MONTCALM, PICA D'ESTATS I VERDAGUER

Divendres, conversa Joel-Samuel...Pica d'Estats o Tempestades...cara nord o cara sud...Fa molts anys que en Joel té ganes de fer la Pica amb esquís, a la meva llista també l'hi tinc...però no dalt de tot. El Vignemale em fa especial gràcia així com el Balaitous pel glaciar de les Neous, sense deixar de banda el Tempestades. A la Gemma també li fa il.lusió anar a la Pica, doncs no l'ha fet mai...trucada a en Russi, que diu que com que no l'ha fet mai amb telemark, també en té ganes. Doncs cap a la Pica falta gent!!!

Al final marxem dissabte a tres de nou del matí, els quatre dins el dacia, ben acomodats i al ritme de "que buenos son los hermanos escolapios, que buenos son, nos llevan de excursión...". Parada just abans del coll de Puymorens a canviar l'oli de les olives i gas avall cap a Ax les thermes. Tot xino xano sense córrer, ens plantem a l'Artiga en tres hores. No s'ha fet pas lluny, hem parlat de tot, sort que qui no és entès en núvols ho és en política i qui no en l'estat de la neu. Queda clar però, que ni "arco iris" ni "quitanieves" i de "tormenta" tampoc n'hi haurà!!! Fem bon equip els quatre...semblem l'equipo A, només que no tenim la furgo negre d'en Maso, tenim el dacia blanc d'en Russi. Un cop a l'aparcament carreguem els trastos a bon ritme, uns 45 minuts i finalment ens posem a caminar a tres quarts d'una. Pugem amb esquís a l'esquena pràcticament tot el bosc ja que ens els calcem a les últimes llaçades. La neu està estovada, pasta de la bona. Tot pujant i amb la calor que fa, sentim com peten algunes allau de fusió de la cara sud, de pendents força redreçades. Per un costat fins i tot tranquil.litza, veure quina és la pendent i l'orientació que està purgant, el contrari que la nostra i amb forces graus més d'inclinació.

Hem pujat a bon ritme i poc abans de tres de quatre arribem al refugi. Ara sí que ja venen llobarro fresc...peixateria totes les vessants, siguin sud o nord. Al refugi molt bonic i ben conservat, coincidim amb quatre ripollesos (dos d'adopció pel que ens diuen), tres manresans, tres de barcelona i per acabar l'acudit, un francès solitari, que ha vingut en bici fins l'aparcament. La tarda la passem com podem...anar matant les hores...netejant la terrassa de neu, mirant esquís...

L'endemà ens llevem a dos de sis tot i que acabem sortint a dos de set. Ha nevat un centímetre o dos, però quina sort!, perquè ens facilita la pujada, els "cantos" treballent bé i la pell també s'agafa. En Russi amb el seu telemark les passa més magres, ell diu que molt magres, a nosaltres ens sembla que normal... Però va gairebé sense pells i sense ganivetes...de fet treu esquís un curt tram, però per la resta sembla que porti ventoses amagades...Fem el flanqueig poc després del refugi i en comptes de seguir a la majoria anem directes al llac, des d'on per una curta canal arribem al llac superior. El camí d'estiu en aquest tram no és pas recomanable a l'hivern, doncs el flanqueig és força penjat. És bastant més senzill arribar al llac d'estats i enfilar per la canal. Un cop dalt, seguim les pales, algunes força penjades sobre el llac fins al coll. Aquí la boira fa acte de presència. Fins ara eren núvols alts, que més enllà de deixar un cel gris, no molestaven gaire, més aviat ens estalviaven la cleca de calor...Però a partir d'ara la boira ja ens fa despistar. Arribem però al coll que hi ha prop del Montcalm i veient el dia que fa, preferim fer temps i pujar-lo primer. Confiem, resem o bé somiem que el dia s'obrirà...

Fem el Montcalm sense veure res, només l'"abric" de pedres que hi ha dalt i que ens confirma que hi hem arribat, bé a part del GPS d'en Russi que també diu 3077. Baixem fins al coll altre cop i el dia segueix sense aixecar-se...hi ha dubtes. Jo ja que som aquí, tinc ganes d'arribar dalt la Pica. La Gemma també, doncs igualment la vol fer i si cal ja hi tornarem amb vistes, però ara que hi som i posats que ja hem fet el Montcalm a "cegues" ja no vindrà d'un altre...Decidim deixar els esquís al coll. En Jow i en Russi dubten, però al final també ens acompanyen, això sí, en Jow a última hora agafa els esquís a l'esquena. Fem el cim de la Pica i despres el Verdaguer. Fa força vent i de tant en tan s'aixeca la boira...gr si a dalt hi ha cel blau!!! Al Verdaguer encara aconsegueixo veure el cel blau i just després de baixar, s'obre el dia uns instants. No tornem a pujar tot i que en venen ganes...Això sí podem veure la baixada cap a Riufred per on també han pujat tres valents. En Jow aprofita per baixar esquiant i tornar a pujar, amb un bon cel blau. Recollim els esquís al coll i abans no es torni a tancar baixem les primeres pales. Torna la boira, sort que ara ja estem per sota. Massa d'hora. De tots els que hem pujat, els que millor ho han trobat han estat els tres darrers. Els quatre primers ripollesos han baixat amb boira sense fer la Pica per poc, en canvi els últims l'han fet amb sol. Quina llàstima, potser havent sortit tots una hora més tard hauríem disfrutat del sol...però llavors les pales s'haguéssin humitejat massa i hauríem patit pels allaus. Bé no es pot tenir tot, demostrat! Així com també demostrada alguna de les benaurances "els darrers seran els primers"!

Baixada bona fins els llacs, a partir d'aquí flanqueig i la pala que mena al refugi ja força estovada. Recollim els trastos del refugi, fem la motxilla i avall. Aquí sí que és peixateria...llobarros, lluços i gambes!!!

Arribem fins ben entrat al bosc amb els esquís als peus, els carreguem i cap al cotxe! Abans de les dues ja estem recollint trastos. Bon cap de setmana, satisfets per la feina feta, omplim la panxa de creps de xocolata a Puigcerdà!!! Haurà estat la darrera?

Russi, Joel, Gemma i Samuel