells sobre la neu dura sense "cantos". La pujada al Portell ja me la trobo sense traça, obro la que més em plau. Un cop al coll veig que el vent ha fet de les seves...la canal oest del pic de l'Infern que va ser baixada fa dos dies amb neu pols ara és dura i queden les restes de la traça de pujada que van fer. Jo salto directe cap a l'estany negre i encara em trobo bona neu pols, traço en solitud i arribo fins sobre el llac gros de Carançà. Poso pells per continuar i aquí em trobo em el que em temia...toca obrir traça, enmig de la tartera encara amb gruix de neu pols. És el moment "snow outside smile inside", el moment aquell en que es demostra si t'agrada suficient o no aquest esport. Em poso el mono de treball i mica en mica guanyo metres fins que em planto ja a la coma de l'Infern. Pujo fins al coll de Carançà...són les 11, vaig bé de temps. Trec pells i d'aquí fins l'estany de Comamitjana trobo la millor neu pols del dia i també començo a veure gent al Bastiments.


Torno a posar pells i m'enfilo al Bastiments on arribo bé de temps. Pells fora i avall per la nord del Bastiments que fa dies que també deien que estava pols "polsarraca". Jo m'hi he esmerçat i li he tret la pols una mica...però res de "polsarraca"... per això aneu a la Vall Fosca aquest any. M'animo i baixo un pèl més del compte, tot comptant que tornaré pel puig d'Ombriaga i la font de la Perdiu. Torno a posar pells però quan arribo al coll veig que aquí torna a estar dura dura...en canvi molta gent baixa del Bastiments per la pala est que li deu haver tocar força el sol. Així que continuo amb pells fins la carena que porta el Bastiments i d'allà ja faig l'última baixada per pistes fins al cotxe. Encara no són la una del migdia, no he arribat a 4 hores i 50 minuts...no he corregut però tampoc m'he encantat, estic content doncs tampoc em noto cansat. Mal auguri tal reserva de força que em queda després de 20 km i +1700...pobre de mi no sé quina m'espera a la tarda...el dia és i serà molt llarg.

Aquest Sant Esteve el recordaré molts anys, no només les traces sobre la neu són efímeres.

Samuel