ELS 3000 DE LA PICA D'ESTATS

25-26 de Juliol de 2015

Pic Rodó de Canalbona

Punta Gabarró

Pica d'Estats

Pic Verdaguer

Pic del Montcalm

Pic de Sotllo

A principis de setmana ja dono voltes a una ruta amb algun 3000 que no hagi fet...o en alguna zona on em falti completar-ne un. Aprop tenim els Besiberris i la Pica d'Estats. A la zona dels Besiberris a l'estiu o a l'hivern hi he estat últimament i per la zona també hi hem passat amb la Gemma fent els carros tant a l'estiu com a l'hivern, en canvi a la zona de la Pica d'Estats fa molts anys que no hi he anat per Àreu. Començo a escalfar la gent a veure qui té ganes de muntanya. Ruta canyera i lleugera...per la cresta del Gabarró i fer tots els 3000 de la Pica tot i que alguns els repeteixi. Especialment tinc ganes de fer el Sotllo, quan fa quatre o cinc anys ens vam quedar a un pas del cim, ja que havia nevat i la cresta no ens donava confiança. En Gordillo segur que s'apunta, aquesta espina també la deu tenir! En Xevi gairebé ha fet tota la ruta, però li falta el Montcalm i el Sotllo...això es va animant. La idea primera era anar molt lleugers, potser fins i tot em passo amb les previsions, però si que volem ser a les dues al cotxe com a molt tard.

Sortim dissabte a dos de set de la tarda, amb la intenció de fer nit al costat del cotxe. Anar fent i parant a sopar sobre Sort al costat d'una font, arribem a l'aparcament a les 11 tocades, però al cap de poc ja estem dormint, pensant amb l'ós que ens vindrà a buscar aquesta nit!!! Hem rigut tant venint que em sembla que em fan mal les mandíbules i tinc mal de coll de xerrar tant! 

L'endemà ens llevem a tres de sis tot i que no sortim fins dos quarts de set tocats. Xiruques, bambes, al final bambes, motxilla petit i bastons per descarregar cames. Sortim esperitats, especialment en Xevi a quin ens costa de seguir. Passem per damunt de... i després ens els mengem amb forquilla i ganivet....en Gordillo ja ha hagut d'engegar motors secundaris...jo vaig amb els busques vermelles i és que en Xevi ens fa pujar fins als llacs com mai ho havíem fet....tan llarg que es fa el camí xino-xano i avui ho he trobat curt! Allà en Gordillo té un petit entrebanc amb un gran bloc de granit que no es mou...a rebut del genoll però té clar que "a veure qui pot més, si el genoll o el cap". Seguim pujant amunt a bon ritme, però ja no és el d'abans. Ara vaig jo al davant. Amb 3 horetes ja ens hem passat de llarga el primer 3000, el Rodó de Canalbona. Poc definit amb una petita fita, no ens havia pas semblat un Pic. Sort que en Xevi hi ha tirat una foto! D'aquí en comptes de seguir la cresta flanquegem una mica i després de dret cap al cim del Gabarró, gran mirador de la zona i amb el vèrtex geodèsic (perquè quan el van posar no van atrevir-se a acabar la cresta fins la Pica, doncs no volien anar per França, i el van posar aquí!!!). Un parell de fotos i ara bé el tram més tècnic. La cresta és aèria amb un parell de passos, primer una mini-xemeneia a la cara oest i després canvi de vessant i mini-xemeneia al costat est. Hem hagut de tibar de braços per pujar, per tant fàcil del tot no ho he pas vist això...però recompensa arribar al cim de la Pica per aquest vessant.

Encara no hi ha massa gent i s'hi està bé. En comptes de menjar aquí, fent servir l'"engany" que tan bé descriu Joan Cardona al seu llibre...anem fins al Montcalm tot passant pel Verdaguer. No trona pas...deuen ser els budells dels meus companys! Jo que a vegades sóc una mica camell no m'ha semblat tant...però bé, fet i fet deu fer 4 hores que hem sortit i poc hem menjat. Portem ja 5 dels 6 Pics que volíem fer...bona feina, bones vistes i bons companys!

El genoll d'en Gordillo sembla que es ressent, pujar el Sotllo serà una mica dur. La pujada una mica tartera-descomposta i després feixes penjades es fa feixuga, tot i que és ell el que primer arriba, després de fer un cop de gas que per més que té resposta per part d'en Xevi i meva, no aconseguim atrapar-lo. Cim del Sotllo!!! Aquí sí alegria màxima....aprofitem per anar a fer el xafarder per la cresta nord, per trobar el punt on vam girar fa uns anys. I tant que el trobem, just al marcat coll que hi ha poc abans del cim. No el vam encarar per la cresta aquell dia i ens vam decantar per l'est...però unes lloses planes i nevades penjades al buit no ens van donar la confiança per fer el pas. Ara entenem perquè.

Desfem el camí i ara ja només toca baixar...primer xino-xano i després més airosos per acabar corrent! Al final 7 hores i mitja inclòs parades i esmorzar tota la ruta des de l'aparcament de sota el refugi. Més del que un "boig" que aquí escriu havia dit, però hem complert, a les dues al cotxe per dinar!!!

Parem a fer el gelat a Sort, tot mirant la canalla com fa ràfting sense barca...curiosament avui fa 12 anys també vaig fer la Pica, un 26 de Juliol...ni fet expressament!!!

Xevi, Francesc, Samuel