Com l'any passat, aprofitem per pujar a Andorra a veure el gran espectacle del Cirque de Solei, que tot i l'amenaça de pluja, podem veure tot sencer sense mullar-nos. L'endemà ens llevem amb ganes de caminar però sense passar-nos, doncs la Gemma ara no està per enfilar-se gaire.
La zona dels llacs de Tristaina no hi ha estat mai i jo fa uns quants anys que vaig venir al principi de l'hivern i em vaig quedar sense fer el Pic de Tristaina per molt poc. Així doncs enfilem el cotxe cap a Ordino-Arcalís. No em demaneu perquè, però sempre confonc Pal-Arinsal i Ordino-Arcalís, i sovint després d'agafar un trencant amb el cotxe haig de girar cua i anar a l'altre. Per sort aquest cop no ens equivoquem i poc abans de les 10 ja som a l'aparcament, a l'hora dels senyors.
Comencem a caminar xino-xano. Amb la Gemma embarassada no ens podem passar. Arribem al primer llac per bon camí (ara el bloc és "caminades aptes per embarassades") i com que anem bé de forces seguim cap al segon i cap al tercer. Allà veig el Pic de Tristaina lluny i alhora aprop...els records de fa uns anys quan després de fer llufa per la cresta est amb els botins d'esquiar, vaig estar esperant en Jow i l'Edu fent series d'esquí a la pala sud-est...Faig un càlcul ràpid i em sembla que amb menys d'hora i mitja des del tercer llac hauria de pujar i baixar "manxant" una mica de pulmons a la pujada i trotant a la baixada. La Gemma que està bé al tercer llac m'espera. De fet arribaré tan lluny com pugui comptant com a màxim hora i mitja. Surto a tot gas...engegada de cavall parada de burro ja se sap...Arribo de seguida la primer llac i d'allà en comptes de cagar-la com a l'hivern que vam anar al coll, trenco a l'esquerra pel camí d'estiu marcat i em començo a enfilar. La cosa es va redreçant i algun cop toca posar mans a terra. Al final 40 minuts i sóc dalt. Faig quatre fotos, menjo una mica i em miro la Pica d'Estats... Però avui vaig per feina. De seguida cap avall i arribo al llac al cap d'hora i quart. Perfecte! Mengem una mica amb la Gemma, em banyo una mica al llac i anem baixant xino xano sense córrer, per arribar a l'hora de dinar al cotxe.
Després de la pedregada que ens va caure pujant amb el cotxe divendres encara em salvat el cap de setmana. La pluja també ens ha fet aixecar de les postres, però hem pogut dinar tranquils.
Gemma ... i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada