En Jow té proposta interessant a la Vall d'Aran. Amb l'Adrià i l'Edu han ideat una bona sortida. La meteo és bona, el risc d'allaus baix i bona companyia però jo encara dubto, perquè? "Perquè", gran pregunta, sovint de difícil resposta. No tots els perquè tenen resposta, per més que a vegades ens esforcem a buscar-la. Potser perquè la busquem en el moment equivocat? I aquest cap de setmana, divendres, el perquè no tenia resposta, encara no. Així que poc abans de marxar, segurament tant sols una hora, passo un sms a en Jow perquè em passi a buscar, perquè? Perquè "sí"?
Doncs segurament, perquè no hauria volgut deixar de disfrutar i participar d'aquesta aventura. Volta circular per la Vall d'Aran, pràcticament desconeguda a l'hivern per a mi, amb dos cims destacats, dormint a una entranyable cabana de fusta i pedra, a 2500 metres, sota el coll, entre el Mauberme i el Tuc der Òme, exactament al Port d'Urets. Doncs aquesta és la resposta!!!
Quedem a Tàrrega amb l'Edu, amb qui hem passat molt bones aventures, passades les 9 del vespre. Sopem una mica al carrer mateix, mentre fem canvi de cotxe cap a la furgo. Cap allà les dotze de la nit, m'apareix una altra resposta... perquè feia falta algú que conduís de nit!!! Jo que m'ho agafo al peu de la lletra, apago els llums sortint del túnel de Viella. Ai, que es de dia!!! Malgrat tot, els tres dormirem dins la furgo, si tot va bé, a Viella mateix. Hem passat un viatge ben distret...i arribem poc abans de la una a Viella, on muntem el llit per dormir els tres. L'Hotel Partner no sembla a priori el més gran de tots, però a mi em sembla enorme. Capicuats i bona nit!!!
L'endemà ens llevem no sense fer el romancer, esperant l'Adri. Deixarem un cotxe a Bagergue i anirem fins al Pla de Beret on sortirem. Portem la casa a sobre, fogonet, sac, estirilla, grampons, piolets, cordes, ferros...ui, m'he deixat el buff!!! En Jow no vol ser menys i també se l'ha deixat, però l'Adri només en té un de sobres...i jo que vaig donant voltes a com ho faré, doncs estic acostumat a foquejar mossegant el buff, és potser una mania, potser no em protegeix tant del fred com em penso, però anar "mastegant" el buff em distreu força....que coi, i perquè no mastego els calçotets? Bé, aclarir que són tipus bòxers i nets...la meva cuixa més o menys té el diàmetre del coll...bingo!!! Entre això i la via d'artificial del far amb la galleda al cap tampoc hi ha tanta diferència!!!
Comencem per Beret, lliscant direcció a Montgarri molt esverats...jo que sóc l'avi els dic que sinó frenem farem un pet com un aglà...sort que quan hem de posar pells fem una paradeta i el pes de la motxilla ens recorda perquè els cargols van tan a poc a poc...vet-ho aquí, una resposta a un altre perquè!!! Trenquem per la segona vall a l'oest i continuem torrent amunt, fins que s'obre la vall. Creuem restes d'allaus i ens plantem sota el cim. L'Edu que va encès, s'enfila pel llom oest i jo que el segueixo. L'Adri i en Jow deixen el pes a baix i comencen pel llom est. Això sembla el teatre del poble i una coreografia de dansa!!! Anem tancant files fins que arribem al cim. Les "vedets" que venien per l'est han hagut de treure piolets per fer una interessant aresta aèria, mentre que les que venien per l'oest arriben a dalt i es pelen de fred, ja se sap això de fer dansa amb calça curta fa agafar fred! Un cop tots a dalt, foto de rigor i primer cim, Malh de Bolard. Això sembla "urbas", bé, esperem que hauria de semblar-ho, ja he doblat palmarès. Ahir tenia un cim amb esquís a la part nord de la Vall d'Aran i avui ja en tinc dos!!! Demà si tot va bé, triplico!!!
Un cop dalt, traiem pells i mentre en Jow i l'Adri baixen a buscar els trastos pel lloc on hem pujat, nosaltres tirem avall direcció al Tuc der Òme. Aquí hi arribem cansats...el pes ens passa penyora i fins i tot l'Edu comença a baixar marxes...Un cop dalt se'ns hi posa la boira, sort que amb alguna escampada veiem la baixada cap al llac de Montoliu. M'havia mirat lleugerament el mapa divendres i em semblava que es podia anar directe del cim al refugi, però veien aquella baixada davant bé que s'havia d'aprofitar!!! Hi trobem la millor neu del dia i un cop a baix posem pells i comencem a foquejar direcció al port d'Urets. Hi arribem a les cinc tocades. El refugi està prou colgat, evidentment d'on menys fa falta: la porta!!! Traiem les pales amb l'Edu i ens anem tornant per treure neu. Quedem una mica llomats però el final aconseguim obrir la porta. Ara només falta netejar la poca neu que hi ha dins i ja tenim llit!!! La cabanya, per dormir quatre còmodament, és molt acollidora. Al cap de poc arriben en Jow i l'Adri, que no tarda a començar a disparar "timelapse" del cel impressionant que es veu!!! Intentem fer foc i comencem a preparar el sopar. L'endemà ens queda una gran jornada i el "chef Edu" comença a bullir tot el que troba, bull pasta, sopa, fideus, carbassó, infusions, una mica més i munta un "spa". Amb la panxa plena cap al sobre, mai millor dit i a somiar amb els angelets, els que dormen sobre els bancs i amb els dimonis el que dormen a terra sobre els "matalassos". Ja se sap, hi ha classes socials.
L'endemà ens llevem animats, al son de "felicità", acabem de fondre el gas, no la neu, doncs s'ha acabat. Esmorzem una mica, carreguem trastos, canviem l'oli de les olives i descarreguem altres trastos i ens posem en marxa. Sense pells, baixem fins al coll i seguim foquejant per donar la volta a la base del Mauberme. Un cop som a l'aresta sud, deixem el pes en un forat i a partir d'aquí seguim una mica més lleugers, foquejant direcció la canal oest. De tant oest que anem, no sabem si ens l'hem passat, però bé, trobem una ampla canal que bé que puja amunt. Esquís fora, piolets i grampons i amunt. Aquí trobo una altra resposta al perquè...em volien perquè obrís una bona part de la traça... Un cop a dalt, la neu s'endureix un pèl, però no ens podem queixar, doncs ens ho hem trobat molt bé. Amb els esquís a l'esquena seguim un tram d'aresta aèria però franca fins que arribem a un replà. Potser allà és on desembocava la canal de pujada. Tan se val, per on hem vingut es passava bé. Ara sí deixem els esquís i seguim fins al cim, a escassos 5 minuts d'on som.
Vistes arreu, bones fotos i satisfets de la jornada. No fa vent i les vistes cap al sud són impressionants. Cap al nord el Pirineu sembla que s'acabi de cop, doncs les muntanyes baixen de cota i el verd ja predomina sobre el blanc. Aquí hi ha una altra resposta, perquè aquí dalt s'hi està molt bé. No m'estranya que els nostres avantpassats busquessin els Déus a les muntanyes, segurament jo també ho hauria fet, bé de fet, segurament jo ho estigui fent.
En Jow i l'Adri baixen per la canal que s'obre directe i l'Edu i jo anem a buscar la pala canal de pujada, on ens sembla que hi haurà bona neu. Disfrutem de valent i baixen fins força avall, calcem pells i ens reunim amb els companys al dipòsit de material. A partir d'aquí descens sense parar fins a Bagergue. Bé, sí, parant quan la pendent ja no permet lliscar, un cop a la pista. Aquí ens toca saltar uns quants allaus de placa de fons de fusió, fins que arribem al cotxe passades les tres.
Heus aquí la última resposta al perquè del divendres, i la més important, ..aquesta grata aventura!!!
Adrià, Edu, Joel i Samuel
2 comentaris:
oohhhh quines foto tant maques!! deveu portar un bon fotògraf a l'equipàs... ;-)!
Això d'Urbas sona bastant bé...haurem de pujar-hi bastants caps de setmana a la vall d'aran aquest hivern si és proporcional als pics assolits...aviam si cau el 1000%!!!
Sí sí!!! Un bon fotògraf que va fer uns timelapse nocturns que esperem veure aviat!!!
Publica un comentari a l'entrada