dimecres, 1 de maig de 2013

BASTIMENTS


Nevada de finals de temporada que no volem deixar escapar. Hi ha dubtes si la pluja ho haurà deixat massa sopa o amb poca neu, però tota la setmana hem pogut veure un Pirineu ben blanc, alguna cosa quedarà doncs! Al final puguem quatre, ja que tothom s'ha anat fent enrera...la calor tira enrera, som Maig i el banyador ja deu estar apunt...Nosaltres enfilem amunt tots al mateix cotxe i en arribar al pàrquing ja veiem l'ambient que hi ha. Els esquiadors de muntanya es compten per desenes. Avui en Dani ha convidat a la Núria i no té clar on arribarem, però la neu està bé, nosaltres no la trobem pas massa dura, si bé al matí pujant està ràpida (són tres quarts de deu quan calcem esquís) pugem bé fins sota el coll de la marrana, molt carregat de neu. De fet diria que no l'hi havia vist mai tant, pràcticament és un pla llis molt ample que arriba fins la primera canal...Aquí la Gemma i jo posem una ganiveta per assegurar (ja que la portem) però la Núria i en Dani pugen sense. Entre tots assegurem les "voltes maria" de la Núria, al principi un pèl acrobàtiques i amb una bona dosi d'adrenalina passa l'últim "pas" del coll de la Marrana. A partir d'aquí veiem la pala carregada de neu i de gent. Xino xano anem pujant, la neu ha fos dos o tres centímetres i es puja fàcilment, tot i que els primers que han matinat segurament hagin suat de valent...

Un cop a dalt quatre fotos i comencem a rumiar com baixarà la "debutant". Dubta si posar esquís des de dalt o no, però al final s'hi atreveix. La neu ja s'ha estovat una mica més i en cas de caure no llisques. Amb una mica de cunya i giro a giro, baixa tota la pala. La Gemma i jo ens esperem el primer tram, però quan veiem que la cosa pinta bé, seguim directe avall fins al coll de la Marrana, on seiem per esperar-los tot menjant anacards i a recer del vent aprofitant la "tombona" que ens hem muntat.

D'aquí fins a les pistes, un bon massatge de genolls, a base de l'ondulació que la pluja ha deixat al mantell...això si deu estar ben destensionat per dins!!! Un cop a pistes, ja pasta fins al cotxe.

Ara sí que potser el pròxim dia que pugem, aquestes muntanyes ja ens veuran amb bambes o xiruques!

Núria, Dani, Gemma i Samuel