PICO DE TEMPESTADES

La temporada d'esquí va arribant al seu final i comencem a fer les sortides del pirineu occidental. El Pico de Tempestades és un dels que teniem en ment i aquest cap de setmana assolellat de temperatures baixes semblava perfecte per una cara sud com aquesta. Dubtem si pujar la pista que puja a la vall en turisme o tot-terreny i al final ens decidim per aquest últim. S'ha de dir que amb compte s'arribaria força amunt amb un turisme, però hi ha una zona amb bastants xaragalls que difícilment es pot passar sense un cotxe una mica alt. Nosaltres hi arribem a les set del vespre, encara fa un bon sol. Primer traiem el cap al refugi, on hi trobem una parella descansant i a fora un grup nombrós que ens informa que no hi ha lloc. No passa res, portàvem tenda i també podem dormir dins el cotxe. Mirem el mapa i decidim pujar fins la cabanya de Llosás a veure com està. Són +300 de desnivell des del refugi de Coronas. Trepitgem una mica de neu i anem amb bambes i a les 8 del vespre remullada segura...Quan hi arribem ens enduem una desil.lusió, doncs està massa precari com per passar-hi una nit tranquil.la, una altra cosa és com abric d'emergència. La nostra idea era que si hagués estat bé, pujar-hi altra cop sopats amb els esquís a l'esquena. Finalment baixem i a dos de nou ja som al cotxe, sopem i a dormir.

L'endemà sortim a dos de set del matí. La nit ha estat freda amb bon regel. Pugem amb els esquís a l'esquena fins la pleta de Llosàs, a 2200. Aquí anem enfilant, direcció a l'ibon de Llosàs i després cap al petit ibon. Aquesta zona, a l'hora que és, encara no hi toca el sol i la neu està dureta. Un cop al pla, mirem per on pujar i ens decidim pel segon tub. Comencem amb esquís fins a sota unes roques, on canviem a grampons, doncs pujarem més bé. Al final fem una bona tirada fins sota l'agulla sud-oest dels Russell, on tornem a posar esquís. Ara ja toca el sol i tot xino xano sense córrer anem direcció al Tempestades, fent temps perquè s'estovi la neu. Un cop a sota pugem amb esquís direcció al coll més pròxim i deixem els esquís clavats. Posem grampons i assegurem amb el cordino un petit flanqueig abans de pujar recte amunt. És ara quan veiem darrera nostre un parell d'esquiadors que estan fent la diagonal cap a la base del pic. Arribem al cim amb unes vistes impressionants, sobretot mirant cap a Salenques, Mulleres i la Vall d'Aran. També cap als Russell, Vallibierna i per descomptat veiem l'Aneto pròxim. No fa gens de vent i el cel és ben blau. Per ser mig maig es veu molta neu a tot arreu. Ens fem unes fotos i tirem avall a buscar els esquís. Allà trobem la parella, que ja ha deixat esquís i s'enfila al cim. Ens saludem i ens desitgem bona baixada.

Posem esquís i avall. El primer tram més redreçat, també es on la neu s'ha estovat més, ja que fa estona que hi toca el sol. A partir d'aquí la baixada fins l'ibon petit de Llosás és molt ràpida. Són 700 metres de baixada que es fan en un moment. La neu està al punt, ràpida però segura, i ens deixa traçar a plaer. Baixem pel mateix tub que hem pujat, disfrutant de valent. Un cop a baix ens mirem la baixada sencera, doncs veiem fins i tot el cim! Continuem la baixada cap a l'ibon de Llosàs i d'allà a la Pleta, on traiem esquís sota la cabanya. Bona baixada de més de 1000 m, que feia temps que em ballava pel cap...La Gemma també ha disfrutat molt sobretot a la baixada, per bé que la pujada de l'últim tram fins el cim l'ha vist prou redreçat!!!

Un cop a la cabanya, esquís a l'esquena i avall, on arribem a dos quarts de tres. Encrecem tots els trastos (que són molts!!!) i ens fem un arròs per dinar. Mentre anem remanant l'olla, ens demanen si podem baixar un passatger fins al trencant de Cerler, perquè pugui anar a buscar el cotxe, doncs venen de travessa des de l'Ampriu. No hi veiem cap problema sempre hi quan ja tinguem la panxa plena! Diuen que han fet el Tempestades avui...rumio durant un moment...ostres si només hem trobat dues persones allà dalt, ostres si eren ells!!! Quina casualitat, ja que també eren ells dos els que descansaven dins el sac al refugi de Coronas el dissabte a les 7 de la tarda quan hi vam treure el nas nosaltres!!!

Al final baixem l'Eugenio "Poto", entrenyable esquiador basc amb qui passem tot el camí xerrant. Quanta muntanya a les espatlles i quines rutes que traspuen paciència i tenacitat. El deixem al trencant de Cerler, on farà dit per recollir el cotxe i tornar-lo a pujar al refugi de Coronas. Ells demà continuaran amb l'Aneto per Coronas i retorn per la brecha de Llosàs, que per cert quin tub de baixada directe a l'ibon de Llosàs més saliver que es veia, llàstima que al ser força est sembla que tingui millor esquiada matinal, però bona sort!

Gemma i Samuel