diumenge, 18 de desembre de 2016

PUIGLLANÇADA


Aquest any estic fent algunes sortides llampec, aprofitant que la Sira i la Gemma dinen a la furgo. Aquest diumenge carrego esquís sense saber si faré o no faré res, de moment anem a veure la neu al coll de la creueta. El paisatge està ben nevat, a cota 1900 tenim uns 10-15 cm i l'aparcament fa un bon goig. És el primer cop que la Sira veu la neu conscient. Ja l'havia vist però no en feia ni cas. Avui l'hem equipat i li hem deixat trepitjar! Pel que es veu li ha agradat molt, perquè ens hem passat una bona estona donant voltes i fent petjades. 

Com que no hem agafat cap trineu, n'hem d'improvisar un. Agafem una de les safates per guardar coses sota el seient que és de plàstic i hi posem la Sira dins. Tot just ahir va fer 1 any, així que tampoc la deixarem baixar gaire, just dins la safata un parell de metres lliscant i ja es fa un fart de riure! Repetim la jugada uns quants cops. De moment sembla que el fred no l'empipa massa i només fa que trepitjar la neu nova...res d'anar per l'asfalt, neu nova!

Arriba l'hora de dinar i jo m'equipo per pujar al Puigllançada des dels Alabaus. No vull estar-hi gaire estona, just mentre dina la Sira. Surto de menys a més, però no fer un "pet" al cap de quatre llaçades. Arribo al cim en una hora. Fa una mica de fresca, pells fora i avall, total una hora i quart per gairebé 600 metres de desnivell pujar i baixar. A veure si mica en mica vaig agafant forma física...perquè després del corrrectiu de dimarts d'en Gordillo corrent...m'ha quedat clar que em falta molt!!!


Gemma i Sira,
Samuel