diumenge, 1 de febrer del 2015

PEDRA PICADA


Alguns mitjans que fan la previsió del temps al vespre, també tiren les cartes al tarot a mitja nit...perquè d'una previsió de dia assolellat i extremadament ventós...a escasses 12 hores vista, hem passat a un dia tapat i nevant, però relativament encalmat de vent. Perfecte, perquè si haugués fet el vent que havia de fer, hauríem acabat menjant coca i xocolata desfeta a Ribes. Perfecte he dit?

Arribem al poble de Nevà, per veure nevar...qui no ha vist nevar a Nevà? En poca estona, la carretera queda blanca i els cotxes els deixem al poble. Sortim entre a peu i esquís als peus per la pista de l'hípica, fins que arribem a sota els plans de Nevà. La neu és justa per baixar, però per pujar encara farem. Arribats en aquest punt, la Jes que va amb Xiruques diu de girar. Ens oferim per baixar a acompanyar-la al cotxe, doncs jo ja vaig esquiar ahir. El que està clar és que en Roger amunt anirà!!! Al final gira la Gemma amb ella. Anem pujant fins al coll, on també giren en Jow i la Núria. De fet avui és un dia per passejar sota la nevada...però esquiar-esquiar no sembla que ho haguem de fer gaire. Un cop al coll ja trobem més neu i en Russi, en Dani, en Roger i jo seguim amunt amb la intenció d'esquiar el torrent que bona pinta té. Arribem fins sota el cim del Pedra Picada on en Russi i en Dani treuen pells. Nosaltres acabem d'arribar fins dalt...un cim una mica difòs...sort del punt que marca que hem arribat a dalt. De fet en aquesta carena hi ha molts cims, però a vegades confong el nom...en arribar dalt però se m'encén la bombeta: "el Pedra Picada". No pas molt difícil de recordar al veure un martell picant una pedra...

Bona baixada amb neu pols vigilant de no tocar a terra doncs la base ara hi és, ara no hi és, ara hi és, ara no hi és...tal com diu en Russi. Remuntem altra cop al coll i baixem un tros més, tot i que aquí cal descalçar si no vols tenir l'enganxada de la teva vida i sortir volant per davant. Fent diagonals m'estalvio de descalçar i segueixo avall pels camps fins al dipòsit on els espero. Al final hem disfrutat d'una passejada amb bona companyia.


Jes, Roger, Núria, Joel, Russi, Dani, Gemma i Samuel

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Esquí-rocs!
Ara que les fotos fan molta bona pinta.

Samuel ha dit...

Si ben cert, alguns bons rocs!!!

Però pels camps sempre es pot baixar sense haver de plorar massa quan acabes i mires les soles...